El jutge decreta presó incondicional per a Jordi Pujol Ferrusola

De la Mata l’acusa de desviar diners durant la investigació i li imputa el delicte d’organització criminal

S’ha desfet reiteradament del seu patrimoni per ocultar-lo a la justícia; manté contactes amb familiars i amics per orquestrar versions davant el jutge i disposa d’entramats societaris internacionals per blanquejar capitals a l’estranger i repatriar-los a Espanya. Són els motius que va donar ahir el jutge de l’Audiència Nacional, José de la Mata, per decretar la presó incondicional per al fill gran de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol Ferrusola. La reiteració d’aquestes activitats durant tota la tramitació del cas, fins i tot en dates molt recents, provoca la mesura cautelar, la primera contra un membre de la família.

En la interlocutòria, el jutge recorda que, tot i que el mes de febrer del 2016 se li va retirar el passaport i se’l va obligar a comparèixer setmanalment en un jutjat, el primogènit dels Pujol -el suposat distribuïdor dels fons ocults per la família a l’estranger-“ha continuat realitzant tota classe d’activitats comptables, bancàries, contractuals i societàries, reconversió d’operacions, contractes de préstec i reconeixements de deute mitjançant la utilització de socis, amics i testaferros, per ocultar-los i posar-los fora de l’abast dels tribunals”.

“Crear coartades”

El magistrat insisteix, a més, que Pujol Ferrusola, malgrat la seva situació d’investigat, segueix mantenint contactes amb familiars i amics “per orquestrar versions, crear coartades i aconseguir evitar l’aportació de mitjans de prova a la causa”. El fill de l’expresident Pujol també segueix mantenint “esquemes societaris nacionals i internacionals amb l’específica finalitat de situar capitals fora de l’abast de la jurisdicció espanyola, així com la de blanquejar capitals fora d’Espanya i repatriar-los”.

La presó sense fiança acordada pel jutge De la Mata té dues finalitats. En primer lloc, “evitar l’ocultació, alteració o destrucció de les fonts de prova rellevants per al cas”. Però també evitar que Pujol Ferrusola torni a cometre nous delictes, ja que, segons el jutge, ha quedat demostrat que ha seguit infringint la llei durant la investigació.

El jutge, a més, li imputa per primer cop el delicte d’organització criminal, i confirma els indicis que havia apuntat en una interlocutòria el 2015. Se suma així als de falsedat documental, blanqueig de capitals i contra la Hisenda pública.

L’escrit del jutge té molt en compte l’últim informe de la UDEF, que acusava Jordi Pujol Ferrusola d’evadir fins a 29,9 milions d’euros des que van començar a investigar-lo judicialment el desembre del 2012. L’objectiu, segons els agents hauria sigut “despatrimonializar i sostreure actius” per evitar haver-los de posar a disposició de l’Audiència Nacional en cas que el cas Pujol acabi en condemna “amb penes de multa accessòries o alternatives i responsabilitats civils [indemnitzacions derivades dels delictes]”.

La UDEF va arribar a aquesta xifra comptant els suposats negocis ficticis de Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès, amb l’objectiu d’amagar els béns a la justícia, els fons que la parella tindria a l’estranger associats a inversions immobiliàries “bona part connectats amb operacions de blanqueig de capitals, que es mantenen intencionadament fora d’Espanya com a conseqüència del procediment judicial”. La resta procediria de plusvàlues no declarades.

En total, la UDEF comptabilitza 19 operacions d’aquest tipus, encara que considera “que hi ha indicis que n’hi ha moltes altres”. Per exemple, negocis a Mèxic i l’Argentina, préstecs falsos a un ciutadà francès, la donació de béns a la seva filla Núria -que posteriorment va comprar un immoble a l’empresa del seu pare- i uns préstecs notarials.

Durant la seva declaració, en la qual, segons fonts que hi eren presents, va mostrar una actitud arrogant, Pujol Ferrusola va defensar que tots aquests moviments eren anteriors al 2015, quan De la Mata va decretar l’embargament de 25 milions d’euros per assegurar possibles multes i indemnitzacions derivades de la causa. El seu advocat, Cristóbal Martell, va argumentar també que tot el patrimoni suposadament evadit a l’estranger era conegut pels investigadors, i que, per tant, no va haver-hi cap alçament de béns.

El jutge, a més, recull en la seva resolució retrets anteriors, com el fet que mentís en altres declaracions, en les quals va arribar a negar que tingués comptes a Andorra. També recorda com, amb el procés judicial en marxa, “va realitzar una operació de blanqueig per ocultar béns a la justícia” mitjançant la compra d’una societat panamenya -Kopeland Foundation- a través de la qual va ocultar la titularitat dels comptes que tenia a la Banca Privada d’Andorra (BPA).

La deixa de l’avi Florenci

“Jordi Pujol Ferrusola hauria descapitalitzat gran part de les seves societats derivant part del patrimoni a la seva dona. Dins d’aquest procés s’hi inclouria l’adjudicació del 100% de l’immoble de més valor que posseïen a Espanya a Mercè Gironès Riera”, relata De la Mata. També subratlla com, a diferència dels seus germans, que van decidir acollir-se a l’amnistia fiscal el 2014 i declarar els diners dels seus comptes a Andorra, el fill gran de l’expresident “va optar per mantenir l’opacitat” i enviar els seus recursos a una entitat mexicana, Anzuelo Soluciones.

Pujol Ferrusola va tornar a situar l’origen de la fortuna familiar en l’herència rebuda del seu avi -la deixa-, però, segons l’instructor, igual que els seus germans, no va aportar cap prova que permeti contrastar la veracitat d’aquesta versió. Només va aportar una dada nova: que el banc on va estar dipositat aquest llegat des que va arribar a Andorra va ser Credit Andorrà. Però no va dir res sobre els gestors bancaris, les persones que van col·laborar en aquesta gestió, els productes financers en els quals va invertir, ni els seus rendiments globals.

La presó incondicional l’havien sol·licitat totes les acusacions: la Fiscalia Anticorrupció, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular, que exerceix Podem, després d’un interrogatori molt exhaustiu que va durar més de quatre hores. Jordi Pujol Ferrusola va ser traslladat a última hora d’ahir a la presó madrilenya de Soto del Real.

Les tres potes de la investigació judicial sobre els Pujol

1. La investigació a Jordi Pujol Ferrusola

El jutge comença a investigar Jordi Pujol Ferrusola després que la seva examant, Victoria Álvarez, expliqués que anava amb “sacs de diners a Andorra”. Les investigacions per evasió de capitals -en vuit anys havia mogut, presumptament, 32 milions en 13 països- s’inicien el 2013, abans de la confessió de la fortuna oculta de l’expresident, el seu pare. La presó li arriba, ara, per haver desviat suposadament 30 milions més des del 2012, mentre l’estaven investigant.

2. La deixa

Jordi Pujol i Soley confessa el 2014 una fortuna familiar oculta a Andorra, que anomena “la deixa”. La investigació sobre l’origen d’aquests diners s’inicia a Barcelona, però el jutge De la Mata acaba assumint el cas perquè la jutge considera que hi ha punts de connexió entre les dues causes.

3. Els negocis d’Oleguer Pujol

El jutge De la Mata acaba assumint totes les causes contra els Pujol el desembre del 2016, quan incorpora la causa d’Oleguer Pujol. L’Audiència investiga el suposat blanqueig de les comissions que el benjamí de la família es va endur per la compravenda d’un miler d’oficines del Banc Santander.

Més continguts de