Mas veu portes obertes a Madrid per negociar el futur del procés

DL s’escuda en els atacs de l’Estat per justificar la caiguda fins a la quarta posició

Fora del podi. La batalla de Lleida, on el repartiment d’escons va ballar fins a última hora, va deixar Democràcia i Llibertat com a quarta força a Catalunya en les eleccions espanyoles d’ahir. La candidatura liderada per Convergència va obtenir finalment vuit diputats i 560.000 vots, un resultat que suposa perdre exactament la meitat dels representants que CiU va assolir als comicis de fa quatre anys. Els estrategs de la coalició portaven tota la campanya assenyalant que la majoria de partits estarien frec a frec en el recompte definitiu i insistien en la importància simbòlica d’ocupar una de les primeres tres posicions. Un objectiu fracassat que deixa Democràcia i Llibertat per darrere d’En Comú Podem, d’ERC -amb qui es disputava el lideratge independentista a les urnes- i del PSC de Carme Chacón.

En les intervencions públiques, la candidatura va mirar de veure el got mig ple. “S’obren portes interessants”, va assenyalar el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, que va fer costat un cop més al candidat, Francesc Homs, home de la seva màxima confiança. “Catalunya pot tenir un paper en la política del conjunt de l’Estat. Aquest paper ha de servir per aplicar les nostres idees. Cal jugar les nostres cartes amb talent per tal que el país avanci”, va apuntar el líder de Convergència, que va demanar explícitament al líder de Podem, Pablo Iglesias, que es mantingui ferm en la seva aposta pel referèndum i que no l’abandoni com a condició indispensable a l’hora de fer pactes.

Mas va veure reforçat el dret a decidir i, de passada, va escudar-se en l’acció “solitària” de Govern i en els atacs “frontals i despietats” de l’Estat per justificar la quarta posició. “Aquests resultats s’han assolit en un context advers”, va dir Homs per treure ferro a la situació. El candidat ho va aprofitar per indicar que el PP s’ha convertit en “residual” a Catalunya. “Ara existeix una oportunitat al Congrés pel panorama tan complex que s’hi obre. A aquells que ens situaven al marge els podem dir que estarem expectants davant els passos que faci la política espanyola”, va assenyalar.

Retrocés important

Això no impedeix, però, que els resultats suposin una desfeta si es comparen amb l’èxit del 2011, amb Josep A. Duran al capdavant. Les dades per demarcacions així ho demostren. A Barcelona els nacionalistes han passat de nou escons a tenir-ne només quatre -cosa que deixa fora del Congrés apostes com l’economista Miquel Puig, un dels noms forts de la candidatura-. I a la resta de demarcacions s’ha perdut com a mínim un representant, tot i vèncer a Lleida i a Girona. Cal remuntar-se al 1979, a les beceroles de la recuperació democràtica, per trobar un resultat numèricament equiparable d’una candidatura liderada per CDC: 8 diputats amb un 16,4% dels vots. Ahir en van obtenir un 15,1%.

El final del cicle electoral no suposarà cap respir per a Mas i els seus. Al desenllaç de la investidura, marcada per l’assemblea de la CUP de diumenge vinent, s’hi sumarà la formació d’un govern de coalició, sempre que l’esquerra alternativa validi una hipotètica entesa, la qual es podria fer pública demà mateix després de l’última reunió de Junts pel Sí i la CUP al Parlament. En cas de constituir-se, aquest executiu estaria format per membres de CDC, d’ERC i d’independents que podrien ocupar places clau com Salut o Justícia en una estructura col·legiada i amb poders compartits.

Al calendari de Convergència hi ha assenyalat en vermell el mes de febrer, que és quan els nacionalistes fundaran una nova formació com a pas previ per dissoldre les sigles actuals. Homs i el seu entorn es van agafar aquesta campanya com una oportunitat per “manar al partit”, segons fonts consultades, i el resultat és menys lluït del que s’esperaven. En tot cas, la remor de fons del camí cap al 20-D deixa l’aroma de final d’etapa. “Ara toca renovar-nos, i fer-ho seriosament. No poden sortir els mateixos de sempre a anunciar que creem un nou partit”, assenyalava un membre de la direcció. La partida interna tot just arrencarà els pròxims dies i el nou context polític a Madrid la pot condicionar.

Més continguts de