L’escenari d’uns nous comicis estronca la renovació a Unió
Espadaler es perfila com a cap de llista i Duran manté enlaire la seva retirada
Barcelona“Unió és una força que necessita temps per recol·locar-se”. Així defineix un membre de la direcció democristiana la situació del partit després que Artur Mas hagi anunciat la firma del decret de convocatòria d’eleccions dilluns que ve, si no hi ha canvis. Unió es presentarà a la cita electoral sent una força extraparlamentària, només dos mesos després de tastar la segona derrota -poc més de 64.000 vots a les generals- i amb els plans de renovació estroncats. L’endemà del 20-D, amb el regust amarg de la nit electoral, el comitè de govern va decidir fixar la data d’un consell nacional, el 16 de gener, i un congrés el 16 d’abril per encetar una “nova etapa” al partit, amb una “renovació” d’idees i, en certa manera, també de cares. Ara, amb l’avançament electoral, aquest procés queda ajornat.
Els estatuts del partit no permeten que un procés intern d’aquestes característiques coincideixi en els tres mesos anteriors o posteriors a la celebració d’unes eleccions o un referèndum. Amb això, la retirada de Josep A. Duran i Lleida queda enlaire i no queda clar quan es farà efectiva. La decisió de marxar, però, està presa, apunten fonts consultades. La permanent d’Unió es va reunir dilluns, després de l’últim no de la CUP a Mas, per dibuixar l’estratègia a seguir. No hi havia ni Duran ni Josep Maria Pelegrí -l’exconseller d’Agricultura ha mantingut perfil baix en les dues campanyes electorals-. L’exvicepresidenta Joana Ortega tampoc no va aparèixer a la seu del carrer Nàpols. Tot i que en la reunió no es va entrar a parlar de cares, qui tornarà a liderar previsiblement la candidatura serà Ramon Espadaler: tots els consultats coincideixen que l’exconseller d’Interior serà el cap de files al març. I més quan la mateixa nit electoral del 20-D, Duran va dir que Espadaler era “millor candidat” i un “actiu” de futur.
Una nova etapa frustrada
Fonts del partit consideren que un govern de Junts pel Sí i la CUP hauria “posat en valor” el procés de renovació a Unió. “Ens hauria fet bons”, diu un dels consultats. El pla, en aquest cas, era rentar la cara al partit potenciant l’“ànima social” -alguns creuen que les imatges de Duran a l’Hotel Palace de Madrid els ha encasellat en una cosa que no són- i reforçar el perfil nacional. Duran havia de consumar formalment el pas enrere, abstenint-se de presentar la seva candidatura al capdavant del partit. D’aquesta manera, Espadaler hauria quedat elegit també com a líder de la formació amb la presidència del comitè de govern d’Unió.
Quedava en suspens el lloc de secretari general i també si es faria efectiva una bicefàlia entre el president del comitè de govern i el cap de llista en unes eleccions. Tots els consultats deixen clar, però, que el congrés no s’hauria convertit en una guerra interna malgrat el mal resultat. “No podem ser pocs i barallats”, exemplifica un d’ells. Les eleccions no només avorten el congrés al març sinó qualsevol possibilitat de bastir una plataforma centrista. Amb més marge de temps, assenyalen diverses fonts, es podia explorar una aliança del centredreta moderat amb una aposta catalanista -a favor del dret a decidir- no independentista. Es tractaria de forjar una plataforma de centre formada per la gent d’Unió però també per exmembres de CDC que amb el gir independentista d’Artur Mas s’haurien apartat del partit. Hi ha qui assenyala, entre altres, l’exdiputada al Congrés Imma Riera o l’excomissionat d’Àrea Internacional a l’Ajuntament de Barcelona Joaquim Llimona, que va ser present en el míting final d’Unió el 20-D.
Des del partit insisteixen que l’espai electoral existeix i que és qüestió de temps que es torni a reconfigurar, tal com està fent l’esquerra amb els moviments de confluència. Si fins ara ha predominat l’eix nacional, en els pròxims temps auguren que tornarà a tenir pes la batalla ideològica.
Sense canvis a la vista
Des del partit apunten que necessiten un “cop d’efecte” per tornar a connectar amb l’electorat, tot i que no esperen un gir que els afavoreixi amb tan poc temps. Sí que creuen que han de fer més bandera del dret a decidir -una reivindicació, diuen, que no han abandonat mai però que no se’ls atribueix-. “En l’aposta nacional, estem al mateix lloc que ICV”, afirma un dels consultats i assenyala la victòria d’En Comú Podem el 20-D com una mostra del retorn a la pantalla del referèndum pactat. Unió ho tindrà ara més difícil si hi torna a haver eleccions, entre altres coses perquè aquest cop no tindrà espai als blocs electorals.
