PROCÉS SOBIRANISTA

L’independentisme busca un pla D per si Sànchez no pot ser investit

Junts per Catalunya ultima la tria d’un quart candidat que pugui ser investit de forma efectiva

Un president de la Generalitat acabat de sortir d’una presó d’Alemanya; un presidenciable tancat a Soto del Real que espera l’autorització del Tribunal Suprem per poder ser investit, i un nou candidat a la presidència -encara desconegut- esperant el seu torn per si, malgrat l’escrit de l’ONU, Pablo Llarena no rectifica amb Jordi Sànchez. Sobre aquestes tres figures haurà de pivotar una setmana decisiva per a l’independentisme, que aspira a resoldre en els pròxims dies la investidura més llarga i a treure’s de sobre d’una vegada l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

El president del Parlament, Roger Torrent, confirmava dissabte que Sànchez tornava a ser el candidat a presidir la Generalitat. L’independentisme, tal com va avançar l’ARA, busca així deixar en evidència Llarena, que hauria d’oposar-se de nou a deixar sortir de la presó l’exlíder de l’ANC malgrat l’escrit de l’ONU que demana a l’Estat garantir tots els drets polítics de Sànchez mentre s’analitza el seu cas. Ahir, a través del seu compte de Twitter, el candidat a la investidura tornava a acceptar la responsabilitat i remarcava que està en possessió de tots els seus drets polítics. “Sense violència, sense cap renúncia, és hora de poder parlar de tot”, insistia Sànchez.

La seva candidatura és, de fet, una manera de pressionar encara més Llarena després del cop que li ha suposat que el tribunal alemany de Schleswig-Holstein hagi descartat l’extradició de Puigdemont pel delicte de rebel·lió. Tanmateix, JxCat i ERC són conscients que hi ha poques probabilitats que la proposta de Sànchez prosperi, i ja fa setmanes que treballen també en la recerca d’un pla D, d’un quart candidat a la presidència de la Generalitat -després de Puigdemont, Sànchez i Jordi Turull- que, aquest cop sí, pugui ser investit.

La temptació Puigdemont

Malgrat que la sortida de Puigdemont de la presó ha fet ressuscitar les veus -tant de la CUP com de dins de JxCat, sobretot dels independents- que aposten per tornar a intentar la investidura del president o anar a eleccions, l’única fórmula per investir-lo seria la desobediència al Tribunal Constitucional (TC), una possibilitat que tant veus de dins de Junts per Catalunya com d’ERC descarten. Existeix, però, la temptació d’enrocar-se al voltant de la figura del líder de JxCat, i seguirà latent, però el pla que es vol seguir passa per trobar un nou candidat que estigui net de processos judicials i que, per tant, pugui ser investit pel Parlament sense inconvenients.

És en aquest punt on el ball de noms és intens i ha anat variant amb el pas de les setmanes. Així, en els primers compassos de la legislatura el nom que havia sonat amb més força com a presidenta de la Generalitat era el de la portaveu de Junts per Catalunya, Elsa Artadi. Però ella ha anat quedant en un segon terme amb el pas del temps. Fonts de la candidatura apunten que ara mateix el seu paper en el futur Govern passaria per ser consellera de la Presidència, càrrec que podria compaginar amb el rol de portaveu de l’executiu. Fins i tot hi ha qui apunta que, en lloc d’entrar al Govern, Artadi podria preferir quedar-se al Parlament com a líder efectiva del grup de JxCat, ja que no està sent fàcil trobar una figura amb prou ascendència per liderar el principal grup independentista de la cambra catalana.

Sense Artadi, les opcions s’han multiplicat, i en les últimes setmanes el nom que ha agafat més força com a possible pla D de l’independentisme per desbloquejar la legislatura és el de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. A favor seu té el fet de ser una de les figures amb més possibilitats d’acontentar totes les sensibilitats existents a Junts per Catalunya. Forma part del grup d’alcaldes del PDECat i, per tant, compta amb la simpatia del partit que lidera Marta Pascal, però, a més, té el vistiplau de Carles Puigdemont -que hi confia malgrat no haver-la triat directament com a successora quan va deixar l’Ajuntament de Girona- i té la confiança dels independents, que li reconeixen el seu compromís amb el referèndum de l’1-O.

