EXCLUSIVA DE L'ARA

Principi d’acord per a la declaració rupturista del Parlament

JxSí i la CUP pacten l’inici del procés cap a un “estat català independent en forma de república”
M. COLOMER / O. MARCH / R. TUGAS

Inici del procés cap a la constitució d’un “estat català independent en forma de república”. Aquesta és la fórmula que han aconseguit acordar, no sense dificultats, els negociadors de CDC, ERC -integrats ara en el grup de Junts pel Sí al Parlament- i la CUP per a la declaració inicial del procés de ruptura amb Espanya que preveuen portar a discussió i votació del ple de la cambra catalana la primera setmana de novembre, abans del debat d’investidura. Segons ha pogut saber l’ARA de diverses fonts coneixedores de les converses, la declaració que ha de servir per formalitzar des del Parlament l’arrencada del procés d’independència anuncia l’inici de la “desconnexió” de Catalunya respecte a Espanya i es refereix al tret de sortida del procés constituent, segons expliquen aquestes fonts.

El text forma part d’un principi d’acord encara per completar. Els negociadors de CDC, ERC i la CUP treballen en el que ha de ser el preàmbul del text, encara en l’aire. Segons les persones consultades, en la reunió del grup parlamentari de Junts pel Sí d’ahir -que va nomenar Jordi Turull president de grup i Marta Rovira portaveu- el cap de llista de la coalició independentista, Raül Romeva, va anunciar als diputats que en les pròximes hores preveuen enllestir el detall del text, “avançat però no tancat”, de “contingut clar”, però encara pendent de perfilar algunes “paraules” que generen controvèrsia.

El principi d’acord l’han assolit en diferents reunions els últims dies els negociadors de la comissió de coordinació de les converses -entre els quals el coordinador general de CDC, Josep Rull; la secretària general d’ERC, Marta Rovira; el cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, i el diputat de la CUP per Girona Benet Salellas-, que, segons les fonts de les diferents formacions consultades, van acordar portar-la a votació com més aviat millor. Així, a falta de perfilar el text del preàmbul, ja el dilluns mateix del ple de constitució de la cambra tenen previst registrar al Parlament la petició de convocatòria d’un ple extraordinari la setmana del primer de novembre, en el qual se sotmetrà a debat i votació la declaració solemne.

Renúncies en benefici de l’acord

En aquest punt, el cert és que la CUP facilitava el preacord sobre la part expositiva del text de la declaració parlamentària en acceptar que obviï les referències explícites a la “República Catalana”, a la “ruptura” democràtica amb l’Estat i a la “desobediència” de les resolucions del Tribunal Constitucional que paralitzen decisions preses pel Parlament i que laminen l’autogovern del país. Elements rebutjats d’entrada per Convergència, partidària de rebaixar la retòrica. El mateix president de la Generalitat, Artur Mas, admetia la setmana passada la seva incomoditat amb la retòrica de “ruptura” i de “desobediència”. “La desobediència instal·la en la bronca. A nivell internacional, que és on ens hi juguem les garrofes, no ens ajuda gens. Hem de presentar les coses com un procés d’autoafirmació”, va argumentar a RAC1, considerant que el debat sobre la retòrica és exclusivament “estètic”. Qui sí que va parlar ahir explícitament de “República Catalana” va ser Carme Forcadell, pròxima presidenta del Parlament. Ho va fer en la reunió del grup parlamentari de la coalició independentista, en què va exposar la voluntat d’exercir una presidència que doni un tracte igualitari a tots els grups i diputats, independentment de la seva adscripció ideològica. Sense perdre de vista, va dir, que serà la presidenta de la cambra que ha de conduir a la “República Catalana”, denominació que incomoda al món convergent, més partidari de parlar de l’estat català.

Un cop el Parlament, que ja presidirà Carme Forcadell, aprovi la declaració formal i solemne d’inici del procés d’independència, el text serà remès a les autoritats de l’estat espanyol, a les cancelleries europees i al conjunt de la comunitat internacional. A més d’un anunci solemne a l’exterior, el text, segons recull el programa de JxSí, prendrà també forma de mandat intern al pròxim govern de la Generalitat “per tal que adopti les mesures necessàries per implementar els acords recollits en la declaració”.

El principi d’acord esdevé la primera constatació dels avenços negociadors que, això sí, segons les fonts consultades, no pressuposa cap pas endavant pel que fa a la negociació de la investidura del pròxim president. La CUP ha explicitat de nou en les taules de negociació aquesta setmana el rebuig a la investidura d’Artur Mas.

