NOVA ETAPA

El Parlament obvia les amenaces i inicia la desconnexió

Els no independentistes neguen legitimitat a JxSí i la CUP per aprovar un text que preveu desacatar el TC

Un any després que quasi dos milions de persones dipositessin el sí a la independència en la votació del 9-N, el Parlament exercia el primer pas cap a la desconnexió de l’Estat, fruit del mandat sorgit als comicis del 27-S. Un debat crispat, precedit d’amenaces des del govern espanyol i farcit de retrets, que es produïa hores abans de l’inici del debat d’investidura, sense acord entre Junts pel Sí i la CUP per escollir un president. La declaració rupturista, que declara “deslegitimat” el Tribunal Constitucional (TC) i marca l’inici del camí cap a l’estat català “independent en forma de república”, es va aprovar ahir per 72 vots a favor i 63 en contra. Cap sorpresa tot i els intents de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP d’esgarrapar el suport de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) en els punts del text amb més accent social. No se’n van sortir: no sense tensions internes, els de Lluís Rabell van alinear-se amb C’s, el PSC i el PP.

La divisió entre els dos blocs es va fer evident al final de la votació, en repetir-se una fotografia similar a la del ple de constitució del Parlament quan es va escollir Carme Forcadell com a presidenta de la cambra. Els diputats independentistes, a la banda esquerra de l’hemicicle, van aplaudir drets el tret de sortida del seu full de ruta mentre, a la bancada dreta, els populars exhibien senyeres i banderes espanyoles, els parlamentaris de CSQP reivindicaven el referèndum i els diputats de C’s i el PSC observaven seriosos el primer triomf sobiranista de la nova legislatura.

Un abans i un després

La resolució independentista representa un punt d’inflexió en la història recent de Catalunya i pretén deixar clar des del minut zero que el mandat del 27-S té “caràcter excepcional”. Aquests són els arguments que va esgrimir Raül Romeva, diputat de JxSí -encarregat d’inaugurar el debat-, per fer un primer pas cap a la desconnexió malgrat no tenir encara un nou Govern forjat. L’exeurodiputat d’ICV va definir la declaració rupturista com la plasmació parlamentària del vot dels ciutadans i, en definitiva, la primera concreció al Parlament del mandat a les urnes. A diferència de la declaració de sobirania del 23 de gener del 2013, que va ser suspesa pel TC perquè definia Catalunya com un subjecte polític i jurídic amb capacitat de decidir el seu futur, la declaració d’ahir va més enllà, ja que, en paraules de Romeva, és l’inici de la construcció d’un nou estat, d’una República catalana.

“El procés ja no té aturador. Aquest país ja fa temps que diu alt i clar que ha arribat l’hora d’anar a totes”, va proclamar. Ara bé, no s’ha arribat a aquest punt, a parer de Junts pel Sí, per voluntat pròpia, sinó que l’Estat, fent com si no sentís les demandes catalanes, ha propiciat aquesta situació. El diputat va criticar, aprofitant l’aniversari del 9-N, que després del procés participatiu l’executiu de Mariano Rajoy només hagi contestat amb “insults, querelles i atacs”. “On és l’altura de mires? I la responsabilitat institucional? I la justícia?”, va preguntar-se davant la mirada dels diputats del PP.

La diputada de la CUP Anna Gabriel va fer un pas més i, amb un discurs de to marcadament social, va cridar a deixar enrere la Catalunya “subordinada”, les retallades i la corrupció -un dard directe a un dels seus interlocutors en les negociacions, CDC-. Així, va anunciar que l’acte de “sobirania i dignitat” obre una nova etapa en el procés, en la qual la participació de la ciutadana i l’atenció a les demandes de les classes populars han de ser prioritàries.És per això que la declaració de ruptura emplaça el Parlament a iniciar en un termini de 30 dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública i, a més, preveu un pla de xoc social en l’annex de la resolució. Entre altres coses, es reclama l’actuació del Govern per fer front a la pobresa energètica -aplicant les mesures suspeses pel TC-, garantir el dret a l’habitatge i l’accés universal a la sanitat. També insta a donar resposta a la situació dels refugiats i a aplicar els consensos de la comunitat educativa a Catalunya enfront de la llei Wert, i obliga a “vetllar” pel respecte als drets fonamentals davant la llei mordassa.

