Publicitat
Publicitat

Maza es querella per rebel·lió contra tot el Govern i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament

La fiscalia demana una fiança de 6,2 milions per la celebració del referèndum

Amb el 155 activat i fent visibles les primeres conseqüències, com la dissolució del Parlament, en paral·lel es reactiva l'ofensiva judicial contra l'independentisme. Amb els presidents d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l'ANC, Jordi Sànchez, a la presó per la concentració davant la seu de la conselleria d'Economia, ara l'objectiu de la fiscalia són els màxims dirigents polític del Procés. José Manuel Maza ha presentat dues querelles per rebel·lió -delicte pel qual es pot arribar als 30 anys de presó-, sedició, malversació de fons públics i altres delictes contra Carles Puigdemont, tot el Govern en ple, Carme Forcadell i la resta de membres sobiranistes de la mesa, inclòs Joan Josep Nuet, diputat de CSQP.  En la querella contra els membres del Govern s'hi inclou Santi Vila, l'exconseller d'Empresa, que va dimitir abans que es votés la declaració d'independència al Parlament. A més, Maza també es querella contra el president de JxSí, Lluís Corominas, que va ser membre de la mesa abans de ser substituït per Lluís Guinó. En total, 20 querellats: 14 membres del Govern i 6 membres de la mesa del Parlament. 

El fiscal general de l'Estat, però, no ha demanat que es detinguin els implicats i seran l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem qui els citaran pròximament per interrogar-los. En cas que es neguessin a atendre la citació judicial sí que podria haver-hi detencions. De la mateixa manera, el ministeri públic tampoc no ha demanat mesures cautelars fins que els magistrats no prenguin declaració als afectats. Sí que reclama, però, amb relació a la malversació de fons, una fiança de 6.207.450 euros per responsabilitat civil que els querellats assumirien solidàriament. La xifra apareix en les dues querelles. A més, el ministeri públic també sol·licita que s'incloguin a la causa les diligències ja practicades en el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona -en la causa iniciada per les declaracions de Santi Vidal- i les que s'han practicat també al jutjat número 3 de l'Audiència Nacional, en el procediment contra Sànchez, Cuixart, l'exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero i la intendenta Teresa Laplana. De fet, l'encarregada de pronunciar-se sobre la querella serà la jutge que va enviar els presidents de l'ANC i Òmnium a presó provisional, Carmen Lamela.

En roda de premsa a la seu de la Fiscalia General de l'Estat, José Manuel Maza ha justificat les querelles dient que els acusats han desenvolupat "actes que han provocat una crisi institucional que va culminar amb la DUI realitzada amb total menyspreu a la Constitució".  

La querella per rebel·lió, en entredit en un Procés pacífic

El delicte que se'ls atribueix comporta un "aixecament públic i amb violència" amb l'objectiu de "derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució", o "declarar la independència d’una part del territori nacional". Segons el fiscal general de l'Estat, Puigdemont i la resta d'acusats, que no han emprat la violència, han "induït" que tinguessin lloc actes d'aquestes característiques, motiu pel qual veu justificada la petició. Segons el seu punt de vista, en la concentració del 20 de setembre a la rambla de Catalunya hi va haver violència i tots aquests dirigents en són responsables.

En un escrit de més de 100 pàgines, la fiscalia també es refereix a la concentració davant de l'empresa Unipost de Terrassa, on considera que es van produir "accions violentes dels independentistes contra els agents de la Guàrdia Civil" que escorcollaven l'establiment. Sobre aquest fet subratlla que "un centenar de simpatitzants de la CUP es van personar als voltants de l'empresa Unipost de Terrassa, entonant càntics i consignes, intentat a més dificultar les entrades i escorcolls que es duien a terme". Maza, de fet, ha explicat que s'han estudiat actuacions dels últims dos anys, amb especial èmfasi en l'1 d'octubre. Sobre la jornada de la votació, assegura que es va constituir una "insurrecció, un alçament violent animat pels querellats, en què el sector de la població partidari de la secessió, impulsada pels seus dirigents, va desobeir públicament i va mostrar resistència col·lectiva a l'autoritat legítima de l'Estat". 

Els membres del Govern, que ja no tenen aforament perquè s'ha dissolt la cambra catalana -alguns no eren diputats- seran jutjats a l'Audiència Nacional, que és l'organisme al qual pertany la investigació d'aquest delicte. La querella contra membres de la mesa, que encara són aforats perquè integren la Diputació Permanent, es tramitarà al Tribunal Suprem. Maza ha assenyalat els acords de la mesa perquè es tramitessin les propostes de resolució de JxSí i la CUP sobre la proclamació de la República.

El Suprem decidirà finalment dimarts

La sala d’admissió del Tribunal Suprem s'ha reunit aquest dilluns a les 19.30 h per decidir si admetia a tràmit el recurs que la Fiscalia General de l’Estat ha presentat contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la mesa per suposats delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons. La sala està presidida pel conservador Manuel Marchena, que també serà el ponent de la decisió. En formen part, a més, els magistrats Juan Ramón Berdugo, Andrés Martínez Arrieta, Luciano Varela, i Julián A. Sánchez Melgar.

La sala, però, ha ajornat la decisió després d'una hora i mitja de deliberació, sense arribar a cap acord, i es tornarà a reunir aquest dimarts, en què prendre una decisió i, en cas d'admetre la querella, hi assignarà un jutge instructor. Els magistrats tenen potestat per adoptar alguna mesura cautelar, tot i que fonts del Tribunal Suprem ho veuen poc probable tenint en compte que la fiscalia només demana de moment que siguin citats.

RE

Més continguts de