El Partit Demòcrata Català neix amb un pols pel lideratge executiu

L’agitació del congrés fa que sectors renovadors sospesin plantar cara davant Turull si no renuncia

Xavier Trias, gat vell, va deixar anar discretament una frase a la sortida del congrés fundacional de la nova CDC: “Potser que Carles Puigdemont i Artur Mas s’escoltin més la gent”. El president i l’expresident de la Generalitat, segons van relatar diversos assistents, van votar primer a favor de Junts per Catalunya com a nom per al futur partit. Un cop descartada aquesta opció van apostar per Partit Nacional Català. Cap de les dues va sortir victoriosa del judici dels associats. La nova eina es dirà Partit Demòcrata Català (PDC) i ara afronta la seva primera batalla interna: triar la direcció executiva, que tindrà per damunt un ticket presidencial format, amb tota probabilitat, per Mas i la consellera de la Presidència, Neus Munté.

L’estat d’agitació que ha viscut el Centre de Convencions Internacional de Barcelona, a tocar del Fòrum, ha sacsejat profundament l’escenari cap al càsting de noms, que es farà a través de primàries el 23 de juliol. “El pollastre per les sigles viscut divendres va demostrar fins a quin punt la direcció està desconnectada de les bases”, assumeix un dirigent territorial. “Queda clar que ja no comprarem acríticament el que proposi la cúpula”, apunta una altra veu consultada. Com es tradueix això a la pràctica? Sectors del partit -quadres joves i renovadors, acompanyats de corrents del poder municipal- sospesen plantar cara a una llista encapçalada per Jordi Turull i apadrinada per l’aparell, segons fonts consultades per l’ARA.

“No es pot visualitzar un nou partit amb Mas, Munté i Turull al capdavant”, mantenia aquests dies als passadissos del congrés un alt dirigent. Un dels problemes que comporta el panorama actual és que Munté va acceptar formar part del tàndem presidencial a canvi que el president del grup parlamentari de Junts pel Sí fos el número tres de la nova formació. Aquesta figura rep el nom de coordinador general, que es presenta al capdavant d’un equip de dotze persones. “Si ell no renuncia, tots els escenaris estan oberts i es fa difícil arribar a una llista de consens”, raonaven ahir diverses fonts.

Aquest equip de consens estaria integrat per quadres joves, afins a la cúpula, dirigents municipals i membres de corrents més ideològics, com és el cas dels liberals o dels socialdemòcrates afins a Josep Rull. Ara bé, si no hi pot haver una entesa plural, diverses fonts assenyalen que hi ha moviments per bastir un projecte al voltant de Marta Pascal, portaveu de Convergència, i de David Bonvehí, home fort del partit a les comarques centrals. “Tot està en fase embrionària”, diuen aquestes fonts, que avisen que l’opció de Turull “no és del tot ben vista per Mas i Puigdemont”, que en privat ja li haurien traslladat aquests recels. De moment, però, no es descarta res.

Un dels moviments clau de la partida que hi ha organitzada és el paper que jugui Miquel Buch, cara visible del corrent Moment Zero. L’alcalde de Premià de Mar tenia pactat donar suport al president del grup parlamentari de Junts pel Sí, però el replantejament general viscut al congrés pot alterar els equilibris i dur-lo al lideratge orgànic. La idea que tenia l’aparell, des de fa mesos, era situar Turull com a secretari general, que Buch fos secretari d’organització i que Munté assumís la candidatura a presidir la Generalitat. El pla està en qüestió.

Diverses veus denunciaven dissabte, de matinada, que quan es negociava el règim d’incompatibilitats -que permetria a Turull ocupar el lloc de coordinador general sense deixar el grup parlamentari sempre que tingués “dedicació preferent” al nou PDC- els “oficialistes” -reunits a l’entorn de l’aparell de l’antiga CDC- només parlaven de noms i no de la necessitat d’una estructura més horitzontal. L’esmena de la JNC sobre incompatibilitats va ser revisada amb lupa per la cúpula sortint de Convergència i marcarà les regles del joc a l’hora de fer candidatures. Les llistes es poden presentar fins dimecres a les vuit del vespre. Nova Convergència, afí a Germà Gordó, sospesa concórrer al 23 de juliol, i sectors com Generació Llibertat tampoc descarten ser-hi.

El document d’incompatibilitats fa que els membres del Govern no puguin formar part de la direcció executiva, així com tampoc alcaldes que compaginin la feina amb l’acta de diputat. Això dificulta les opcions d’alcaldes com Marc Solsona (Mollerussa), Albert Batet (Valls) i Albert Batalla (la Seu d’Urgell), però deixa intactes noms com Marc Castells (Igualada) i Mercè Conesa (Sant Cugat del Vallès). Miquel Àngel Escobar, delegat del Govern a Barcelona, no podrà ser a l’executiva, però sí que té opcions de ser-hi la diputada Míriam Nogueras, pròxima a Turull.

Puigdemont: “Al servei del país”

Puigdemont va adreçar un missatge de pocs minuts als associats al PDC en què els va demanar posar-se al servei del país per culminar el camí “insubornable” cap a la independència. Citant el poeta J.V. Foix, el president de la Generalitat -que va deixar clar que parlava com a càrrec institucional- va indicar: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”. L’exaltació, aquestes pròximes hores, es traduirà en moviments a totes bandes per liderar el nou partit. Ell hi jugarà un paper discret, més des de Palau que a la futura seu.

Demòcrates denuncia usurpació

El malestar de Demòcrates de Catalunya, partit que es reivindica hereu de la Unió de l’any 1931 i que es va separar de la formació de Josep A. Duran i Lleida per diferències en clau nacional però també de funcionament intern, era ahir més que evident quan la nova formació impulsada per CDC va triar com a nom Partit Demòcrata Català (PDC). Antoni Castellà, portaveu de Demòcrates, va anunciar que avui presentarien accions legals per “usurpació”. La formació de Castellà comparteix grup parlamentari amb ERC i CDC -d’ara endavant aquesta denominació canviarà- i també té espais al Govern, de manera que les relacions -ja seriosament tocades- poden derivar en tensions. De fet, Castellà va descartar del tot que Demòcrates s’integri dins de la nova CDC. “Fa un any que ens vam fundar”, va justificar el també diputat de Junts pel Sí. Els responsables de CDC confien que les accions legals no prosperin i que es pugui inscriure sense sobresalts el nom del PDC al registre els pròxims dies.

Més continguts de