L’aplicació del 155 i el 21-D paralitzen l’administració

BarcelonaEl president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va anunciar el 21 d’octubre que convocaria eleccions abans de sis mesos, un cop restablerta la “legalitat” a Catalunya a partir de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. En canvi, va acabar optant per una convocatòria immediata i es va estalviar mesos de desgast en una gestió autonòmica que molts opinen que l’Estat no estava preparat per assumir. Amb el 155 Rajoy va cessar el Govern, els assessors i alguns alts càrrecs, especialment a les conselleries d’Interior i Economia. En total, unes 150 persones de perfil polític. I ha apostat per una gestió tècnica sense canvis significatius en el dia a dia. De fet, segons diverses fonts consultades, es pot dir que l’administració catalana està paralitzada, però més que pel 155 per la convocatòria de les eleccions. En períodes electorals l’acció del Govern es redueix a la mínima expressió, i això és, precisament, el que ha començat a passar els últims dies.

La comunicació entre la Generalitat i la Moncloa la dirigeix la mà dreta de Soraya Sáenz de Santamaría, el secretari d’estat Roberto Bermúdez de Castro, que contacta bàsicament amb el màxim representant del Govern després dels cessaments, el secretari de l’executiu, Víctor Cullell. També hi ha contactes entre secretaris sectorials de la Generalitat i del govern espanyol i, en general, la relació és cordial. De fet, les ordres que es traslladen al personal de la Generalitat no arriben mai directament d’un representant de l’Estat, sinó que es vehiculen a través dels alts càrrecs del Govern. “Han decidit actuar de manera no bel·ligerant”, assegura una font de l’executiu català. L’Estat no vol problemes addicionals amb els funcionaris catalans i la sensació -segons algunes fonts-és que ha decidit aplicar una treva fins a les eleccions. El decret de desplegament del 155 ja estableix que quedarà sense efecte quan prengui possessió el nou Govern, tot i els reiterats missatges que adverteixen que se’n pugui prorrogar l’aplicació si el nou executiu segueix amb el Procés.

I l’economia intervinguda

El Senat ha autoritzat Rajoy a sancionar els funcionaris que no obeeixin, a cessar els càrrecs que consideri oportuns i, fins i tot, a col·locar la policia espanyola al capdavant dels Mossos. I de moment s’ha limitat als cessaments: no ha aplicat sancions i ha designat un mosso (Ferran López) com a nou comissari en cap.

El ministre de l’Interior, Cristóbal Montoro, controla la conselleria d’Economia, però no des de l’aplicació del 155 sinó des de mitjan setembre: amb l’argument d’evitar el finançament del referèndum, l’Estat ha d’autoritzar tots els pagaments i s’han bloquejat totes les operacions que no estiguessin ja adjudicades. L’argument per controlar l’economia era 1-O, però després l’Estat no hi ha renunciat. Les nòmines, les transferències als ajuntaments (molts reconeixen que cobren abans), les partides en educació, sanitat i serveis socials estan garantides, però la resta de despesa de la Generalitat està bloquejada. Especialment els programes nous. Amb una excepció: la Generalitat va introduir la renda garantida de ciutadania entre les despeses preferents i la Moncloa ha decidit acceptar-ho. Les 26.000 persones que cobraven la renda mínima ja han passat al nou programa i el 15 de gener començaran a cobrar els nous beneficiaris.