Així vol impedir la Junta Electoral Central que Puigdemont assisteixi a la sessió constitutiva de l'Eurocambra

Si no jura la Constitució a Madrid l'exclourà de la llista d'eurodiputats tot i el resultat del 26-M

Carles Puigdemont i Toni Comín van ser escollits eurodiputats diumenge passat, gràcies a la victòria de JxCat en les eleccions europees a Catalunya. Amb el debat encara per resoldre de si tots dos podran exercir amb plenes garanties a l'Eurocambra, la batalla jurídica amb l'Estat tindrà una primera estació després de la publicació oficial dels resultats del 26-M: la Junta Electoral Central (JEC) exclourà el nom dels dos eurodiputats electes de JxCat si no juren la Constitució a Madrid. Així ho confirma a preguntes de l'ARA la JEC, la responsable d'enviar a les institucions europees la relació d'eurodiputats definitius que representaran l'estat espanyol els pròxims cinc anys a Europa.

La sessió constitutiva de l'Eurocambra es farà el 2 de juliol a Estrasburg (França) i, per poder participar-hi, s'han de complir diversos requisits. El principal és figurar en la llista d'eurodiputats que envien els estats al Parlament Europeu. Fonts de l'Eurocambra afirmen que, en aquesta ocasió, seran especialment curosos per acreditar com a europarlamentaris exclusivament les persones que figurin en aquesta llista definitiva. Els eurodiputats espanyols han estat citats el 17 de juny al Congrés de Diputats per jurar la Constitució i recollir les credencials per acreditar-se al Parlament Europeu. Ara bé, el reglament de l'Eurocambra descarta que aquestes credencials s'hagin de comprovar abans de la primera sessió de la legislatura.

L'article 3.2 del reglament de la cambra estableix que la comprovació de credencials –és a dir, de si els electes tenen l'acta d'eurodiputat que entreguen els estats– no es faci abans del primer ple després de les eleccions. Els requisits per participar en aquesta sessió inaugural són, de fet, dos: figurar a la llista que envien els estats i presentar un escrit, com a màxim sis dies abans de la sessió constitutiva, demostrant que no tenen cap càrrec incompatible amb l'acta d'eurodiputat. És a dir, que Comín i Puigdemont podrien assistir-hi renunciant abans als seus escons al Parlament.

Article 3.2 del reglament de l'Eurocambra

Abans de prendre possessió del seu escó al Parlament, els diputats l'elecció dels quals hagi estat notificada al Parlament formularan per escrit una declaració conforme no exerceixen cap càrrec incompatible amb el mandat de diputat al Parlament Europeu de conformitat amb els articles 1 i 2 de l'article 7 de l'Acta del 20 de setembre del 1976. Després de la celebració de les eleccions europees, la declaració es formularà, en la mesura del possible, com a màxim sis dies abans de la primera sessió del Parlament que se celebri després de les eleccions. Sempre que hagin signat prèviament aquesta declaració per escrit, els diputats prendran possessió dels seus escons al Parlament i en els seus òrgans amb plenitud de drets, encara que no s'hagin comprovat les seves credencials o no s'hagi resolt sobre una possible impugnació.

¿És aquesta la pràctica habitual de la Junta Electoral Central? Segons aquest organisme, sí, malgrat que aquesta setmana els diputats electes ja estan acudint a l'Eurocambra per obtenir el seu 'kit d'eurodiputat' i fer els tràmits pertinents –com fer-se la foto, presentar incompatibilitats o informar dels comptes bancaris–. El requisit per obtenir-lo és ser part de la llista d'electes escollits a les eleccions, informació que ja té el Parlament europeu provinent dels estats membres de la Unió Europea. De fet, eurodiputats de JxCat, ERC, el PSC i Compromís consultats expliquen que en legislatures anteriors van fer aquests tràmits just després de les eleccions, sense jurar o prometre abans la Constitució davant la Junta Electoral. 

Fonts de JxCat mantenen que els eurodiputats escollits podran exercir i que, si els hi impedeixen, acudiran al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, que és qui –asseguren– té la competència per dirimir-ho. Segons les mateixes fonts, la batalla jurídica és entre fer prevaldre els drets polítics dels electes i els electors o, en canvi, que pesin més els requisits formals per poder exercir d'eurodiputat. 

