El Parlament tomba l'intent de PP i Ciutadans de reformar l'impost de successions

JxCat admet divergències internes sobre aquesta qüestió, però defensa l'acord de pressupostos

Les propostes del PP i Ciutadans de reformar i fins i tot suprimir l'impost de successions, gairebé dos mesos després que s'aprovés una modificació a l'alça d'aquest tribut –en el marc dels pressupostos del 2020 pactats pel Govern amb els comuns–, no tiraran endavant. Tots els grups parlamentaris s’han oposat a les dues proposicions de llei que havien presentat els populars i els taronges i han evitat, així, que continuïn el seu tràmit parlamentari a la cambra catalana. JxCat, ERC i el PSC-Units havien presentat esmenes a la totalitat a les dues propostes -que han tirat endavant-, mentre que Catalunya en Comú - Podem n'havia presentat una per a la proposició de llei del PP, que demanava suprimir aquest impost.

L'acord en fiscalitat entre Govern i comuns acosta els pressupostos

Els populars havien registrat aquesta proposició de llei fa més d'un any, concretament, el gener del 2019, però s'havia anat ajornant el seu debat. Amb tot, el diputat del PP Santi Rodríguez ha considerat que la seva proposta per eliminar aquest impost, o si més no, fer-ne una bonificació "universal" del 99%, és encara avui necessària. El diputat ha demanat als grups que havien presentat esmena a la totalitat que la retiressin perquè el seu grup estava disposat a parlar "de com modular a la baixa" aquest impost. Com era d'esperar, la crida ha estat en va i cap dels grups ha retirat les esmenes. 

En la seva intervenció, Rodríguez ha explicat que el PP ha estat en contra d'aquest impost "sempre" perquè representa una "doble tributació" i desincentiva l'estalvi, però també perquè considera que, amb la crisi econòmica generada pel coronavirus, no és de rebut una pujada d'impostos. De fet, ha acusat el Govern de no tenir "la més mínima sensibilitat" per donar-hi llum verda en plena pandèmia. El diputat conservador també ha aprofitat la seva intervenció per burxar en les divergències internes que ha generat la pujada d'aquest impost en el si de JxCat. Així, ha recordat que el president del PDECat, David Bonvehí, s'ha mostrat públicament en contra d'aquest tribut: "No es tracta de publicar articles en diaris, sinó que es tracta de votar lleis que vagin en el sentit del que s'expressa". Santi Rodríguez, a més, ha recordat que l'any 2011 el govern de Convergència va aprovar una rebaixa important d'aquest impost pactada amb el PP. 

En la mateixa línia, la diputada de Ciutadans, Lorena Roldán, ha titllat aquest impost de "discriminatori, desigual i injust" i ha considerat que colla les classes mitjanes. "És posar una llosa sobre la classe mitjana", ha afirmat, després d'assegurar que hi ha fills que no poden rebre l'herència –com un pis a Barcelona i un apartament a Calafell, ha exemplificat– dels seus pares perquè no poden pagar l'impost de successions. La diputada taronja ha qualificat "d'immoral" que hagin aprovat aquesta pujada enmig de l'epidèmia, quan el Govern tenia "l'oportunitat" d'eliminar aquest tribut –tot i que en la seva proposició de llei parla de reduir-lo– que "no hauria d'existir", ha conclòs.

JxCat defensa l'increment en la recaptació malgrat les discrepàncies internes

Si hi ha un partit per al qual el debat sobre l'impost de successions és especialment incòmode és JxCat, tal com ha reconegut la mateixa Elsa Artadi. La diputada ha admès que aquesta qüestió ha generat "divergències internes", però ha intentat emmarcar el debat en si són necessaris els 500 milions d'euros que es perdrien si tirés endavant la reforma de l'impost que proposa Ciutadans, més enllà que hi hagi veus dins la seva formació que estiguin en contra d'aquest tribut. "Nosaltres votarem a favor de tenir 500 milions d'euros", ha afirmat.

De fet, Artadi ha dit que les veus del seu espai –com David Bonvehí– que defensen que "no ha de seguir o que s'ha de rebaixar" són capaces de "no fer un debat miop com el d'avui i mirar tots els elements", tot i que ha admès que "gran part" de JxCat es trobaria còmode amb la versió d'aquest tribut de l'any 2011 o 2014. Sigui com sigui, la diputada ha admès que la reforma aprovada en els pressupostos del 2020 no és la que haurien desitjat, però que s'adapten a un "Parlament fragmentat". "No volen parlar de la globalitat del debat. Heu volgut portar un debat estèril perquè sabíeu que no prosperaria i l'objectiu és seguir amb la crispació que tant us agrada", ha etzibat Artadi al PP i Ciutadans. 

El seu soci de Govern, ERC, ha defensat aquest tribut per boca del diputat republicà Lluís Salvadó, que ha considerat que l'impost és el "més coherent" i una "eina imprescindible". A més, ha assegurat que no afecta les classes mitjanes. Segons Salvadó, la Generalitat preveu una recaptació de 750 milions d'euros amb aquest impost, el que representa un 0,3% del PIB. La reforma d'aquest tribut és de les que va generar més discrepàncies entre els dos socis de Govern, però també amb els comuns. Finalment l'acord al qual es va arribar va ser que s'eliminés la bonificació per a fills –excepte els menors de 18 anys– i pares o avis, però que es mantingués el 99% de bonificació per als cònjuges, una línia vermella de JxCat.

PSC i comuns neguen que l’impost perjudiqui les classes mitjanes

En la mateixa línia s'ha expressat el diputat de Catalunya en Comú - Podem David Cid, que ha carregat contra les dues propostes del PP i Cs, les ha titllat de "demagogues" i ha assegurat que en cap cas l'impost escanya les classes mitjanes. "El 30% dels catalans no deixa cap herència i només el 10% en deixa de 200.000 euros. Què estan defensant? Les grans herències", ha afirmat. Cid ha defensat que és "impossible abaixar impostos i tenir més recursos per a sanitat i educació".

La diputada del PSC Alícia Romero, per la seva banda, també ha apostat per una pujada fiscal per blindar l'estat del benestar i ha recriminat a Roldán que parlés de penalitzar l'esforç de les famílies amb aquest impost: "M'expliquen l'esforç de qui hereta?". La diputada socialista ha acabat la seva intervenció també assegurant que "no és veritat" que la gent renunciï a les seves herències pel seu cost fiscal, tal com havia explicat la diputada de Ciutadans. "El 85% de les herències a Catalunya no paguen", ha assegurat.

Finalment, la diputada de la CUP Maria Sirvent ha volgut posar el focus del debat en la propietat privada. "La manca de polítiques transformadores i de qüestionament de la propietat privada ens ha portat a un sistema en què les desigualtats són més palpables", ha afirmat. I, en aquest sentit, ha apostat per una "expropiació" d'habitatges per avançar cap a un model anticapitalista.