El PSOE i el PP treuen Marchena del judici al Procés

Pacten que el magistrat conservador presideixi el Suprem i un CGPJ amb majoria progressista
MARIONA FERRER I FORNELLS

El Procés continua marcant el ritme de la justícia espanyola. Fins al punt de condicionar l’elecció de la presidència del màxim òrgan de govern dels jutges, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que s’ha de renovar abans del 4 de desembre. El govern de Pedro Sánchez i el PP van anunciar ahir un acord perquè el conservador Manuel Marchena -president i ponent en el judici de l’1-O al Suprem- substitueixi Carlos Lesmes al capdavant del Poder Judicial. Tot i estar en contra del seu nomenament, que proposaven amb insistència els populars, la Moncloa ha acabat acceptant-lo per obtenir dues contrapartides: a canvi de permetre a un conservador seguir liderant el CGPJ, tindrà una majoria progressista entre el total de 20 vocals -11 enfront de 9 conservadors- i podrà modificar -a les portes del judici- l’equilibri de forces en el tribunal que jutjarà el Procés, ja que Marchena l’haurà de deixar i s’incorporarà a la Sala una nova jutge de tendència progressista.

De carrera fiscal i al Suprem des del 2004, Marchena ja es va postular per presidir el CGPJ el 2013, però llavors el PSOE s’hi va negar en rodó i va acabar avalant Carlos Lesmes. Un any després, se’l va premiar amb la presidència de la sala penal del Suprem, des d’on ha actuat amb fermesa, unitat i sense ni una sola discrepància durant tota la instrucció de la causa de l’1-O. Mentre el jutge Pablo Llarena estava sota tots els focus, Marchena -fins ara de perfil discret- actuava des de les bambolines, i fa només tres setmanes va ratificar fil per randa tota la investigació de Llarena, descartant en bloc centenars de diligències que demanaven les defenses.

Ara haurà d’abandonar la presidència de la sala segona del Suprem en el que l’independentisme considera “una recompensa als serveis prestats” . “Els gestos de Sánchez s’assemblen molt als gestos de Rajoy”, va tuitejar ahir l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Per si hi havia cap ombra de dubte sobre si l’ascens de Marchena comportava la seva sortida del judici del Procés, ja ho va confirmar ahir la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo. “N’ha de sortir, evidentment”, va assenyalar en una entrevista a TV3, assegurant també que això no provocarà cap dilació en l’inici del judici a l’1-O, previst per al gener -tot i que al Suprem ho posen en dubte.

El mateix va afirmar l’exministre de Justícia i diputat del PP Rafael Catalá, que ha negociat a contrarellotge amb el PSOE el repartiment dels càrrecs. El president dels populars, Pablo Casado, va defensar que Marchena “és un dels millors juristes que ha tingut Espanya en les últimes dècades”. Fonts de la Moncloa van assenyalar que s’havia acceptat el seu nomenament per “evitar situacions de bloqueig” i perquè calia renovar una justícia que “necessita normalitat institucional i credibilitat, especialment després de decisions com la de les hipoteques”.

Reforma al Congrés

Però, a diferència de Lesmes, Marchena ja no tindrà un poder absolut al capdavant del Poder Judicial. Els crítics amb Lesmes l’han acusat d’optar per una direcció “presidencialista” i “personalista” que no acceptava cap mena de crítica, així com d’actuar amb nepotisme -el CGPJ va avalar que s’atorgués una plaça extra de fiscal a la filla de Marchena-. Això ha sigut possible gràcies a una reforma que va aprovar el govern de Rajoy just quan va arribar a la presidència el 2013. Ara al Congrés hi ha una altra reforma en curs per prendre aquests poders al president del CGPJ i perquè les decisions es prenguin de forma col·legiada. Està previst que tiri endavant d’aquí només dues setmanes.

La reforma del Poder Judicial farà que desaparegui l’actual comissió permanent, un minigovern de set membres que acabava prenent totes les decisions. Així s’exigirà al total de 21 membres del CGPJ dedicació absoluta. Calvo va destacar que la figura de Marchena no serà tan rellevant perquè “a partir d’ara les decisions es prendran en comú”.

Negociacions bipartidistes

Malgrat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va proclamar fa unes setmanes que trencava relacions amb el líder del PP per haver-lo acusat de “colpista”, el cert és que el bipartidisme ha continuat negociant en silenci des del juliol el que suposa, en part, el control de la justícia per magistrats afins. Casado aclaria ahir que mantenia la relació amb el govern espanyol en “qüestions d’estat”. El mateix va assenyalar la portaveu del comitè electoral del PSOE, Esther Peña, defensant que els “grans assumptes d’estat” s’han d’“acordar” amb “els grans partits com el PP”, informa Sònia Trujillo. Ara bé, fonts socialistes van puntualitzar ahir que Pedro Sánchez no ha parlat amb Pablo Casado en aquesta negociació, que en anteriors legislatures solien portar a terme el president i el líder de l’oposició.

Amb qui sí que es va reunir ahir Sánchez va ser amb el líder de Podem i soci preferent del govern espanyol, Pablo Iglesias. Tot i defensar la independència judicial en el seu programa electoral, la formació lila no ha censurat en cap moment el sistema d’elecció dels vocals del CGPJ per quotes polítiques -com sí que ha fet Ciutadans-. De fet, fa temps que reclama quatre places entre els vocals. La principal: l’exdiputada i jutge Victoria Rosell, si bé també avalen la candidatura ja confirmada per part del PSOE de José Ricardo de Prada -jutge en el cas Gürtel- i del jutge que va portar a Europa la llei hipotecària, José María Fernández Seijo. Entre els conservadors, destaca la candidatura de l’exdirectora de l’Escola Judicial de Barcelona i dona de Llarena, Gema Espinosa.

Tots els vocals hauran de confirmar el nom del president un cop ratificats per les Corts, però el pacte polític va fer ahir que transcendís abans el nom de Marchena que no pas els dels membres que l’escolliran. Fonts socialistes ho van voler destacar com un gest a l’independentisme. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, en canvi ho va considerar un “premi” per al “cervell ideològic” de la repressió”. Per al president del PDECat, David Bonvehí, és un “càstig” i “una sentència política”.

Com s’escull el govern dels jutges?

Negociació del PP i el PSOE

El procés d’elecció dels 21 membres del Consell General del Poder Judicial -20 vocals i el president-és, bàsicament, polític. Des del juliol, el PSOE i el PP negociaven els vocals. I els han tancat durant el cap de setmana. Llista de les associacions

El procediment estableix, però, que les associacions judicials proposin 12 dels 20 vocals. Tots de la carrera judicial.

Propostes de les Corts

El Congrés i el Senat, al seu torn, proposen 8 “juristes de reconegut prestigi”.

Votació al Congrés

Tots han de ser avalats tant per la cambra baixa com per la cambra alta. El Congrés n’aprova 10 i el Senat 10 més.

Elecció del president

Un cop acabi el mandat de Carlos Lesmes i del seu òrgan de govern, que expira el 4 de desembre, els vocals prendran el càrrec. Tots han d’escollir el futur president dels jutges, tot i que el nom ja està pactat pels partits.

Més continguts de