Margallo es desentén de les traves pel 27-S als catalans de l’exterior

MadridQui és el culpable dels problemes per gestionar amb èxit el vot per correu de milers de catalans a l’exterior que no han pogut exercir el seu dret o ni tan sols demanar-ho? No hi ha un responsable únic i això fa que, per a irritació dels afectats -que ja preparen accions judicials contra funcionaris públics a través de Drets, una associació de professionals del dret-, totes les parts se’n desentenguin. En aquesta història, hi ha tres condicionants o actors i cadascun té poca o molta culpa. En primer lloc hi ha el ministeri d’Exteriors, al qual s’ha assenyalat per falta de diligència a l’hora de facilitar un tràmit que, vistos els resultats, afecta una bossa d’electors netament sobiranista. És seva la responsabilitat de facilitar als residents que s’inscriguin per demanar el vot, habilitar les seus consulars com a col·legis electorals i gestionar l’enviament de paperetes.

El ministeri de José Manuel García-Margallo afirma, però, que ha fet el que podia, tal com l’hi va prometre per carta aquest estiu a Francesc Homs després que el Govern s’hi interessés per evitar que es repetís el caos del 2012. Fonts del ministeri s’espolsen les responsabilitats i neguen intencionalitat política en tot plegat, cosa que Drets afirma que és evident en algun cas. Dels 195.000 catalans censats a l’exterior (40.000 més que el 2012) només es van inscriure correctament per votar 21.771 i van votar 14.871. El diferencial s’explica pels problemes amb el vot per correu. De vots encara n’arriben, malgrat que el recompte es va fer dimecres, i en algun cas s’han perdut paperetes. La Generalitat ha observat un comportament desigual dels consolats. Alguns no van fer res davant els problemes a correus al seu país (com a l’Uruguai) o no van obrir les seus (Mèxic), però d’altres, com Berlín, Londres i Amsterdam, van donar bon servei. Al ministeri recorden que aquests casos ja s’han donat en altres processos electorals, com ara en les eleccions andaluses.

Els portaveus del ministeri apunten dues causes que expliquen les dificultats. I la Generalitat hi està d’acord, segons el que expliquen fonts de Governació i Presidència. La primera és una llei massa garantista, que obliga a sol·licitar prèviament el vot i a fer molta paperassa. Per acabar amb irregularitats com el cas Mapau, que hauria alterat el resultat de les eleccions a les Balears amb vots a Formentera procedents de l’Argentina, o el vot de morts a Galícia, el 2011 es va canviar la llei orgànica de règim electoral (Loreg) i es van introduir criteris més restrictius. Això ha fet baixar en picat la participació en totes les eleccions dels censats a l’estranger. Fins a l’any 2011 a les generals votaven entre el 25% i el 30% dels censats fora. A les últimes ja ho van demanar només el 10%. El 16% de les peticions es van denegar i dels 134.000 vots acceptats només van poder votar 73.000 ciutadans. La resta de vots es van perdre. El ministeri fa notar que aquella reforma es va aprovar amb els vots del PP, el PSOE, el PNB i també de CiU, que ara ha demanat al Senat la compareixença de Margallo. Fa dos anys IU, amb el suport d’UPyD i del PSOE, va intentar modificar la norma però no se’n va sortir.

Hi ha un tercer actor que també té molta responsabilitat en tot plegat i que és el que assenyala la Generalitat: la Junta Electoral Central. De fet, el Govern la demandarà al Suprem per no haver ampliat cap dels terminis, malgrat que, a causa del retard que van generar algunes impugnacions, entén que hauria estat legalment justificat. Un cas que contrasta, per exemple, amb l’ampliació de les dates per als militars.

Davant de tot plegat, el vot electrònic, que la llei espanyola no preveu, apareix com la millor solució segons totes les parts, ja que, encara que tot es fes bé, hi ha països on la xarxa consular espanyola és escassa per votar en persona i el servei de correus molt precari. El vot electrònic funciona en altres països i l’utilitzen les tropes americanes.