Ponsatí s’instal·la a Escòcia i obre un nou front a l’exili

Al contrari que Comín, Puig i Serret, no vol repetir de consellera i torna a la universitat

El viatge que al gener va fer el president, Carles Puigdemont, a Dinamarca va evidenciar la llibertat de moviments dels consellers exiliats a Bèlgica. Al febrer, Lluís Puig es va fotografiar davant dels característics molins holandesos i en va presumir a les xarxes socials. Ahir va ser el torn de Clara Ponsatí, tot i que ella no es limitarà a participar en una conferència o a penjar imatges a internet. La consellera d’Ensenyament ha tornat a Escòcia per instal·lar-s’hi, i ja s’ha reincorporat a la Universitat de Saint Andrews, on feia classes abans que el juliol de l’any passat substituís Meritxell Ruiz a la conselleria.

“L’exili català arriba al Regne Unit: gaudint de la meva llibertat de moviments com a ciutadana europea, aquesta setmana m’he reincorporat a la Universitat de Saint Andrews”, publicava ahir al seu compte de Twitter. En declaracions a Vilaweb afegia que ha pres la decisió d’acord amb Puigdemont, a qui ha traslladat la renúncia com a consellera d’Ensenyament. Ponsatí també explicava que al Regne Unit no existeixen ni el delicte de rebel·lió ni el de sedició -es van abolir el 2009- per als quals se l’acusa.

Sense euroordre de detenció, els consellers poden instal·lar-se on vulguin, sempre que no trepitgin territori espanyol. Ponsatí obre un tercer front a l’exili i afegeix el Regne Unit a Bèlgica, on continuen Puigdemont i tres consellers, i Suïssa, on des de fa algunes setmanes s’ha instal·lat l’exportaveu parlamentària de la CUP Anna Gabriel.

El PP ha reconegut que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) té monitoritzat Puigdemont, malgrat que el reforç de les fronteres per evitar que pogués arribar al Parlament el 30 de gener -fins i tot revisant els maleters dels cotxes i les clavegueres d’accés a la cambra catalana- poguessin fer sospitar que no descartaven perdre’l de vista. Carles Puigdemont, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret no s’amaguen a Bèlgica, Anna Gabriel no ho fa a Suïssa i Clara Ponsatí no ho farà a Escòcia, on, a més, se la podrà localitzar fàcilment a Saint Andrews.

Llarena podria reactivar l’euroordre pròximament -així ho esperen els consellers-, però de moment l’ha esquivat davant la possibilitat que les justícies belga i suïssa (on caldria una ordre de detenció internacional encara més motivada) rebutgin extradir els investigats pel delicte de rebel·lió. De fet, la fiscalia, que tant havia reclamat al jutge l’euroordre en el cas de Puigdemont, ja va rebaixar les seves pretensions en el cas de Gabriel limitant-se a instar Llarena a demanar l’extradició quan ho considerés oportú.

Amb voluntat de repetir
El president i tres consellers del Govern que va destituir el 155 continuen a Bèlgica. Ells són la base del futur Consell de la República, un òrgan de nova creació acordat per JxCat i ERC amb l’objectiu, diuen, d’internacionalitzar la causa independentista i de treballar per la consolidació de la República Catalana des de l’exili.

El Punt Avui va publicar ahir una entrevista a Comín, Puig i Serret en què destacaven la llibertat amb què poden treballar per a la República des de Bèlgica, sense haver d’eludir les pressions de l’Estat. Tots tres, però, mostraven la voluntat de compatibilitzar aquesta nova tasca amb la que duien a terme fins al 27 d’octubre: volen repetir com a consellers, malgrat que ara aquesta no és la idea de JxCat i ERC. “És l’esperit de la restitució el que ens motiva a treballar des d’aquí”, explicava Puig. Comín, que al matí a RAC1 va assegurar que no renunciaria a l’acta de diputat mentre no ho fes Puigdemont, va recordar que la llei és “més permissiva” en el nomenament dels consellers que en la investidura del president, i que ja han traslladat la seva voluntat de continuar sent consellers.

La restitució de les institucions, amb què principalment Junts per Catalunya es va presentar a les eleccions, fa temps que no és sobre la taula. Si hi ha acord de govern és probable que d’ERC només repeteixi Raül Romeva, i que de JxCat només ho facin Jordi Turull i Josep Rull. Puigdemont presidiria el Consell de la República i Comín, Serret i Puig en serien membres. L’entrevista es va fer precisament des de la futura seu a Waterloo d’aquesta fundació privada, que no es finançarà amb diners públics.

Més continguts de