Avui no us podem acompanyar, som a Estremera, 600 km d’anada, 600km de tornada. Deixar la feina, pagar el viatge... tot plegat se suma al càstig.
Dos mesos des que el Joaquim i l’Oriol són a la presó, i els Jordis ja fa 2 mesos i mig.
Ahir vaig enviar un whatsapp que va córrer, molts el deveu haver llegit. Deia així:
'I avui fa dos mesos, dos mesos pres, tancat provisionalment no fos cas que incités a amics i coneguts a protagonitzar actes de violència extrema o se li acudís marxar nord enllà... La indignació creix, evito pensar en quin estat estem vivint i com es van convertint en normals situacions de vergonya perquè em fa por, por la impunitat amb què s’abusa del poder, per convençuda que estigui de certs valors i valenta que em senti'.
Demanava si us plau que no deixeu de fer denúncia, arreu i cada dia, que feu cartes als diaris, truqueu a les ràdios, traieu el tema al forn, a la feina, a l’autobús, a l’ascensor... i construïm a poc a poc la República posant en qüestió el què l’opressor en diu l’ordre establert.
Ahir un amic em deia que en una conferència a la fira, davant un aforament professional, va fer un comentari de denúncia en acabar. Va rebre una seriosa queixa i advertiment.
Hem callat durant massa temps, mentre d’altres s’atrevien a tot.
Ara em sembla que veig la situació cada dia més negra, ens han dibuixat una ficció, eleccions democràtiques? Han fet veure que ens donen instruments però ens imposen les regles del joc, i fan trampes. Ens lliguen de peus i mans (presó, exili, querelles, inhabilitacions, multes...) de tal manera que aquests instruments són només al seu servei.
Us demano que siguem creatius, que fem servir la intel·ligència, que ens reorganitzem, que ens comprometem des de l’activisme pacífic però actiu i efectiu, des de qualsevol plataforma o organització perquè la política ha arribat on ha arribat i ara farà el que hagi de fer o pugui, però només nosaltres, societat civil, podrem trobar un camí.
Laura Masvidal