Ara per ara, però, l'entorn de l'expresident no confirma si ell i Comín viatjaran a Estrasburg el 2 de juliol. La seu del Parlament Europeu és a França (n'hi ha una altra a Brussel·les), un estat que els exiliats encara no han trepitjat –a excepció de l'exconseller Lluís Puig– per si el Tribunal Suprem emet una altra euroordre. Tot i això, dilluns, en una roda de premsa, l'expresident va asseverar que espera poder estar assegut a la cambra europea el pròxim 2 de juliol. 

Quan es comproven les credencials i qui resol les controvèrsies?

Segons el reglament, és després de la sessió constitutiva que es revisen les credencials, a través d'una comissió de l'Eurocambra. La norma explícita que el Parlament Europeu "comprovarà les credencials" i "resoldrà sobre la validesa del mandat de cada un dels seus diputats electes", així com les impugnacions que s'hagin presentat. Aquest informe elaborat per la comissió segueix el reglament, es basarà en la comunicació oficial que fa cada estat membre sobre el conjunt dels resultats electorals, en què s'indica el nom dels diputats electes, així com els possibles substituts.

D'acord amb l'Acta del 20 de setembre del 1976 sobre les eleccions al Parlament Europeu, serà el Parlament Europeu qui resoldrà les controvèrsies que puguin sorgir en aquest procediment, malgrat algunes excepcions que tinguin a veure amb disposicions nacionals (tot i que no concreta quines). L'equip jurídic de Puigdemont s'ha agafat a aquest punt, des de fa mesos, per defensar que qui decidirà sobre si l'expresident i l'exconseller poden o no ser eurodiputats no serà la Junta Electoral Central. Un fet que neguen les autoritats espanyoles. 

Seria al llarg d'aquest procés, doncs, que l'Eurocambra comprovaria que ni Puigdemont ni Comín tenen les credencials de la Junta Electoral Central (JEC), ja que aquest òrgan manté que s'han de recollir presencialment –encara que l'equip de l'expresident defensa que es podria fer a distància–. De fet, la JEC citarà el pròxim 17 de juny els diputats electes de les eleccions europees (que publicarà entre demà i el dia 15 de juny) perquè jurin la Constitució i agafin les credencials. 

En tot cas, l'equip jurídic de Puigdemont també creu que, d'acord amb els precedents, l'expresident i Comín podrien recollir l'acta de diputat i jurar la Constitució sense ser detinguts. Es remeten al cas de l'empresari José María Ruiz Mateos: als anys noranta va recollir l’acta a Espanya, tot i que pesava sobre ell una ordre de detenció, i en aquell moment va prevaler la immunitat. No va ser fins que l’Eurocambra es va posicionar a favor del suplicatori dels tribunals, que la justícia espanyola no el va poder jutjar. 

L'Eurocambra, a l'espera dels moviments de l'Estat

El Parlament Europeu està a l’espera dels moviments de les autoritats espanyoles respecte a les possibilitats que Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín puguin exercir d’eurodiputats. Per això, des de l’Eurocambra no anticipen quins procediments haurien de seguir si, per exemple, Junqueras fos autoritzat a viatjar al ple de constitució a Estrasburg a principis de juliol, i hagués de ser escortat per les autoritats policials. Una decisió com aquesta, confirmen fonts de l’Europarlament, només es prendrà si el supòsit es converteix en realitat –informa Júlia Manresa.

Pel que fa a la possibilitat que Carles Puigdemont exerceixi, l’Eurocambra es remet a l’informe dels serveis jurídics en què s’assegurava que Puigdemont no podrà obtenir la immunitat parlamentària i, per tant, ser eurodiputat si no promet la Constitució davant la Junta Electoral Central, a Madrid. L’advocat del mateix expresident, Gonzalo Boye, ha assegurat recentment que l’informe és apòcrif i li ha restat tota credibilitat. Des de l’Eurocambra, però, es nega rotundament i asseguren que està elaborat pels seus serveis jurídics. En aquest sentit, però, les mateixes fonts sí que admeten que Puigdemont pot assistir, com a mínim, al primer ple d’Estrasburg. Podria ser a la primera sessió constitutiva encara que no comptés amb les credencials perquè es permet que el procés no estigui conclòs.

Més continguts de