El PSC busca liderar el control legal de l’independentisme

Barcelona“Estarem d’acord amb qualsevol iniciativa que busqui iniciar la legislatura amb normalitat”. Així s’expressava dijous passat la portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, quan el govern espanyol va anunciar la petició d’un informe al Consell d’Estat per impugnar la candidatura de Carles Puigdemont a la presidència. Els socialistes, que havien decidit congelar les seves accions legals contra la investidura a l’espera d’una eventual tornada del president des de Brussel·les, no van tenir més opció sinó avalar una acció que lliga amb el seu modus operandi al Parlament. Ja sigui demanant informes als lletrats de la cambra, ja sigui recorrent al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) o ja sigui demanant empara al Tribunal Constitucional (TC), els de Miquel Iceta s’han erigit en líders del control legal de l’independentisme a la cambra. Ho van fer en l’anterior legislatura i busquen tenir el mateix rol en aquest mandat.

Fins al 27 d’octubre del 2017, dia en què es va proclamar la República, el PSC havia reclamat a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, informes dels serveis jurídics de la cambra deu vegades, havia sol·licitat dos cops un dictamen al CGE i havia demanat sis vegades empara al TC. I això, sense comptar les 19 peticions de reconsideració a la mesa. L’objectiu sempre era el mateix: deixar constància de l’adequació o no a la llei de decisions de la majoria independentista. L’admissió a tràmit o aprovació de la declaració de ruptura (9 de novembre del 2015), la posterior moció de la CUP per refermar-ne els continguts (abril del 2016 ) i les lleis de desconnexió han sigut els blancs del partit.

Voluntat de rigor i coherència

Malgrat que Cs i el PP també reclamessin diversos tests legals del Procés, que els socialistes fossin els primers -o els únics- a actuar va ser la tònica habitual en els dos anys de l’onzena legislatura. Una estratègia buscada per marcar perfil dins el bloc constitucionalista, segons admeten fonts del grup parlamentari. El fet de portar la iniciativa permet als d’Iceta reivindicar el seu caràcter nítidament unionista -tal com li exigeix l’electorat- i demostrar que no van a remolc de les posicions més dures contra el sobiranisme. Però també potenciar la imatge de “rigorositat” i “coherència” d’un partit que vol representar la moderació i el consens entre blocs, expliquen les mateixes fonts. “Busquem la convivència i no anar a matxacar l’altre. [...] Cs, per exemple, té un discurs molt abrandat. Nosaltres intentem ser més cautelosos i treballar des de la literalitat de les lleis”, afegeixen. I un dirigent del partit resumeix l’objectiu de fons: “Separar la política de la legalitat”. Un exemple d’aquesta voluntat és el fet que Iceta fos l’únic dirigent constitucionalista a defensar la delegació de vot dels presos polítics en la sessió constitutiva d’aquesta legislatura, el 17 de gener passat. L’argument: el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ho havia avalat.

Amb tot, el mateix dirigent considera que forçar el posicionament de lletrats, organismes o tribunals quan la majoria independentista pren decisions que tensen el marc normatiu o legal vigent també dona “legitimitat” al discurs i les posicions dels socialistes. El “nosaltres ja vam avisar”, de fet, va ser un leitmotivrecurrent en els discursos d’Iceta per justificar l’aval del PSC a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució després de la DUI. “La quantitat de coses que s’haurien evitat si s’hagués seguit el que deien els lletrats del Parlament. Els partits independentistes ho podrien ser igual i no tindrien aquest ciri”, continua el càrrec del PSC.

Ineficaç en el curt termini

¿Però quin és el recorregut de tota aquesta estratègia? Diverses veus socialistes consultades coincideixen a dir que la manera d’actuar del partit al Parlament no el beneficia en el curt termini en un context tan polaritzat. “Som conscients que els titulars gruixuts són els més entenedors i més cridaners”, diu una d’elles. “El que està de moda és el pim, pam, pum”, diu una altra. Les mitges tintes del PSC ja li van passar factura el 21-D, amb un modest creixement que va beneficiar directament Ciutadans, més contundent i menys mesurat contra l’independentisme. Però des del grup parlamentari estan convençuts que, a la llarga, el rigor i la moderació tindran “premi”. En aquesta legislatura ja van forçar un informe dels lletrats sobre la investidura, i fa dies que tenen a punt totes les peticions de reconsideració i recursos possibles per al ple de demà.