Puigdemont ja deixa entreveure el seu pas al costat

El president diu, en un debat a Gant, que “cal una solució per desplegar la República i gestionar l’autonomia”

Junts per Catalunya (JxCat) i ERC ultimen un acord que permeti formar govern a Catalunya sense que Carles Puigdemont sigui investit com a president de la Generalitat. El cap de llista de JxCat, molt actiu en el seguiment de les negociacions, va trencar ahir el seu silenci -no participava en un acte públic des de feia tres setmanes- per beneir la fórmula que negocien les dues formacions sobiranistes. Puigdemont va deixar entreveure que ha acceptat el pas al costat, sempre que tingui atribucions a l’exili. “No tinc vocació de símbol”, va dir durant un debat ahir a la nit Gant (Bèlgica).

Puigdemont va parlar per primera vegada de la possibilitat d’un govern amb un altre president i va obrir la porta a liderar la lluita per la República des de Bèlgica. La prioritat, va subratllar, és que Catalunya torni a tenir un executiu. “Cal trobar una solució que permeti seguir desplegant una República i gestionar un govern autonòmic”, va assegurar. De fet, la fórmula de JxCat i ERC passa perquè Puigdemont lideri el procés constituent sota l’ampara de l’anomenat Consell de la República mentre la gestió de l’executiu segueixi a Catalunya.

El president de la Generalitat, a Bèlgica des de fa gairebé quatre mesos, va admetre que si el Parlament de Catalunya decideix no investir-lo com a president, acabarà el seu mandat. “L’única autoritat que pot prendre aquesta decisió és el Parlament de Catalunya”, va advertir davant de 150 persones durant el debat sobre la situació política a Catalunya organitzat per les joventuts del partit liberal flamenc (VLD) a l’Arxiu Liberal de Gant. Tot i això, el president a l’exili va recordar que ell té la majoria necessària per ser investit pel Parlament.

Crítiques de Ciutadans

La presència de Puigdemont a l’acte va irritar Ciutadans -que es van assabentar de la convocatòria del debat hores abans- fins a tal punt que la delegació de la formació taronja al Parlament Europeu es va arribar a queixar a la direcció del VLD, segons van afirmar a l’ARA fonts de Cs. “Ens ha sorprès que convidin Puigdemont”, van admetre les fonts consultades.

Guy Verhofstadt, ex primer ministre de Bèlgica i líder dels liberals al Parlament Europeu (ALDE), grup que inclou Cs i també el PDECat, és un dels líders històrics del VLD. Les joventuts del partit a Gant havien organitzat el debat després que el Parlament Federal belga vetés una conferència del president de la Generalitat prevista precisament per a ahir.

“Per això les joventuts del VLD conviden Puigdemont a donar la seva visió sobre el futur de Catalunya, el paper de la Unió Europea i l’impacte que pot tenir aquest tema a Bèlgica”, van explicar els organitzadors. “Creiem sobretot en la llibertat d’expressió”.

Les queixes de Cs van crear malestar al partit liberal flamenc. Els dirigents del VLD van pressionar la secció jove perquè es desmarqués de Carles Puigdemont, i la direcció nacional de les joventuts va haver de fer un comunicat per puntualitzar: “[Convidar Puigdemont] no vol dir que compartim els seus punts de vista”.

Els dirigents liberals també van demanar a les seves joventuts que projectessin, durant l’acte, un vídeo d’arxiu de la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, d’una de les seves intervencions al Parlament “per equilibrar del debat”. Finalment, però, les imatges d’Arrimadas no van aparèixer a la pantalla.

Un dels dirigents de les joventuts de Gant va treure ferro a les queixes de Cs i va assegurar que són “coses que passen” a la política. “El partit de Puigdemont també és dels Liberals”, va subratllar. Verhofstadt també estava convidat a l’acte però va declinar la invitació “per raons d’agenda”. Fonts de Cs, però, van assegurar que el líder d’ALDE a l’Eurocambra no aniria a un acte de Puigdemont “ni boig”.

Polèmiques a banda, és la primera vegada que es veia Puigdemont en públic des de l’acte a Lovaina del 6 de febrer per commemorar els 100 dies del govern a l’exili. Aleshores encara confiava a reeditar una presidència que ara ja veu allunyar-se per assumir un paper diferent des de Bèlgica.

Més continguts de