NOVA ETAPA
Política 12/01/2016

Felip VI es nega a rebre Forcadell i tramita la investidura per correu

Puigdemont respon als avisos dels poders de l’Estat reafirmant la seva lleialtat a Mas

Gerard Pruna
3 min
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, no va desplaçar-se finalment a la Zarzuela per comunicar al rei Felip VI la investidura de Puigdemont.

BarcelonaLa investidura in extremis de Carles Puigdemont va agafar l’estat espanyol a contrapeu, però passada l’estupefacció inicial els poders estatals van mostrar ahir que no pensen donar treva al nou president de la Generalitat. La imatge d’aquesta oposició al nou pas endavant del procés va ser, curiosament, l’absència d’una fotografia. A mig matí, la Zarzuela demanava a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que la comunicació oficial de la investidura de Puigdemont es fes per escrit -via correu electrònic- i no presencialment, com s’havia fet tradicionalment. Una decisió que, malgrat que la casa reial no va argumentar, permetia a Felip VI exhibir perfil dur davant el sobiranisme i evitava fer-se cap foto el dia en què la seva germana Cristina seia al banc dels acusats pel cas Nóos. El monarca va firmar durant la jornada d’ahir tant el cessament de Mas com el nomenament de Puigdemont.

L’actuació de la Corona -només l’any 2012 no es va rebre la presidenta del Parlament i va ser per convalescència de l’aleshores rei Joan Carles- va ser la cirereta d’una jornada plena d’avisos dels poders de l’Estat, també els econòmics. El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va demanar a Puigdemont que respecti la llei, mentre que el del Banc Sabadell, Josep Oliu, va reclamar estabilitat i seguretat jurídica. També el poder judicial greixava la maquinària davant l’impuls de la nova legislatura catalana. Segons Efe, el Tribunal Constitucional ja està preparat per actuar contra Puigdemont en cas que avanci en el desplegament de la declaració de ruptura. Considera, a més, que la notificació a l’expresident Artur Mas que podria incórrer en un delicte de desobediència també és vàlida per al seu successor, amb la qual cosa podrien actuar contra ell sense necessitat d’un preavís.

Amb l’espantall de la suspensió de l’autonomia de nou sobre la taula del govern espanyol en funcions, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va assegurar que la Guàrdia Civil és un dels instruments amb què compta l’executiu de Mariano Rajoy per fer complir la llei. Era el complement a les paraules del vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, que havia avisat Puigdemont que incomplir la llei podria comportar conseqüències penals. Els populars feien com si sentissin ploure davant la petició del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que va oferir diàleg -sense referèndum- al nou president de la Generalitat i va demanar a Rajoy que fes el mateix. Des de Barcelona, on es va reunir amb l’alcaldessa, Ada Colau, i Xavier Domènech, el líder de Podem, Pablo Iglesias, va lamentar que l’“atrinxerament” del nou govern pugui afavorir l’“immobilisme” a Espanya.

Rajoy, “un projecte que s’acaba”

Com diumenge des del Parlament, Puigdemont va respondre a les advertències reiterant la seva fidelitat a Artur Mas i atacant Rajoy, a qui va considerar “un projecte que s’acaba” davant les seves dificultats per ser investit de nou president. Des de Girona, on va formalitzar la seva renúncia a l’alcaldia, va explicar que va acceptar l’oferiment per “lleialtat” al seu predecessor i assegurant que hauria sigut “de covards” dir que no després que Mas prengués una decisió “dolorosa i injusta” i fes un pas al costat per evitar noves eleccions. Acompanyat en el seu últim ple pels consellers en funcions Irene Rigau, Santi Vila i Meritxell Borràs, Puigdemont va reconèixer que presidir la Generalitat no estava entre els seus plans de futur, però que el seu compromís amb Mas, el país i el projecte sobiranista el van empènyer a acceptar la missió que començarà a dur a terme a partir d’avui quan prengui possessió del càrrec de president de la Generalitat. El 130è.

stats