Puigdemont: una presa de possessió que obvia el rei i la Constitució

L'Advocacia de l'Estat estudiarà si la fórmula utilitzada per Puigdemont, que no ha citat la Constitució, pot generar alguna infracció que pugui ser sancionada jurídicament

Carles Puigdemont en la seva presa de possessió com a president de la Generalitat, amb Artur Mas / PERE VIRGILI

Poc després de les set de la tarda, ha arrencat l'acte de presa de possessió de Carles Puigdemont com a 130è president de la Generalitat al saló Sant Jordi del Palau. Si l'escenari de fons era el mateix de cada any, aquest 2016 les formes han canviat. Si des de 1980 el president de la Generalitat havia promès complir les obligacions del seu càrrec amb fidelitat al rei i a la Constitució, enguany s'ha obviat aquesta referència en la presa de possessió i s'ha substituït per la "fidelitat" al poble de Catalunya. "Prometeu complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat al Parlament?", ha preguntat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, al nou president Puigdemont.

El protocol fixa que la presidenta de la cambra catalana ha de llegir el decret de nomenament del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), a més de llegir la fórmula de promesa del càrrec del president de la Generalitat de Catalunya. Des de la primera presa de possessió en l'etapa democràtica s'havia establert 'de facto' la següent fórmula: "Prometeu per la vostra consciència i el vostre honor complir fidelment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat de Catalunya amb fidelitat al rei, a la Constitució, a l'Estatut d'Autonomia i a les institucions nacionals de Catalunya?".

En la presa de possessió d'Artur Mas l'any 2010 i l'any 2012, l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert havia utilitzat la fórmula tradicional. Artur Mas, però, no es va limitar a respondre "sí, ho prometo", sinó que va dir, "sí, ho prometo amb plena fidelitat al poble de Catalunya". Puigdemont, aquest dimarts, ha reproduït un "ho prometo".

A la cerimònia d'avui hi eren presents les principals autoritats catalanes: el govern en funcions sencer, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la mesa del Parlament i els líders dels grups parlamentaris al Parlament -en excepció de C's i el PP. D'autoritats espanyoles, hi havia la delegada del govern espanyol, María Llanos de Luna, i el ministre Jorge Fernández Díaz. Cap dels dos s'ha aixecat per agrair "els serveis prestats" a Artur Mas, després del seu discurs, i tampoc han aplaudit  el discurs Carles Puigdemont.

Segons ha pogut saber l'ARA, la fórmula final de presa de possessió ha estat fruit del pacte entre el departament de la presidència de la Generalitat i la presidència del Parlament. S'ha ultimat poques hores abans de la presa de possessió.

Un incompliment legal?

En una entrevista a 8 al dia, hores després de la presa de possessió, la presidenta del Parlament ha defensat que no havien fet res il·legal, ja que no hi ha "cap norma que reguli la presa de possessió dels càrrecs", ha argumentat. "S'ha buscat la fórmula amb la que el president se sentís més còmode", ha dit.

Segons l'especialista en dret constitucional Marcel Mateu, la fórmula utilitzada per la presidenta del Parlament no incompleix la legalitat vigent. Fins ara, s'havia utilitzat una pregunta fruit d'una "tradició". El contingut de la promesa o jurament no està regulada per llei i, per tant, afegeix, les referències al rei i a la Constitució són "innecessàries".

Tanmateix, els serveis jurídics del Parlament i el Govern han establert una salvaguarda en el text. La fórmula escollida, assenyala Mateu, és "ambivalent" i permet navegar entre el present i el futur. Quan fa referència a "complir lleialment les obligacions del càrrec" això inclou allò que marca l'Estatut i també la Constitució. Sense dir-ho explícitament. Es tracta d'una fórmula d'"autodefensa", interpreta Mateu, per si des de Madrid fan d'aquesta cerimònia també un motiu de disputa jurídica.

Ara bé, la pregunta deixa clar que aquestes obligacions poden evolucionar d'acord amb la voluntat del poble de Catalunya expressada jurídicament al Parlament.

Amenaces des de Madrid

L' Advocacia de l'Estat estudiarà la fórmula utilitzada per Puigdemont per si el fet de no haver promès el càrrec per la Constitució mereix alguna acció per part dels serveis jurídics. Segons fonts del govern espanyol, l'Advocacia començarà a estudiar aquest dimecres si les paraules de Puigdemont generen alguna infracció i si, amb la jurisprudència existent, s'hi pot fer algun retret jurídic.

El ministre d'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, que ha estat present a l'acte de presa de possessió de Puigdemont, ha assegurat que "s'ha perdut l'esperit de la Transició, de concòrdia i d'unitat".

No ha estat l'únic avís, però. Abans de la cerimònia, des de Madrid ja han avisat que "en cap cas" es poden introduir elements que "desvirtuïn el propi jurament o promesa" del compliment de la Constitució. L'encarregat d'expressar-ho ha estat el ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, que ha assegurat que el "compliment de les obligacions de la Constitució forma part de l'obligació legal que existeix".

Ara bé, Catalá també ha reconegut que les formes de jurament que s'han utilitzat al llarg del temps han estat "molt variades" i la jurisprudència constitucional apunta que es poden introduir "fórmules addicionals al jurament".

Una setmana de col·lisió

Després de la investidura de Carles Puigdemont el passat diumenge, la presidenta del Parlament va demanar audiència al rei per a la comunicació de la investidura del nou president. Felip VI  va rebutjar rebre Carme Forcadell i va demanar-li que li remetés via correu electrònic. El rei va signar ahir el nomenament de Puigdemont i el cessament d'Artur Mas però no absent de polèmica.

Aquest dimarts el  decret de cessament de l'ara ja expresident Artur Mas no conté cap agraïment del monarca als serveis prestats, com s'ha estat fent protocol·làriament en l'actual etapa democràtica. El decret de cessament el signa el mateix Felip VI, tot i que la Zarzuela ha assenyalat que l'encarregada de redactar-lo és la Moncloa. Això ha provocat un xoc entre les dues institucions.