DEBAT INTERN
Política 29/06/2018

El PDECat s’obre a renovar la direcció a l’assemblea

Pascal es presentarà per liderar una executiva de 25 membres

Núria Orriols
3 min
La portaveu del PDECat, Maria Senserrich, i el coordinador del congrés, David Font

BarcelonaLes incògnites que envolten l’assemblea del PDECat del 20 de juliol es van revelant de mica en mica. Malgrat que en un primer moment s’havia de tractar d’un congrés ideològic, finalment la direcció ha decidit debatre a fons també l’organització del partit, i en la ponència organitzativa s’inclou la possibilitat de renovar la direcció. Tant és així que a l’últim dia del congrés -el diumenge 22 de juliol- es preveu la votació d’un nou equip directiu més ampli que l’actual (de fins a 30membres) amb una nova presidència “política” i fins a quatre vicepresidències que exercirien el càrrec juntament amb la secretaria general i la d’organització. Tot i que aquesta proposta encara pot incorporar canvis -els associats hi poden presentar esmenes fins al 14 de juliol-, l’equip de Marta Pascal ja ha decidit com encararà l’assemblea.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons fonts de la direcció, la intenció de Pascal és liderar una executiva de 25 membres amb “moltes sensibilitats”, incloent-hi persones vinculades al sector crític liderat per Joan Ramon Casals i independents. En els pròxims dies, el tàndem Marta Pascal - David Bonvehí es posarà en contacte amb totes les persones que hi volen incloure, entre les quals hi ha els exconsellers presos Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn i també els exiliats, l’exconseller Lluís Puig i l’expresident Carles Puigdemont. La intenció de l’executiva és que Puigdemont assumeixi la presidència i els exconsellers les vicepresidències de la direcció. Ara bé, fonts de la direcció admeten que la seva resposta dependrà del moment judicial i de la situació personal de cadascú. Un altre flanc és el dels independents. Un dels més ben situats és el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, que ja ha participat en la ponència política. També hi ha l’opció d’incloure-hi membres de JxCat sense carnet del PDECat per millorar la interlocució amb el grup parlamentari. De fet, en les ponències de l’assemblea ja hi han participat els diputats Xavier Quinquillà i Teresa Pallarès.

Una candidatura alternativa?

Amb les ponències actuals, fonts dels crítics no aclareixen ara per ara si faran el pas per presentar una candidatura alternativa a Pascal. “Estem fent territori”, asseguren fonts de l’entorn de Casals. Tot i així, altres fonts del PDECat no descarten que acabin tots en una mateixa executiva a l’última hora del congrés. La portaveu del partit, Maria Senserrich, juntament amb el coordinador del congrés, David Font, va assegurar ahir en roda de premsa que l’objectiu és fer un “partit obert” i “ampli” per consolidar-se com a espai polític després de la refundació del 2016 i eixamplar-lo amb JxCat. I és que, a diferència dels estatuts actuals, la ponència organitzativa proposa que els congressos de càrrecs siguin cada quatre anys, amb una convenció ideològica al mig del mandat. Aquesta va ser una de les qüestions polèmiques entre la direcció i els crítics, ja que no interpretaven igual els estatuts. En un principi, l’executiva volia abordar només el flanc ideològic al juliol -la presidenta del consell nacional, Mercè Conesa, va assegurar que era “extemporani” voler renovar càrrecs-, mentre que els crítics reclamaven renovar la direcció. Finalment, però, l’equip de Pascal ha decidit sotmetre el nou equip directiu a l’assemblea, ja que van valorar que ha de ser més ampli. “Necessitem més múscul”, va dir Senserrich.

La unilateralitat

David Font va explicar que l’objectiu del PDECat és exercir l’autodeterminació, “sense renunciar” a cap via sempre que sigui “pacífica i democràtica”. Ara bé, en la ponència organitzativa es proposa retirar la referència a la unilateralitat dels estatuts. “Una cosa és l’estratègia política i l’altra l’administrativa”, va dir Senserrich. Fonts de la direcció aclarien ahir que es tracta de donar compliment a un requeriment del registre de partits del 2016, que ja va censurar, en la fundació del PDECat, que els estatuts incorporessin la unilateralitat. De fet, ara ja no hi consta.

stats