PONTONS
Política 22/05/2015

L’alcalde homòfob del PP que busca eternitzar-se

L’oposició acusa l’alcalde de Pontons d’empadronar-hi amics i familiars per guanyar les eleccions

Dani Sánchez Ugart
3 min
L’alcalde homòfob del PP que busca eternitzar-se

“Un gai és una persona tarada que neix amb una deformació psíquica o física”. Aquest va ser l’argument de Lluís Fernando Caldentey, l’alcalde del PP de Pontons, per justificar la seva negativa a casar homosexuals. Fa 10 anys d’aquelles polèmiques declaracions. Les va fer el 2005, quan el govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar el matrimoni entre persones del mateix sexe. I van portar cua. Diversos alts càrrecs del PP del moment van córrer a desautoritzar-lo. I fins i tot el president del partit en aquell moment, Josep Piqué, va dir que l’expulsaria del partit per unes paraules “més que lamentables”. Deu anys i 30.000 matrimonis gais després (cap al seu poble), Caldentey continua afiliat al PP, continua sent alcalde de Pontons i ho té tot de cara per revalidar el càrrec a les eleccions de diumenge. Si ho aconsegueix, complirà dues dècades al càrrec.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El de Pontons -477 habitants-és un cas peculiar, tot i que no del tot inusual. El PP va arrasar a les últimes eleccions municipals, del 2011. Set de cada deu dels pontonencs que van votar ho van fer per la candidatura encapçalada per Caldentey, que va aconseguir sis dels set regidors al municipi penedesenc. Un any després, però, a les eleccions al Parlament, el PP només va rebre el suport de dos de cada deu votants. Aquesta disparitat posa en relleu que el carisma de l’alcalde està per sobre de les sigles. I que les declaracions incendiàries sobre els gais no li van passar factura. Més aviat al contrari: el suport a Caldentey ha passat d’un 60% en les eleccions del 1999 a un 76% en les del 2011.

Des de les declaracions homòfobes, en lloc d’allunyar-se de les polèmiques que traspassen les fronteres del poble, l’alcalde s’hi ha abonat. L’any passat va protagonitzar-ne una altra, en negar la cessió de locals públics per al 9-N.

Caldrà veure si el bloqueig a la consulta té més impacte en els resultats de diumenge, quan l’actual alcalde només té un rival. És Lluís Escardó, que es presenta per CiU tot i que ha sigut regidor del consistori pontonenc a les ordres de Caldentey durant els últims vuit anys. Escardó va abandonar el govern municipal precisament per desavinences amb la gestió del 9-N. I afegeix una tercera polèmica a les que envolten l’actual alcalde: en declaracions a l’ARA, el candidat convergent acusa Caldentey d’empadronar amics i familiars a un bloc de pisos buits del poble perquè el puguin votar. “A les municipals treu tota l’artilleria”, denuncia Escardó, que xifra en “20 o 25” persones els nous pontonencs. De fet, el 2011, any electoral, el padró va créixer en 33 persones i per a les municipals del 2003 ho va fer en 58 habitants.

“Campanya crispada”

El mateix cap de llista convergent admet que l’alcalde té molts números de tornar a guanyar. “Ho tenim fotut”, diu Escardó, que acusa l’alcalde d’haver fet “una campanya crispada”: “En l’últim míting va dir que jo no fotia brot mentre era regidor. Ara, que tota la gent m’ha vist cuinar, servir i fregar quan fèiem sopars populars”, explica l’exregidor de cultura. Caldentey vol treure impacte a les polèmiques i el seu lema de campanya és una lacònica declaració d’intencions: Fets. Podria afegir a l’eslògan un no paraules com el que va popularitzar l’expresident José Montilla, perquè ahir l’alcalde del PP es va negar en més d’una ocasió a parlar amb l’ARA.

stats