Parlem-Hablemos, la crida al diàleg que ha restat en silenci

MadridAmb el pretext de deixar de banda les banderes i de buscar una manera de desescalar la situació, en un moment de màxima tensió entre Catalunya i Espanya, milers de persones a tot l’Estat es van vestir de blanc ara fa un any i van sortir al carrer per demanar més diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat. “Parlem, Hablemos ” va ser el seu lema, i també el nom de la iniciativa impulsada per quatre amics que estaven preocupats per la falta de diàleg. Un any després lamenten que no hi ha avenços i, malgrat la continuïtat de la repressió, les banderes blanques han desaparegut dels carrers i continuen en silenci.

Per què? “Ens vam veure sobrepassats pels esdeveniments”, explica a l’ARA el portaveu de la plataforma, Guillermo Fernández, que puntualitza que al març van fer una manifestació a favor de la llibertat d’expressió molt poc secundada. “Si muntem alguna cosa, cal fer-ho bé”, admet. Tanmateix, de raons per sortir al carrer no n’hi falten. “Per part dels espanyolistes hi ha una competició per veure qui té la bandera més grossa. I per l’altra banda tampoc sembla que hi hagi un abandó de la via unilateral o, si més no, definitiu”, diu Fernández.

“El fet que persones tan destacades com Oriol Junqueras siguin a la presó sense un judici no és gens comú i, sobretot, no sembla la cosa més raonable ni més justa”, considera aquest activista del diàleg, que lamenta que el canvi de la política per la via judicial hagi complicat aquest escenari d’entesa entre l’executiu català i l’espanyol.

Malgrat que els motius per protestar continuen ben vius, i que la repressió de l’Estat manté els líders catalans empresonats, les mobilitzacions pel diàleg, després de l’aplicació del 155 i les posteriors eleccions el 21 de desembre del 2017, han sigut gairebé nul·les. I això que les primeres manifestacions van ser capaces d’obtenir un cert èxit, tant a Catalunya com en altres ciutats espanyoles, especialment a Madrid, on les banderes blanques van arribar a omplir de gom a gom la Cibeles. El col·lectiu, definit com a apartidista, ha patit els efectes de la polarització i ha vist com les manifestacions espanyolistes a tot l’Estat, o les independentistes a Catalunya, els superaven en nombre fins a apagar la iniciativa.

Segons Fernández, la declaració d’independència del 27 d’octubre i la posterior aplicació de l’article 155 van contribuir a fer que, actualment, hi hagi “una inflamació de la vena nacionalista a la resta d’Espanya, que fa que ara qualsevol cosa es pugui amenaçar amb un 155”.

Més polititzada, i pròxima als postulats sobiranistes, va ser una altra iniciativa que va sorgir l’any passat a la capital espanyola, Madrilenys pel Dret a Decidir. La plataforma, que es definia com a no independentista però defensava l’1-O, va arribar a convocar actes multitudinaris a la capital espanyola gràcies al fet que un jutge els va prohibir fer servir un local públic. Com la de les banderes blanques, aquesta mobilització, rere la qual també hi havia sectors pròxims a l’esquerra alternativa madrilenya i als moviments nacionalistes d’esquerres castellans, s’ha apagat amb el pas dels mesos.

Abandó de la política

Els impulsors de Parlem-Hablemos consideren que el seu missatge és vigent. “Seria bo que la situació dels presos i els exiliats fos diferent perquè mentre això no s’arregli, no hi haurà un diàleg franc. I, sobretot, no es podran tractar els temes fonamentals”, afirma Fernández, investigador de ciències polítiques, que considera que la situació en què es troba el govern espanyol “és la conseqüència d’un cert abandó de la política del PP i l’intent de judicialitzar-ho tot”.

Malgrat les dificultats, el diàleg que reclamaven les banderes blanques de fa un any comença a avançar tímidament.