Publicitat
Publicitat

Brussel·les avala la decisió sobre l’euroordre del tribunal alemany

Diu que descartant rebel·lió ha actuat d’acord amb les normes

La decisió del tribunal regional de Schleswig-Holstein (Alemanya) de descartar l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió i deixar-lo en llibertat va provocar malestar entre la judicatura espanyola, el govern espanyol i les files del PP -un eurodiputat popular va arribar a dir que Europa no funciona-. Tot i les crítiques, la Comissió Europea va deixar clar ahir que la justícia del país germànic ha pres una decisió correcta. “Alemanya ha actuat d’acord amb les normes europees”, va assegurar la comissària de Justícia europea, Vera Jourová.

La titular de Justícia considera que l’euroordre funciona correctament i descarta fer-hi canvis. El govern espanyol ja va proposar, després de la retirada de la primera euroordre contra Puigdemont i els quatre consellers exiliats, ampliar la llista dels delictes pels quals està prevista l’extradició automàtica. En aquell moment el govern del PP ja es va queixar, però la seva protesta no va prosperar.

De fet, Jourová va subratllar ahir que Brussel·les “no està pensant” a canviar la llista, que actualment està formada per 32 delictes, per incloure-hi més tipificacions, com els de rebel·lió o la sedició. “Vam tenir algun debat amb els col·legues espanyols l’any passat, però no l’hem continuat”, va dir.

L’euroordre es va acordar el 2002, poc després dels atemptats de Nova York, i va ser impulsada per Espanya. Madrid volia agilitzar les extradicions de membres d’ETA i les persones acusades de delictes greus. Fins a l’euroordre de Puigdemont, el govern espanyol mai havia proposat canviar-la o s’havia queixat amb tanta vehemència com ara.

Tot i que només ara hi ha retrets contundents a l’euroordre, els últims anys països com Bèlgica han rebutjat peticions emeses per la justícia espanyola de persones acusades de delictes molt greus com el terrorisme. És el cas de la presumpta membre d’ETA Natividad Jáuregui, àlies Pepona, acusada d’assassinar un militar a Bilbao d’un tret a la nuca. Bèlgica va rebutjar l’euroordre dues vegades, l’última el 2016. En el cas de Jáuregui, les queixes del govern espanyol van ser molt discretes. I estèrils. Jáuregui continua en llibertat vivint a Gant, Flandes.

Fins ara Brussel·les havia evitat parlar de l’euroordre -també ha declinat opinar sobre les acusacions de terrorisme de membres dels CDR-, però ahir la comissària de Justícia va decidir trencar el silenci i donar suport a Alemanya.

Arrimadas: “Puigdemont no representa Catalunya”

Davant de l’èxit del relat dels partits sobiranistes catalans a Europa, Ciutadans intenta posar-hi fre traslladant el seu discurs a Brussel·les. La líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, va anar ahir a la capital europea per reivindicar que Carles Puigdemont “no representa Catalunya” i advertir que “el nacionalisme és l’antítesi d’Europa”.

Arrimadas va dir durant el seu discurs davant la premsa el que tothom ja sabia: que Ciutadans va ser la força més votada a les eleccions del desembre i que Junts per Catalunya (JxCat) va quedar com a segona llista. “La veu de la majoria social ha de ser escoltada -va reclamar la presidenta del grup parlamentari de Ciutadans-. A Catalunya tenim una situació greu. És un problema entre catalans, no entre Catalunya i Espanya”, va assegurar.

Tot i la seva voluntat de fer sentir a Europa el seu punt de vista, tenia una agenda molt curta. La visita amb prou feines va durar unes hores i només es va entrevistar amb membres del grup de Cs a l’Eurocambra, els Liberals (ALDE), entre els quals el president i la vicepresidenta del grup, Guy Verhofstadt i Sophie In ‘t Veld, i amb Juan Pablo García-Berdoy, l’ambaixador representant permanent d’Espanya davant de la UE.

Etiquetes

Més continguts de