Política 06/06/2017

José Maria Fuster-Fabra: "Defensaré sempre els germans Cierco i crec que amb ells s'ha fet una gran injustícia"

L'advocat assegura no tenir "ni idea" de què és l'operació Catalunya i la relega a una "conspiració"

Ot Serra
3 min
L'advocat José Maria Fuster-Fabra, en una imatge d'arxiu

BarcelonaAl Parlament ha començat una nova sessió de la comissió d'investigació de l'operació Catalunya amb la compareixença de l'advocat José Maria Fuster-Fabra, que ha precedit la del politòleg Josep Costa.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Fuster-Fabra ha començat la seva intervenció advertint que està personat en moltes causes judicials -el cas 3%, el cas Púnica, el cas Pujol o el cas Método 3-, de manera que per preservar el secret professional no contestaria a les preguntes que hi estiguessin relacionades. L'advocat sí que ha respost a una pregunta de la diputada de CSQP Àngels Martínez Castells, sobre el possible "doble joc" dels germans Cierco en l'operació Catalunya. "Els germans Cierco han sigut clients meus i són amics i els defensaré sempre", ha avisat d'entrada Fuster-Fabra, que ha assegurat que s'ha comès "una gran injustícia" amb ells.

L'advocat, que ha comparegut en qualitat d'expert, ha opinat que és una "contradicció jurídica" que es citin a comparèixer persones investigades en processos judicials. Fuster-Fabra ha recordat que els compareixents estan obligats a dir la veritat a la comissió parlamentària, mentre que com a imputats estan en el seu dret d'elaborar una estratègia de defensa, que no obliga a cenyir-se a la realitat.

L'advocat s'ha mostrat molt crític amb les filtracions periodístiques dels processos judicials que es troben sota secret de sumari. "Jo declararia la nul·litat d'allò que s'ha filtrat", ha remarcat Fuster-Fabra, que ha admès que és un posicionament molt "radical" però que deixa en situació "d'indefensió" l'acusat.

Tot i que el compareixent ha reiterat la seva condició d'expert a la comissió, moltes de les preguntes han sigut orientades a la seva militància a les joventuts del partit falangista Fuerza Nueva o a la fundació de l'Associació de Reservistes Voluntaris de Catalunya (AREVOC). "En cas que hi hagi un referèndum, està disposat a agafar les armes?", ha preguntat la diputada de la CUP Mireia Boya. Fuster-Fabra ha assegurat que no i ha advertit que en el conflicte català "perdrà" qui faci ús de la violència.

En ser preguntat per qui pot haver promogut la gravació de les converses entre l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i l'excap de l'oficina Antifrau Daniel de Alfonso, l'advocat ha deixat clar que no ho sap, tot i que ha mostrat la seva preocupació perquè això hagi succeït. Aquest és un dels principals orígens del que s'ha anomenat operació Catalunya, malgrat que Fuster-Fabra ha subratllat que no tenia "ni idea" en què consisteix aquesta "conspiració". L'advocat també ha afirmat que no sap "res" de si hi ha guerra bruta de l'Estat contra Catalunya. En ser preguntat pel seu coneixement del funcionament d'una suposada policia paral·lela, l'advocat ha assenyalat que no té constància de l'existència d'una policia paral·lela i, per tant, tampoc de la seva manera d'operar.

El diputat de JxSí Lluís Guinó ha preguntat com és que no hi ha hagut cap acció legal pels informes falsos que han sobrevolat en el si de l'operació Catalunya, com són els de la UDEF que vinculaven comptes de l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias amb l'estranger. Fuster-Fabra ha defensat que si un funcionari té un indici que un policia ha comès un delicte "pot anar a un jutjat de guàrdia". "Si un polític dona una ordre il·legal a un policia i em demanen que acusi el polític, ho faré", ha afegit.

Sobre aquesta qüestió també s'ha referit el politòleg Josep Costa, que ha "trobat a faltar" diligències que investiguin moltes de les informacions que s'han explicat en la comissió. Respecte a la mala praxi que hi hagi pogut haver dins de la policia, Costa ha advertit que els codis de conducta del cos ja obliguen a denunciar els delictes que puguin estar cometent els funcionaris "sense la necessitat d'autorització dels superiors". "Seria molt greu que les institucions donessin empara a la vulneració de drets comesa per funcionaris", ha advertit, i ha afegit que aquests treballadors públics són els que han de garantir les llibertats dels ciutadans i tenen un deure de "neutralitat". Costa ha assegurat que les presumptes actuacions que s'emmarquen en l'operació Catalunya "serien susceptibles de fer caure un govern".

El professor universitari ha assegurat que a la policia hi ha fallat el "sistema de contrapesos" de "qui vigila el vigilant", després que les actuacions sospitoses al cos no s'hagin sabut per vies "ordinàries", sinó a través de filtracions.

Costa ha fonamentat el seu discurs en la filosofia del dret i ha assenyalat la importància que té la defensa dels drets dels "dissidents". També ha subratllat que els polítics tenen sempre un dret a l'honor i a la privacitat "menor" que la resta de ciutadans i, com a autoritat política, tenen un "plus de responsabilitat i neutralitat".

Bona part del discurs ha consistit a parlar sobre la legitimitat de celebrar un referèndum. "Un sistema de govern no es pot aguantar només amb lleis, segons la Cort Suprema del Canadà", ha assenyalat Costa, que ha defensat que un representant del poble "no pot ser acusat de desobediència" si centra la seva acció política a tirar endavant el seu programa electoral votat per la ciutadania, encara que atempti contra el marc legal establert.

stats