Política 19/01/2020

Lleó també reclama el seu dret a decidir

Una desena d’ajuntaments han votat últimament mocions en favor de la separació de Castella

Germán Aranda
4 min
L’alcalde de Lleó, José Antonio Díez (al centre), durant un ple municipal.

LleóLa primera neu de l’hivern cau suaument a la plaça de l’Ajuntament, a l’altra banda del finestral amb l’escut de Lleó, mentre l’alcalde de la ciutat, en conversa amb l’ARA, defensa aferrissadament al seu despatx que la regió lleonesa s’ha de separar de Castella. “Arribarem fins on els lleonesos vulguin”, deixa anar José Antonio Díez Díaz, desafiant el govern espanyol i el seu propi partit, el PSOE, que li va demanar per activa i per passiva que s’oposés a la moció en favor de la separació de Lleó respecte de Castella presentada per la Unió del Poble Lleonès (UPL) al ple municipal del desembre. No ho va fer. Díez va desobeir el seu partit i va votar en favor de la moció, que es va aprovar a Lleó i que, des d’aleshores, ha prosperat en deu ajuntaments més, en molts dels casos amb el vot favorable del PSOE. La majoria dels lleonesos, segons les últimes enquestes, estan a favor d’aquesta nova autonomia.

En tres dels municipis fins i tot el PP hi ha donat suport. A Cuadros, un poble de 2.000 habitants, el PP, Podem i Cs van votar junts en favor de l’autonomia lleonesa. El líder del PP, Pablo Casado, va avisar que el partit actuaria “amb contundència” contra els regidors que donessin suport a “qualsevol segregació autonòmica”, perquè la proposta suposava “obrir en canal la Constitució”. L’alcalde de Lleó ho nega i, de fet, insisteix en emparar la seva reivindicació en l’article 2 de la mateixa Constitució, que “reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions”. Tant per a l’alcalde com per a UPL, Lleó constitueix una regió amb identitat històrica que té arrels al Regne de Lleó, mentre que Castella i Lleó va ser “un invent per contrarestar els nacionalismes basc i català amb una idea de Castella forta i gran”.

Risc d’expulsió del partit

Un bon amic lleonès de l’alcalde i ben connectat al PSOE va advertir Díez que la jugada podia ensorrar la seva carrera política i que fins i tot li podia costar l’expulsió. “Si m’han de fer fora, suposo que primer han de parlar amb mi”, respon ell, que no ha parlat amb Ferraz. “La política dona moltes voltes”, afegeix. De fet, lluny de desdir-se’n, l’alcalde ja ha demanat una trobada amb la nova ministra de Política Territorial, Carolina Darias, per exposar-li la situació, que no és nova i sobre la qual creu que “els polítics a la resta d’Espanya ni tan sols en tenen coneixement”. Pel que fa als passos següents, costa ser optimista perquè la separació no compta amb el suport del Parlament autonòmic. La veu dels ajuntaments lleonesos és l’únic aval. “Ens agradaria comptar amb Salamanca i Zamora, que formen part de la regió, però si ells no volen ho entendrem”, es resigna el líder d’UPL i diputat al Parlament autonòmic Luis Mariano Santos, que “sempre ha defensat Lleó com a comunitat”. “De tant en tant algun alcalde socialista ho exposa, però aquest cop ha tingut més repercussió”, afegeix, cosa que atribueix al conflicte amb Catalunya, que els dona més notorietat.

Abans que se li pregunti per qualsevol paral·lelisme, Santos deixa clar que el seu partit “no és independentista”. També l’alcalde Díez remarca que accepten “les normes del joc”. Però Santos reconeix que dins el seu partit hi ha una part “molt petita” que es considera nacionalista i fins i tot independentista. Aquests dies viu enganxat al mòbil. Ara un company de partit li ensenya una notícia d’última hora: a Villaquilambre, Podem ha presentat la moció en favor de l’autonomia lleonesa. Ara un veí l’atura pel carrer i li dona l’enhorabona, però li demana “més canya” i critica les últimes declaracions de José Luis Rodríguez Zapatero. L’expresident del govern, fill de lleonesos i criat a la ciutat, es va mostrar aquests dies partidari de més inversions per a la regió, però no de la separació de Castella. “Si encara que tinguem la qüestió identitària no ens veiéssim afectats per la unió, potser no demanaríem l’autonomia”, respon Díez, que assegura que s’ha afavorit les empreses perquè s’instal·lin a Valladolid, amb un parc tecnològic més bo que Lleó.

Reivindicació antiga

La pèrdua de potència minera no ha rebut prou injeccions al territori lleonès per reindustrialitzar-lo, i el resultat, coincideixen l’alcalde i Santos, és una de les emigracions més altes d’Espanya, amb una pèrdua de 33.000 habitants a la província des del començament de la crisi el 2008. “Totes les administracions i funcionaris són a Valladolid, i això que no es van atrevir a establir-la com a capital”, observa el regionalista, que assenyala que Castella i Lleó és l’única comunitat autònoma sense capital. La conjunció entre Castella i Lleó ja determina les diferències.

Tot i haver revifat aquestes últimes setmanes, la reivindicació d’una autonomia lleonesa separada de Castella és tan antiga com l’estat de les autonomies. El maig del 1984 entre 35.000 -segons la premsa local- i 90.000 persones -segons la policia- es v0an manifestar als carrers de Lleó per demanar la separació. Però el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs presentat contra la unió de Castella i Lleó. “No es va deixar decidir el poble, ni tan sols opinar. Mai se’ns ha deixat”, comenta Santos amb un llenguatge que remet irremeiablement a l’independentisme, malgrat que de seguida assegura que no demanen un referèndum i que no volen desafiar la Constitució. La queixa perquè “Lleó té alguns dels peatges més cars d’Espanya” també recorda el discurs que durant anys ha mantingut el sobiranisme català.

Als llibres de text, es queixen Santos i Díez, “es diu que l’origen del parlamentarisme és Castella i Lleó, però és mentida; era el Regne de Lleó, i hi passen de puntetes”. També protesten per l’esforç de Castella i Lleó per crear una identitat regional fictícia, impulsant fins i tot la Fundació Vilalar, que és pública i es dedica a fomentar els valors de la comunitat autònoma.

Les cares dels reis de Lleó, orgull de la ciutat, són a banda i banda del passadís que porta al despatx de l’alcalde. El regne medieval va durar del 910 al 1230. Alfons IX, quan va accedir al tron amb només 17 anys, va constituir unes corts que van obrir les portes per primer cop al poble no privilegiat del feudalisme. Es van adquirir uns drets fonamentals com la inviolabilitat del correu i de la llar, que fan que la Unesco reconegui Lleó com el bressol del parlamentarisme. L’Estat, en canvi, ara no en vol saber res, d’aquesta història.

stats