JxCat i ERC aparquen la reforma del reglament del Parlament
El debat al voltant de les majories i la falta de suport de l’oposició frenen l’aval als plens telemàtics
BarcelonaLa pandèmia també ha obligat el Parlament a adaptar-se, però no del tot. Si bé durant el confinament els grups parlamentaris van reactivar la reforma del reglament per introduir-hi la possibilitat de fer plens telemàtics en casos d’emergència, la negociació no ha arribat a bon port i, finalment, la majoria independentista ho ha acabat aparcant. A l’inici de les converses, els grups havien aconseguit un consens al voltant d’assolir un quòrum de dos terços per activar el funcionament a distància de la cambra, però les negociacions van enrocar-se quan l’oposició, a principis de maig, hi va afegir una nova condició: prohibir de manera explícita al reglament que aquests plens a distància incloguessin les investidures telemàtiques, per por que algun dia es pogués utilitzar per investir l’expresident Carles Puigdemont -tot i que ja no és diputat-. En aquest punt, els independentistes es van trobar en el dilema d’acceptar el que deia l’oposició o tirar endavant la reforma amb la seva majoria absoluta. Van optar per aquesta segona opció. Ara bé, el que havia de ser una negociació ràpida, ha acabat diluint-se en res.
“Tot està parat des de fa setmanes”, asseguren a l’ARA fonts d’ERC, una formació que mai ha tingut especial interès en aquesta reforma. Des de JxCat, que sempre havien pressionat per fer-ho, també admeten que la qüestió ha acabat morint. A la primavera semblava fins i tot que s’havia d’aprovar immediatament abans que s’acabés l’estat d’alarma (s’havia posat sobre la taula aprovar la reforma per lectura única), però el cert és que no s’ha portat res al ple i ja s’ha acabat el període de sessions.
Debat sobre el quòrum
Què ha passat? Tot i res en concret. Des d’Esquerra no s’oposaven a les investidures telemàtiques, però demanaven que es mantingués el requisit d’una majoria de dos terços per activar-les. JxCat va acceptar aquestes majories qualificades en la ponència amb tots els grups parlamentaris, però veus del grup sostenien que si la reforma del reglament només s’havia d’aprovar per majoria independentista es podia rebaixar el requisit de la majoria qualificada. I és que si mai Puigdemont torna a ser diputat, la necessitat d’una majoria tan àmplia per activar el funcionament telemàtic del Parlament impediria de facto la possibilitat que fos investit, encara que el reglament ho permetés. Així, aquestes veus van posar sobre la taula que si ara es feia la reforma del reglament i quedava així, més que ampliar opcions per al grup, es podien tancar portes.
Fonts de l’oposició consultades per l’ARA consideren que tot ha quedat paralitzat perquè JxCat i ERC s’han volgut estalviar un nou episodi de discrepàncies entre socis de govern a causa de les investidures telemàtiques. “Ens havien de convocar a una nova reunió -per abordar la reforma- i no n’hem sabut mai més res”, expliquen les mateixes fonts. Des d’ERC no volen entrar en polèmiques, però interpreten que “els interessos partidistes a banda i banda” han acabat fent “impossible” aquesta reforma.
Ara bé, aquest no és l’únic argument per aparcar la reforma. N’hi ha d’altres. Per una banda, que el Parlament no té els mitjans necessaris ara mateix per fer plens telemàtics al cent per cent; i, per l’altra, que una altra reforma del reglament validada només amb el suport de la majoria independentista podria tornar a crispar la relació amb els grups de l’oposició.
Relegar l’oposició
Durant el debat a la mesa sobre com adaptar el Parlament a la crisi del coronavirus, en què es va acabar optant per fer plens reduïts durant la pandèmia (i que encara es mantenen) van sorgir els problemes tècnics de fer els plens telemàtics. Un informe dels serveis de la cambra afirmava que el Parlament “no disposa d’equipament específic ni d’una línia de comunicació estable i de prou qualitat per garantir que tots els participants en un ple celebrat de manera telemàtica tinguin unes condicions adequades i homogènies”. És per això que calia iniciar un procés de contractació pública que requeria mesos.
Pel que fa a la relació entre els independentistes i l’oposició, tirar endavant la reforma del reglament sense el consentiment de tots els grups i només amb els vots dels diputats de JxCat, ERC i la CUP hauria suposat un mal precedent, ja que fins ara tots els canvis que s’han hagut de fer en el reglament de la cambra s’havien validat amb la participació de totes les formacions.
Així doncs, i malgrat els intents de tirar endavant una reforma del reglament exprés aprofitant les necessitats derivades de la crisi del covid-19, la pandèmia no haurà portat encara una regulació que permeti la celebració de plens telemàtics al Parlament, que seguirà conformant-se amb fer debats amb només una petita representació física de diputats a la cambra.
El TC va vetar l’altra via per a la investidura a distància
Més enllà de la reforma del reglament del Parlament que ara JxCat i ERC han aturat, l’independentisme ja va intentar en el passat obrir una altra via que permetés la investidura a distància d’un president. En un intent de donar cobertura jurídica a la investidura telemàtica de Carles Puigdemont, JxCat, ERC i la CUP van aprovar el maig del 2018 una reforma de la llei de presidència que el Tribunal Constitucional va declarar nul·la un any després. Ho va fer emparant-se en una sentència anterior -del mes de febrer del 2019- sobre les resolucions que nomenaven Puigdemont candidat a la investidura el 30 de gener del 2018. El tribunal va afirmar aleshores que la presència física del presidenciable en el debat “és una exigència constitucional”, i va defensar que el contrari vulneraria els drets parlamentaris dels diputats. El TC va descartar, també, que un altre diputat pogués substituir el presidenciable durant el debat.