Fórmules creatives pel 20-D

Sigui com sigui, el principi d’acord sobre la declaració solemne del Parlament d’inici del procés d’independència sí que aplana el terreny per a un altre debat, en aquest cas entre Convergència i ERC, al voltant de la fórmula per concórrer a les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Un cop descartada la possibilitat de renunciar a tornar al Congrés un cop obtingut el mandat per la independència el 27-S -tant CDC com ERC sostenen que cal aprofitar en defensa del país també les tribunes de les institucions espanyoles fins al dia abans de la independència-, ERC debatrà dissabte al consell nacional sobre les diferents opcions possibles. Ja sigui amb una candidatura conjunta, cívica o amb presència de polítics, o amb dues candidatures diferenciades sota una mateixa marca identificadora i punts programàtics comuns en defensa del mandat del 27-S, però amb accents ideològics diferenciats per evitar fugues de vot independentista.

Ahir el conseller de Presidència i dirigent de CDC, Francesc Homs -que es perfila com a home fort del partit a Madrid-, va apuntar que en qualsevol cas l’independentisme acudirà unit a la cita electoral del 20-D. Unit, que no necessàriament vol dir en una mateixa llista, va venir a dir: “Hi anirem junts i la fórmula concreta es determinarà en els propers dies”.

Per a Homs, que es va confessar disposat a ser el cap de llista de Convergència a les eleccions espanyoles, la fórmula cal decidir-la en funció del que considerin “més rendible”. “El que decidim ho farem plegats, més enllà de la fórmula concreta”, va assenyalar en el decurs d’una conferència col·loqui organitzada per Nova Economia Fòrum. I va prometre: “Serem molt creatius en aquesta campanya en la forma. Se seguiran veient coses que mai s’han vist”, va indicar Homs, evocant la campanya de Junts pel Sí. I no va anar més enllà. Deixava així oberta la interpretació a una més de les incògnites que planen sobre el panorama polític català, que encara una agenda vertiginosa a partir de dilluns mateix amb la inauguració formal d’una legislatura que es perfila convulsa des del primer dia. Ni el debat sobre on han de seure els diputats s’ha salvat de la tensió ambiental.

Més de 25 anys de declaracions a favor del dret a decidir de Catalunya:

La primera, en comissió

El 12 de desembre del 1989 el Parlament va aprovar en comissió la primera resolució, on afirmava que tot i acatar l’ordenament vigent no renunciava a exercir el dret a l’autodeterminació. La van votar CiU, ERC, ICV i el CDS. El PSC s’hi va oposar i el PP no va ni assistir a la sessió.

Una derrota i una victòria en el ple

Al debat de política general de 1991 els tres diputats d’ERC -Àngel Colom, Josep-Lluís Carod-Rovira i Miquel Pueyo- van presentar una resolució a favor del “dret democràtic a la independència política” de tots els pobles d’Europa, incloent-hi el català. Es van quedar sols, davant del rebuig de CiU, el PSC, el PP i el CDS i les abstencions d’ICV i Esquerra Catalana. El mateix ple va aprovar un text a favor del dret a l’autodeterminació, amb els únics vots en contra del PP.

Posicionaments simbòlics

El ple va aprovar diversos textos a favor del dret a decidir. El 1998, amb els vots de CiU, ERC, el PI, Els Verds i EUiA, l’abstenció d’ICV i el PSC i l’oposició del PP. El 2010 i el 2011 va tornar-hi amb l’aval de CiU, ERC, ICV i, en el segon cas, SI, i el rebuig del PP, C’s i en la segona, del PSC -que en la primera es va abstenir.

Declaració de sobirania

El ple va aprovar el 23 de gener del 2013 iniciar l’exercici del dret a decidir amb una declaració de sobirania que definia Catalunya com un “subjecte polític i jurídic sobirà”. La van votar CiU, ERC, ICV i un diputat de la CUP -dos es van abstenir- i s’hi van oposar el PSC -cinc diputats seus no van votar-, el PP i C’s.

El suport més majoritari

Fins a 104 diputats -els de CiU, ERC, el PSC i ICV- van donar suport el 13 de març del 2013 a “iniciar un diàleg amb el govern de l’Estat per possibilitar la celebració d’una consulta a la ciutadania catalana per decidir sobre el seu futur”. Només s’hi van oposar el PP i C’s, mentre que la CUP va abstenir-se en bloc.

Unitat sobiranista pel 9-N

De les declaracions genèriques a la concreció. CiU, ERC, ICV i la CUP van aprovar una resolució el setembre del 2014 que instava a celebrar el 9-N “amb totes les garanties democràtiques possibles”, “d’acord amb els marcs legals” i consultant el Parlament quan calgués.

Més continguts de