Més enllà de Madrenas, sobre la taula també s’han posat altres opcions, una de les quals és l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona. El seu és el nom més ben vist per la direcció del PDECat, que el considera un valor a l’alça dins del partit, però precisament la proximitat a l’executiva de la formació hereva de Convergència fa que no tothom al grup de JxCat vegi adequada la seva candidatura. Per darrere, i amb menys opcions, apareixen altres noms com el de Quim Torra, un dels referents entre el nombrós grup d’independents que formen la llista de Junts per Catalunya.

Les opcions més remotes

Encara són més remotes altres opcions que, en algun moment, han sigut valorades. Per exemple, la de fer córrer la llista de JxCat fins que entrés com a diputat Ferran Mascarell (número 27) i que fos ell el candidat a presidir la Generalitat. També s’ha especulat amb una opció encara més enrevessada: que JxCat cedís la presidència a ERC i que, així, els republicans proposessin Ernest Maragall, que segons aquests càlculs podria ser investit gràcies a l’abstenció dels comuns. Llarena té fins dijous per decidir si permet a Sànchez sortir de la presó per ser investit. En cas contrari, s’activarà el pla D de l’independentisme amb l’objectiu de formar Govern abans de Sant Jordi.

Elsa Artadi

El seu va ser, durant molt de temps, el principal nom a les travesses quan es pensava en qui podria ser el candidat efectiu a presidir la Generalitat. Ara, però, i malgrat ser una de les cares més visibles de JxCat, Artadi apareix en un segon pla quan es parla de possibles aspirants a la presidència. Fonts de JxCat apunten que el seu lloc podria acabar sent al Govern, però no com a cap de l’executiu sinó com a consellera de la Presidència, càrrec que podria compaginar amb el de portaveu del govern català, o, si no, un càrrec tècnic a l’administració. Tampoc falten les veus que apunten que JxCat no es pot deixar perdre una figura de la seva ascendència i que, per tant, hauria de seguir al capdavant del grup al Parlament.

Marta Madrenas

L’alcaldessa de Girona apareix en els últims dies com la candidata amb més opcions de convertir-se en el pla D de l’independentisme i, per tant, en la pròxima presidenta de la Generalitat. Té el suport dels alcaldes del PDECat i la confiança de Puigdemont, malgrat que quan ell va deixar l’alcaldia de Girona no va ser la seva primera opció. Tanmateix, després del pas tan fugaç com polèmic d’Albert Ballesta per l’Ajuntament, Madrenas va arribar al càrrec, des d’on ha mostrat sempre un compromís ferm amb el Procés i el referèndum. Amb Puigdemont fora de la presó, la tria de Madrenas garantiria, a més, una comunicació fluïda entre el Govern que hi hagi a la plaça Sant Jaume de Barcelona i el líder de JxCat, que, això sí, està pendent que la justícia alemanya decideixi si l’extradeix a Espanya per malversació un cop descartada la rebel·lió.

Quim Torra

La seva -com la d’altres independents que han aparegut a les travesses, com Eduard Pujol-és una de les opcions més remotes que hi ha sobre la taula, però el seu nom apareix també entre els possibles aspirants a futur president de la Generalitat. A favor seu compten tant l’ascendència que té sobre els seus companys -s’ha convertit en una de les figures més rellevants dins del grup de JxCat- com la seva bona relació amb la CUP i les entitats sobiranistes. De fet, Torra -amb una llarga trajectòria dins l’independentisme cívic- va presidir Òmnium Cultural i va formar part del secretariat de l’ANC. En contra d’ell, però, apareix la falta d’experiència en l’administració pública.

Marc Solsona

El de l’alcalde de Mollerussa és un altre dels noms que apareixen quan es fan travesses sobre qui pot ser el quart candidat que proposi Junts per Catalunya per presidir la Generalitat. Es considera una de les figures a l’alça dins del PDECat, però precisament la seva proximitat a la direcció del partit hereu de Convergència -que veuria amb molt bons ulls la seva designació-és un dels factors que juguen en contra del seu nomenament per part d’un grup com JxCat, condicionat pels equilibris interns. Tanmateix, com a alcalde de Mollerussa té una certa experiència de gestió, una característica que no abunda en una llista com la de Junts per Catalunya, farcida de personalitats que tot just ara s’estrenen en política.

Més continguts de