Publicitat
Publicitat

El Suprem retira les euroordres de cerca i captura contra Puigdemont i els quatre consellers a Bèlgica

Llarena manté l'ordre de detenció de Puigdemont i els quatre consellers en territori espanyol

Canvi de guió d'última hora en el procés judicial per a Carles Puigdemont i els quatre consellers a Brussel·les. I el primer dia de campanya. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha acordat retirar les euroordres de detenció dictades contra el president de la Generalitat, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí i que es comuniqui la decisió a les autoritats belgues. Al·lega que ell no va ser qui va executar l'ordre de cerca i captura i que, en tractar-se d'una causa conjunta, no es pot processar en diferents països. En una altra providència per evitar malentesos de tan sols una pàgina, també especifica que ha retirat les ordres de detenció internacionals. És a dir, que Puigdemont i els consellers, si volen, poden viatjar fora de la Unió Europea. Ara bé, en cap cas ha retirat l'ordre de detenció en territori espanyol.

Llarena evita una derrota jurídica a Brussel·les

La causa de fons són les diferències processals, tal com ja avançava l'ARA. A Bèlgica no existeix el delicte de sedició i rebel·lió tal com es coneix a Espanya; el seu contingut és diferent. I només els haurien extradit si Espanya els jutjava a tots per un sol delicte, i econòmic: el de malversació. Ara, amb aquesta decisió, Llarena desactiva la justícia belga –que tenia previst pronunciar-se el dia 14 de desembre, en plena campanya. Si posen els peus a l'Estat, tant Puigdemont com els quatre consellers seran detinguts de manera immediata.

La "intenció de tornar a Espanya"

El Suprem evita així que, en la recta final de campanya, Puigdemont pugui tornar a Catalunya amb un efecte revulsiu per als resultats del 21-D. En aquest sentit, Llarena recorda que les interlocutòries de cerca i captura i d'ingrés a presó es van emetre el 3 de novembre passat i que ha plogut molt des de llavors. Que llavors va ser la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela i que en "el nou escenari" que es presenta "els investigats sembla que han mostrat la seva intenció de retornar a Espanya amb la finalitat de prendre possessió i exercir uns càrrecs electes pels quals s'han presentat recentment".

A més, al·lega que, un cop acumulada la causa per sedició i rebel·lió al Suprem per l'1-O, estem davant del que anomena un "delicte de naturalesa plurisubjectiva". Què vol dir això?: "S'ha definit que els fets s'haurien pogut perpetrar a través del concert de tots els investigats i amb una unitat jurídica inseparable. És a dir, que la depuració de diferents responsabilitats penals s'hagi de dur a terme de manera unificada, ja que sino fos així podria trencar-se la continència de la causa i conduir el procés a respostes contradictòries i divergents per als diferents partícips".

És en aquest punt en què incideix en el que ja avançava l'ARA: que Puigdemont i els quatre consellers a Brussel·les podrien ser jutjats per un delicte de malversació (econòmic) i no pas pels més greus, de rebel·lió i sedició, de fins a 30 anys de presó.

Un "pitjor dret" per als processats a Espanya

Llarena veu el risc que no s'acabi imputant els membres del Govern a Bèlgica pels mateixos delictes que els investigats a Espanya, fet que dificultaria una "resposta homogènia que va justificar l'acumulació de les actuacions". D'aquesta manera blinda la decisió de Lamela, ja que llavors es tractava de causes diferents. En definitiva, creu que els processats a Espanya podrien col·locar-se en un "pitjor dret" que els que es troben "fugats".

Finalment, considera que la retirada de l'euroordre no genera cap gravamen perquè els afectats, en el seu moment, s'hi van oposar. Ara, tant la fiscalia com les defenses poden interposar un recurs de forma i/o apel·lació.

21D

Més continguts de

21D
PUBLICITAT

Totes les dades, notícies i anàlisis per entendre la convocatòria electoral

Vés-hi
PUBLICITAT
PUBLICITAT