Quatre tonalitats de ‘no’

Com era d’esperar, la proposta de JxSí i la CUP va topar amb el rebuig frontal de la resta de grups. Un no en quatre tonalitats i un sol fil conductor: el rebuig a una desconnexió de l’estat espanyol “il·legítima” després que l’independentisme no sumés el 50% dels vots el 27-S. C’s, el PSC, CSQP i el PP van negar que les urnes avalin una “declaració d’insurgència”, com la va batejar el portaveu de la confluència d’esquerres, Joan Coscubiela. La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, i el del PSC, Miquel Iceta, van utilitzar d’estilet algunes declaracions de membres de la CUP com Antonio Baños i David Fernàndez en què admetien que s’havia perdut el plebiscit. “No tenen majoria ni de lluny”, va reblar des de les files del PP el seu president parlamentari, Xavier García Albiol. Va ser el denominador comú entre uns partits no independentistes que, més enllà d’aquest punt, van mostrar diferents estratègies davant el sobiranisme.

Estrenant el seu rol de cap de l’oposició, Arrimadas va combinar bel·ligerància contra el procés i Artur Mas amb un reconeixement que a l’estat espanyol hi ha coses que no funcionen i una difusa oferta de reforma que pugui apaivagar part de l’independentisme. Així, va alternar les diatribes contra el “màxim desafiament a la democràcia” amb els atacs a CDC pels casos de presumpta corrupció que els afecten. “Jo també em vull independitzar, però dels corruptes”, va tancar.

Menys dur en el to, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, es va dedicar a furgar en les contradiccions que, al seu parer, arrossega la declaració rupturista. D’aquestes contradiccions en va destacar que la resolució treu tota autoritat al TC mentre el Govern encara corre a recórrer aquelles lleis del govern espanyol que envaeixen competències: “És d’un ridícul internacional notable acceptar les decisions de l’àrbitre només quan convé”. Un altre cop al costat de C’s i el PP, Iceta va alertar de les “conseqüències imprevisibles i dels costos enormes” que tindrà situar les institucions catalanes al “marge de la legalitat”.

Buscant l’equidistància, el portaveu de CSQP, Joan Coscubiela -Lluís Rabell va ser l’únic líder parlamentari que no va prendre la paraula-, també va carregar contra una declaració rupturista “inviable i plena de retòrica”, i va insistir a defensar el referèndum com l’única sortida possible a la situació actual. No va servir de res l’annex social ni el debat intern dins de la confluència. Els 11 diputats de CSQP van votar en bloc contra la declaració i van fer valer la seva pròpia proposta de resolució, que, en un altre gest, va rebre només l’abstenció de la CUP -després d’acceptar-li esmenes- i el vot en contra de la resta de grups.

El registre més combatiu va ser de nou el d’Albiol, que va fer un discurs més visceral i va apel·lar als orígens i als catalans vinguts de la resta de l’Estat. “Ni vostè ni ningú ens traurà d’Espanya”, va avisar, adreçant-se al president de la Generalitat en funcions, Artur Mas. Després d’acusar el sobiranisme d’estar -un altre 9 de novembre- construint un nou Mur de Berlín i de negar el xoc de trens amb l’Estat -“Quan algú es tira a la via no és un xoc de trens, és un suïcidi”-, va rematar la intervenció amb un “Visca Catalunya, viva España ” dedicat a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Era l’avantsala d’un debat que acabaria amb els 11 diputats populars exhibint banderes espanyoles i senyeres a l’hemicicle. L’últim gest simbòlic abans de dur el debat al terreny judicial -un cop perdut el primer assalt al Parlament.

Tensió a Catalunya Sí que es Pot per la declaració de ruptura

Aflora la tensió a Catalunya Sí que es Pot. A la confluència d’esquerres comencen a tibar-li les costures i ahir els equilibris per no alinear-se amb independentistes o unionistes van generar esquerdes. El diputat Joan Giner deia minuts abans de començar el ple que el cor li demanava abstenir-se però que votava en contra de la ruptura per les amenaces de ser expulsat del grup parlamentari i les pressions de la direcció estatal de Podem. Coscubiela ho negava més tard. “No s’ha amenaçat ningú”, assegurava. Admetia, això sí, que hi havia hagut debat dins del grup sobre què votarien. Al final, vot en contra i diputats drets exhibint cartells en què es demanava un referèndum. Un vot al costat de C’s, el PSC i el PP que va disgustar el tinent d’alcalde de Barcelona Jaume Asens i l’exdiputat David Companyon, d’EUiA. A la tarda, l’antropòleg i històric militant Manuel Delgado estripava el carnet de Comunistes de Catalunya.