Puigdemont s’agafa al nou recurs al TC per bastir un front comú social

Gant (Bèlgica)De xoc institucional a oportunitat política. Amb aquesta voluntat s’ha agafat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l’enèsim conflicte en el Tribunal Constitucional entre l’Estat i la Generalitat arran del recurs de l’executiu espanyol contra bona part de la llei antidesnonaments. L’estratègia de Palau tindrà dos eixos principals: esquivar la probable suspensió i articular un front de partits, entitats socials i ajuntaments que carregui contra l’actitud del govern en funcions de Mariano Rajoy. “No és un conflicte polític, és un conflicte entre l’Estat i la gent”, va resumir ahir Puigdemont des d’Anvers, on es va reunir amb l’alcalde de la localitat i cap de files del partit que governa a Flandes, Bart de Wever. Va ser la primera parada d’un viatge que ahir el va dur a Gant i que culminarà dilluns a Brussel·les sense que hi hagi prevista cap trobada amb comissaris europeus. “No n’hem demanat”, argumenten des de la delegació catalana.

Agenda internacional al marge, el missatge de Puigdemont va estar especialment centrat en aspectes interns. Per què suposa una oportunitat la reunió que mantindrà dimarts a Palau amb les alcaldesses de l’àrea metropolitana -Ada Colau (Barcelona), Núria Marín (l’Hospitalet de Llobregat), Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet) i Dolors Sabater (Badalona)-, els grups parlamentaris i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca? Bàsicament perquè permet al Govern accentuar el perfil social, generar unitat amb l’espai que representa Colau -prioritari per assolir la majoria sobiranista- i transmetre una imatge sense fissures davant de Madrid. “La pilota és a la seva teulada”, va argumentar Puigdemont en referència a l’estat del diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat, que ha tornat al bloqueig una setmana després de la reunió entre Puigdemont i Rajoy. El cap de files del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, va avançar que anirà a la trobada de dimarts a denunciar que el Govern “menteix”.

El president va voler garantir que existeixen mecanismes per esquivar el recurs, però no els va concretar. En aquesta línia argumental, ja en roda de premsa al costat del president de Flandes, Geert Bourgeois, l’exalcalde de Girona va voler ressaltar el component social de la independència. “Per sobre de tot, volem el nostre estat per tenir les eines per respondre les necessitats dels ciutadans de Catalunya”, va raonar Puigdemont, que va rebre el suport de Bourgeois a l’hora de reclamar el dret a l’autodeterminació.

El “pragmatisme” de la UE

Flanquejat pel conseller d’Exteriors, Raül Romeva, i pel representant permanent davant la Unió Europea (UE), Amadeu Altafaj, Puigdemont va veure com el president flamenc defensava que les institucions europees actuessin amb “pragmatisme” davant del cas català. De moment, però, mana el silenci.