Acord a l'ANC per la Diada: quatre actes al territori de caràcter constituent i un a Barcelona amb "projecció internacional"

El secretariat nacional fusiona les dues propostes de la comissió de mobilització i anunciarà diumenge els detalls de l'Onze de Setembre

Acord a l'ANC sobre una proposta de l'Onze de Setembre. Després d'una reunió de tres hores ahir a la nit, el secretariat nacional ha aprovat la fusió dels dos actes que tenia sobre la taula la comissió de mobilització. Segons fonts de l'ANC, la Diada consistirà en quatre fronts al territori relacionat amb el procés constituent i un acte a Barcelona amb "projecció internacional". Aquestes són les línies mestres que aniran prenent forma en les properes setmanes, tot i que diumenge a l'assemblea general s'anunciarà la proposta acordada pel secretariat.

D'acord amb els fonts consultades es preparen quatre esdeveniments temàtics al territori relacionats amb el procés constituent (fugint de les demarcacions provincials). Un dels quals podria estar relacionat amb les terres de l'Ebre.

Paral·lelament, Barcelona acollirà una concentració de caràcter "internacional" on es rebran diverses delegacions de càrrecs electes i personalitats catalanes del món de la cultura, l'esport o la música que prèviament hauran fet un 'tour' per diverses ciutats europees. És en aquest punt que entrarien en joc les assemblees exteriors de l'ANC.

"Compromís amb la República"

Un dels dubtes que encara hi ha sobre la taula és si es constituirà l'assemblea de càrrecs electes (també depèn dels partits). En principi les delegacions internacionals comptaran amb representants independentistes dels ajuntaments, Parlament i Congrés, però no necessàriament s'ha de constituir aquest òrgan com a tal (previst en el full de ruta de l'ANC).

Ara bé, si que s'ha acordat la possibilitat de signar un "compromís per la República" per part de tots aquells ciutadans que ho vulguin (això substituiria la carta de ciutadania proposada en un primer moment que havia generat tensió a dins l'entitat).

Una negociació complicada

Tal com va explicar l'ARA, la comissió de mobilització va presentar davant el secretariat de l'entitat una proposta de Diada descentralitzada, amb concentracions a diverses ciutats que combinessin reivindicacions pròpies del procés constituent i del territori. Aquesta opció no va aconseguir el beneplàcit de tot el secretariat i es va haver d'enfrontar a una mobilització alternativa.

A diferència de la primera proposta, la segona passava per convocar una concentració a Barcelona al voltant de la constitució de l'assemblea de càrrecs electes –la reunió de tots els representants independentistes del Parlament, el Congrés, el Senat, l'Eurocambra i els municipis– per escenificar la recta final del procés (l'11 de setembre coincideix amb l'equador dels divuit mesos entre la investidura i les definitives eleccions constituents). Aquesta proposta també incloïa un viatge a Brussel·les dels càrrecs electes i tots aquells que els volguessin acompanyar (un extrem que ara sembla descartat= i la redacció d'una carta de ciutadania d'una eventual República catalana.

Les pugnes internes que fa temps que es viuen a l'ANC juguen un paper clau també a l'hora de decidir quin tipus de mobilització s'ha d'organitzar enguany per la Diada. Fa dues setmanes ja van emergir velles ferides d'ara fa un any en relació a les eleccions al secretariat nacional i l'elecció del president de l'entitat (que va acabar sent Jordi Sànchez): la responsable d'àrea internacional de l'ANC, Liz Castro, que va ser la més votada a les anteriors eleccions a la direcció de l'ANC, va acusar l'exvicepresident, Jaume Marfany, d'haver-la "pressionat" perquè no plantés cara a Sànchez per la presidència.

La llista unitària, un punt de discrepància (un altre cop)

L'assemblea general de diumenge marcarà el proper any de l'ANC, tant a curt termini com en el futur. S'hi ha d'aprovar el full de ruta per aquest 2016 per definir el paper de l'entitat independentista en els divuit mesos que, segons el programa de Govern, queden per assolir la desconnexió. Aquest tampoc serà un debat plàcid.

Hi ha diversos punts polèmics en el rumb a seguir: el full de ruta  torna a apostar per una llista de la "màxima unitat independentista" si es repeteixen eleccions i deixa la porta oberta a un referèndum ofert per l'Estat. Aquests punts són els que han rebut més esmenes per part de les territorials de l'ANC, les quals alerten que no hi ha consens sobre aquests punts en el si de l'entitat.

Batalla per la reforma d'estatuts

A l' ordre del dia de l'assemblea general està previst que es votin diverses esmenes que proposen reformar els estatuts de l'ANC. Les bases de l'entitat votaran si s'ha d'elegir directament el president de l'ANC, si cal variar la representació territorial del secretariat (augmentant els membres de les assemblees locals enfront dels representants nacionals), o si els exmembres del secretariat nacional es poden tornar a presentar després d'un any fora de la direcció de l'ANC.

Això també comporta una disputa entre les diferents faccions del secretariat. Si bé es cert que aquesta reforma va ser impulsada per les assemblees territorials, les faccions de la direcció de l'ANC s'han apoderat del debat. Fonts consultades assenyalen que l'entorn de Sànchez està a favor de la reforma, mentre que els crítics -entre els quals se situa la responsable d'internacional, Liz Castro- aposten per mantenir el reglament tal com està ara.

De fet, membres de l'entitat s'han organitzat entorn el moviment 'Més Assemblea' per aconseguir que s'aprovin aquestes esmenes (cal un 65% dels suports) a l'assemblea general de diumenge, i aquesta tarda han estat enviant correus interns entre les assemblees territorials per defensar la seva postura.

Crida a destinar els recursos a refugiats i a la pobresa energètica

Per altra banda, s'ha gestat un altre manifestat relacionat amb l'ANC, però en un sentit força diferent, i des de fora de l'entitat. Escriptors, actors i professors d'universitats catalanes han difós aquest dissabte un text en el qual li demanen que aquest any destini els recursos que obtingui amb motiu dels actes de la Diada a ajudar als refugiats i a lluitar contra la pobresa. Ho subscriuen, entre d'altres, Empar Moliner, Toni Albà, Màrius Serra, Santiago Vidal, Carme Teixidó, Juanjo Puigcorbé, Joan Manuel Tresserras, Ada Parellada, Santiago Ramentol i Maria Mercè Roca.

En el text s'indica que, "si volem un país diferent, lliure i millor, hem de fer coses diferents per a poder-lo aconseguir, i això significa també implicar a tots en accions per poder ajudar als més desafavorits, tant els que viuen al nostre país, com aquells que estan en altres països".

Després d'apuntar que el govern espanyol "intenta impedir que Catalunya aculli i ajudi als refugiats" i que intenta anul·lar el decret de pobresa energètica català, els signants del manifest convida a demostrar "amb fets i de forma tangible, material i concreta, que lluitem sobretot per un país més just".

Proposen, en aquest sentit, com a gest concret, que "aquest pròxim 11 de setembre l'ANC dediqui els seus esforços a recaptar diners per a aquells que ho necessiten de forma urgent, i per això, demanem que implementi una campanya en la qual, en lloc de vendre samarretes als seus socis i simpatitzants, els proposi destinar aquests diners a ajudar a tots aquells que ho precisin".

Així, especifiquen que " una part del que es recapti aniria destinada a les ONG que ajudin als refugiats que fugen de la guerra, i una altra a les persones amb carències econòmiques que tenim a prop, en el nostre propi país".

Més continguts de