El PNB s'apropa al PSE i s'allunya d'EH Bildu en la negociació del nou Estatut basc

Els 'jeltzales' volen evitar perdre pes específic a Madrid

El PNB està construint una nova majoria amb el Partit Socialista d'Euskadi (PSE) –a la qual també es podria sumar Elkarrekin Podem– per tirar endavant el nou Estatut basc que substitueixi l'actual Estatut de Gernika, que al mes d'octubre va complir 40 anys. A falta de conèixer dilluns que ve com quedarà l'articulat sobre el qual estan treballant els experts designats pels grups parlamentaris, tot fa indicar que l'acord de bases subscrit per PNB i EH Bildu fa any i mig ha saltat pels aires.

El desig expressat pel lehendakari, Iñigo Urkullu, d'arribar a un text "tan ampli i consensuat com sigui possible" (això vol dir que pogués incloure el PSE, el seu soci de govern) ha estat l'excusa perfecta. Segueix vigent el PNB de l'"esperit de l'Arriaga" (1988) enunciat per Xabier Arzalluz i el seu "sentir-nos còmodes a Espanya", i el més recent de Josu Jon Imaz (2006) de "no imposar res a Euskadi, perquè no sigui impedit a Espanya".

El principal escull, com sempre, se centra en el dret a decidir. El debat sobre l'encaix d'Euskadi a l'Estat continua obert, però ja no sobre les bases del pacte PNB-EH Bildu, que reclamava "reconèixer el dret i la capacitat dels bascos per decidir, expressar i exercir la seva voluntat col·lectiva i d'establir mecanismes que garanteixin que els compromisos assolits seran respectats". Ara se circumscriu a un nou consens entre els jeltzales i el PSE, al qual podrien sumar Elkarrekin Podem, en què el dret a decidir queda absolutament descafeïnat. Una pista: Andoni Ortuzar, president de l'Euskadi Buru Batzar (EBB), el màxim òrgan de direcció del PNB, ja ha començat a parlar només de "capacitat" de decidir. En aquest nou eix, l'independentisme d'esquerres queda com a maximalista.

Amb aquest gir buscant el "gran consens", el PNB ha trencat un acord que sumava 46 parlamentaris de 75 a la cambra basca (PNB i EH Bildu), i al qual també es podria haver sumat Elkarrekin Podem, amb qui haguessin arribat als 57 escons. Ara aspira a un altre acord que, com a molt, en sumaria 48 (PNB, Elkarrekin Podem i PSE). Això sí, deixaria en els extrems el sobiranisme d'esquerres i el PP. Els jeltzales busquen consolidar un carril central en la política basca, que és el que està negociat als pressupostos bascos i que és el que també els col·loca en una posició immillorable amb el futur govern progressista de Pedro Sánchez, si finalment tira endavant.

Tres propostes diferents

Dilluns que ve ens podríem trobar que els experts designats pels partits remetin tres propostes: la que presenti un declarat enemic del nacionalisme basc, com és Jaime Ignacio del Burgo, del PP, que busca deixar les coses com estan perquè no pot anar més enrere en l'autogovern; un segon text que presenti EH Bildu i que se cenyeixi més o menys al que es va pactar l'any passat amb el PNB; i un tercer text al qual podrien donar suport els jeltzales, els socialistes i Elkarrekin Podem, que deixi oberta la qüestió del dret a decidir.

La secretària general del PSE, Idoia Mendia, ha estat clara: "El dret a decidir no existeix. Si surt en el text, nosaltres no hi serem". Cosa a la qual Arnaldo Otegi, coordinador d'EH Bildu, ha contestat: "Ja sabem que el PSE és a l'acord, no hi ha dret a decidir".

La qüestió encara es pot complicar més. Lluny de sentir-se satisfet amb la renúncia del PNB al pacte amb EH Bildu, el PSE, per mitjà del seu expert López Basaguren, podria presentar un vot particular que busqui esborrar de cop el dret a decidir del text consensuat a tres bandes. Als socialistes, pel que s'ha anat recollint els últims dies, ni tan sols els valdria que el PNB assumeixi que s'exerceixi de manera legal i pactada amb l'Estat o que el vinculi a la legalitat i als drets històrics. Ni tampoc que el porti a una disposició addicional fora del corpus del text estatutari. Un altre tema de dissens podria ser la qüestió de la nacionalitat basca, que també podria ser objecte de vot discrepant dels socialistes.

Amb aquest relat, sembla que el PNB és en una cruïlla i que està patint la fatalitat de la manta curta: si estira cap amunt deixa els peus a la intempèrie i si estira cap avall es descobreix el cap. Això seria així si la resolució sobre el nou Estatut estigués a tocar. Res més lluny de la realitat. El debat porta al parlament basc dues legislatures i no sembla que s'hagi de decidir tampoc aquesta, ja que l'any que ve hi ha eleccions basques, que es podrien avançar a la primavera.

Els jeltzales no tenen pressa, perquè, a més, han convertit en reivindicació permanent a Madrid que l'Estatut de Gernika encara no s'ha completat (queden 33 matèries), en la seva zona de confort de bescanvi de transferències a canvi del seu suport al Congrés al govern de torn.