Publicitat
Publicitat

FINANCES PÚBLIQUES

L’Estat vol augmentar un 21,6% la despesa militar

El pla de reformes remès a la UE preveu que Defensa sigui l’àrea que creixi més fins al 2019

Com la majoria de partides pressupostàries, la despesa militar ha patit en general retallades durant la crisi. El 2015, però, la tisorada es va començar a revertir i la despesa militar mundial va créixer després de quatre anys de davallades, segons l’últim informe del Centre Internacional d’Estudis de la Pau d’Estocolm. L’any passat la partida de Defensa també va augmentar a l’estat espanyol, malgrat que va ser una pujada intermitent, ja que va tornar a caure el 2016. El govern de l’Estat, però, té intenció de capgirar la tendència definitivament a partir de l’any que ve. I, a més, de manera molt més acusada que en altres partides, segons detalla l’actualització del programa d’estabilitat que va aprovar el consell de ministres el 29 d’abril per remetre’l a Brussel·les.

Aquest document, que compromet a mitjà termini el marc pressupostari de l’Estat, preveu que la despesa pública creixi fins al 2019 un 7,9% en total. Ara bé, no serà un increment lineal. La partida de Defensa serà la que, en termes relatius, s’inflarà més, en concret un 21,6%. De la despesa prevista de 9.693 milions el 2016 es passarà a 11.782 milions en tres anys, si es compleixen els plans de l’executiu central. La quantitat superarà fins i tot la dels pressupostos previs a la crisi -era de 10.803 milions l’any 2007.

La segona àrea on més creixeran els recursos serà la d’activitats recreatives, cultura i religió, que ho farà en un 18,6%, fins als 13.346 milions. Així mateix, la de protecció social és la partida més gran -representa prop del 40% de la despesa pública total- i, en aquest termini, té previst créixer un 7%, fins als 200.396 milions -també una xifra rècord-. Altres àrees rellevants com les de salut i educació també veurien incrementats els seus recursos un 8,6% i un 8,9% respectivament, mentre que els serveis públics generals seran la funció que més es contindrà, amb un augment de tan sols el 4,4%, fins a uns també significatius 71.416 milions.

Malgrat tot, les previsions pel que fa a la despesa militar són sempre molt aproximades. Any rere any, el govern espanyol aprova un pressupost en què Defensa incorpora partides irrisòries per a les missions a l’estranger i per als projectes armamentístics -en aquest cas, fins i tot inferiors a les despeses ja compromeses amb la indústria militar-. A causa d’això, aquest ministeri és el que requereix més crèdits extraordinaris al llarg de l’any, per quadrar els comptes. De fet, l’any passat va requerir modificacions pressupostàries per valor de 2.334 milions i, en total, el govern de Mariano Rajoy ha hagut d’atorgar al ministre del ram, Pedro Morenés, gairebé 9.000 milions més dels aprovats al llarg de la legislatura. Una tendència que es manté. El consell de ministres del 6 de maig, per exemple, va aprovar un nou crèdit extraordinari de 320,4 milions per a missions a l’exterior de les forces armades.

PP, PSOE i C’s avalen l’augment

L’augment de la despesa militar no sembla dependre del 26-J. A més de la previsió del PP, tant el PSOE com C’s defensen complir el compromís de l’OTAN d’incrementar fins al 2% del PIB la partida de Defensa -ara no arriba a l’1%-. “Si fos el candidat i volgués ser honest amb els ciutadans els proposaria un augment de la despesa militar”, va dir divendres Josep Borrell, ministrable d’Europa i Exteriors de Pedro Sánchez. Ahir el líder socialista va veure “encertada” la proposta i va dir que, si pot, “enfortirà l’exèrcit”. Al seu torn, Units Podem no preveu cap rebaixa o augment entre els seus 50 punts programàtics fets públics per ara.

21D

Més continguts de

21D
PUBLICITAT

Totes les dades, notícies i anàlisis per entendre la convocatòria electoral

Vés-hi
PUBLICITAT
PUBLICITAT