Puigdemont manté la porta oberta a la llista unitària

Brussel·lesEl president Carles Puigdemont ha tornat a expressar-se en un mitjà belga, aquest cop a la televisió flamenca VRT, per assegurar que encara hi ha marge perquè el sobiranisme es presenti unit al 21-D. Existeixen "alternatives" a una llista conjunta entre ERC i el PDECat, ha indicat, i ha apuntat a la societat civil més enllà dels partits polítics. Tancat el termini per registrar les coalicions electorals, Puigdemont veu encara "altres alternatives", ja sigui amb "altres partits polítics" o amb la possibilitat "d’agrupar-se amb la societat civil". "Encara hi som a temps", ha dit en to esperançat. El president no ha confirmat, però, que estigui apuntant a una agrupació d'electors, com la que que algunes entitats estan promovent els últims dies.

El debat sobre la candidatura unitària semblava acabat dimarts quan ERC i el PDECat van decidir presentar-se per separat. Puigdemont, però, no vol donar per acabades les possibilitats que l'independentisme es presenti plegat a les eleccions. El risc de presentar una agrupació d'electors seria, més enllà de no rebre les bestretes per finançar la campanya electoral, que no tindrien accés ni als debats electorals ni als espais de propaganda ni als blocs informatius als mitjans de comunicació públics.

Puigdemont s'ha mostrat "absolutament convençut" que la societat catalana no acceptarà "el cop d’estat" que ha propiciat el govern espanyol amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i votarà majoritàriament forces contràries a l’article 155.També ha lamentat que "una part d’Europa" hagi abandonat Catalunya i s'ha mostrat "trist" per la reacció de la UE a la "repressió" que ha aplicat l'Estat.

Debat al Parlament belga

L’entrevista ha arribat poc després que els diputats del Parlament Federal de Bèlgica preguntessin al primer ministre del país, Charles Michel, sobre la situació a Catalunya i l’estada del president Carles Puigdemont i de quatre consellers a Brussel·les. Durant més d’una hora de preguntes, Michel s'ha hagut d'explicar davant la comissió d’Interior de la cambra federal, on ha insistit que "hi ha una crisi política a Espanya, no a Bèlgica". Michel comparteix govern amb el partit nacionalista flamenc (N-VA), sensible a les demandes de l'independentisme català.

El primer ministre belga, un dels líders europeus que més s’ha desmarcat del govern de Rajoy i el primer a criticar la violència del 1-O, ha volgut evitar cap conflicte diplomàtic amb Espanya. Ha assegurat que el govern de Madrid "és l’únic interlocutor" amb qui manté un contacte "permanent i regular per evitar malentesos". També ha enviat missatges per a l'oposició sobre les acusacions de possible ingerències. "No és una qüestió del govern; jo vetllaré perquè no hi hagi cap interferència, respectant el principi de la separació de poders", ha replicat després d’assegurar que "qualsevol ciutadà, també Puigdemont, ha de respondre pels seus actes".

El debat més encès ha arribat, però, al Parlament flamenc, on els diputats s'han acabat escridassant per la situació que es viu a Catalunya. "Hi ha dos models, el flamenc i el català. El flamenc es basa en el diàleg, i el de Catalunya, en el del conflicte. El flamenc és un procés més llarg, però ha aconseguit resultats: tenir més autonomia", ha defensat el diputat liberal, Hans Knop, mentre les files del xenòfob Vlaams Belang cridaven consignes contràries. El grup ultranacionalista ha proposat una votació per reconèixer la República Catalana, tot i que només hi han votat a favor quatre diputats. A la cambra existeix una norma no escrita per la qual no es vota mai a favor de cap resolució promoguda pel partit xenòfob.