Puigdemont, Junqueras, Forcadell i Colau envien una carta a Rajoy i el rei per pactar un referèndum

El document és una crida al diàleg "obert i sense condicions" per abordar "de quina manera ens podem posar d'acord perquè els catalans celebrin el referèndum"

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau –juntament amb Junqueras i Forcadell–, han enviat una carta a Rajoy per demanar un referèndum pactat en una última acció per desbloquejar el diàleg. La carta que ha avançat RAC1 i ha pogut confirmar l'ARA també hauria estat enviada a Felip VI.

En el document, proposen buscar una sortida política al conflicte entre Catalunya i Espanya, tot i que recorden que una àmplia majoria dels ciutadans catalans volen resoldre'l per la via del referèndum. Demanen un diàleg "obert i sense condicions" per abordar "de quina manera ens podem posar d'acord perquè els catalans celebrin el referèndum" i defensen que "escoltar la veu de la ciutadania no és un delicte".

La carta fa un repàs dels intents de diàleg de Catalunya que han rebut sempre "una negativa o, pitjor encara, una reacció regressiva insostenible", com ara la sentència del TC que va tombar l'Estatut del 2010 o la proposta pel pacte fiscal, que també va ser negada. També cita les respostes recents del govern espanyol davant els preparatius del referèndum de l'1-O, com ara la prohibició d'actes públics, l'amenaça a mitjans de comunicació, les querelles contra els membres del Govern i la clausura de la web del referèndum. 

Puigdemont i Colau asseguren que l'Estat ha començat una "ofensiva de repressió" que limita la "llibertat d'expressió" i elogien les manifestacions cíviques i multitudinàries dels ciutadans. El document acaba reiterant la disposició al diàleg que, diuen, "és i serà permanent".

El text íntegre de la carta (originalment en castellà)

Els conflictes polítics es resolen, en els sistemes democràtics, a través de propostes polítiques que són conseqüència de negociacions i diàleg. Entre Catalunya i l'estat espanyol hi ha un evident conflicte polític que ve de lluny i que hem intentat resoldre amb el màxim acord. Però la resposta sempre ha estat una negativa o, pitjor encara, una reacció regressiva insostenible. Quan el Tribunal Constitucional va tombar l'Estatut, que prèviament havia estat votat pels parlaments català i espanyol i aprovat en referèndum pels ciutadans de Catalunya, es va trencar el pacte constitucional del 1978. Posteriorment, s'han formulat propostes com un pacte fiscal en la línia del concert econòmic de què disposa el País Basc o una consulta no vinculant per conèixer l'opinió dels catalans, però tot ha estat en va. El "no" ha estat l'única resposta.

Aquest conflicte, després d'haver intentat totes les vies anteriors, el govern de Catalunya proposa resoldre'l convocant un referèndum d'autodeterminació per al proper dia 1 d'octubre. Aquest referèndum no compta, com és conegut arreu del món, amb l'acord de l'estat espanyol, com hauria estat desitjable i com ha demanat reiteradament una àmplia representació dels parlamentaris i de la societat catalana. En concret, es va constituir un espai anomenat Pacte Nacional pel Referèndum que aspirava a obrir un diàleg que finalment tampoc va ser possible. De fet, avui la justícia espanyola està investigant responsables d'aquell Pacte, aprovat pel Parlament i mai invalidat pel Tribunal Constitucional, com si es tractés d'una activitat il·lícita.

Lluny d'obrir la porta al diàleg, l'estat espanyol ha començat una ofensiva de repressió sense precedents en la qual contempla des de la limitació al dret fonamental a la llibertat d'expressió, impedint actes públics i amenaçant mitjans de comunicació, fins a la detenció del 75% dels alcaldes de Catalunya per haver-se mostrat disposats a participar en el referèndum. Mentrestant, ha presentat querelles penals contra tot el govern de Catalunya i contra la majoria de la mesa del Parlament, ha clausurat la web informativa del referèndum, ha prohibit la difusió d'informació i publicitat i ha polititzat òrgans que haurien de ser independents, com el mateix Tribunal Constitucional i altres estaments del poder judicial. Tot això, malgrat que el Codi Penal espanyol confirma que convocar un referèndum, encara que sigui sense acord, no és mai un delicte.

D'altra banda, el suport de la societat catalana a la celebració d'un referèndum és inqüestionable des de tots els punts de vista. Els resultats electorals així ho confirmen, com també les resolucions parlamentàries i les mobilitzacions massives de cada 11 de Setembre, que de manera reiterada i des del 2012 mouen milions de persones. Mobilitzacions sempre pacífiques i convivencials que han estat lloades per la premsa internacional com a exemple de civisme.

És per això que volem fer una nova crida al diàleg al govern espanyol, i en particular al seu president, el Sr. Mariano Rajoy. Una crida al diàleg per abordar de quina manera ens podem posar d'acord perquè els catalans celebrem el referèndum. Un diàleg obert i sense condicions. Un diàleg polític, des de la legitimitat que cada un representa, per fer possible el que en democràcia mai és un problema, i encara menys un delicte: escoltar la veu de la ciutadania.

Ens dirigim, en aquest sentit, al president Mariano Rajoy i n'enviem una còpia al cap de l'estat, S. M. el rei Felip VI, perquè entengui que no dialogar és incompatible amb la resolució dels problemes.

La nostra disposició al diàleg ha estat, és i serà permanent.

Cordialment

Més continguts de