Puigdemont arrossega la pressió judicial de l’Estat a terreny europeu

Enviat Especial / A Brussel·lesAhir va fer un mes de l’1-O. Enrere queden els 31 dies més convulsos de la història recent de Catalunya, i al davant el dia D: el que portarà avui la majoria dels membres del Govern i tots els representants sobiranistes de la mesa del Parlament -inclosa la presidenta, Carme Forcadell- a declarar a l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem per haver proclamat la independència de Catalunya. Ho faran sabent que sobre ells hi ha l’amenaça de passar ja la nit a la presó. De seguir, en definitiva, els passos de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Una jornada sense precedents, que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i cinc dels seus consellers -Meritxell Borràs, Meritxell Serret, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig- seguiran amb atenció des de Brussel·les. Tots ells continuaven ahir a la capital europea des d’on, segons va avançar a Associated Press l’advocat flamenc Paul Bekaert, pretenen declarar. Els mateixos membres del “Govern legítim” ho van confirmar al vespre en un comunicat.

“Puigdemont va explicar que uns consellers anirien a l’Audiència Nacional a declarar com a denúncia de la falta de garanties del sistema judicial espanyol i de la seva voluntat de perseguir idees polítiques. Al mateix temps, un altre grup de consellers es quedaran a Brussel·les per denunciar a la comunitat internacional aquest judici polític i emplaçar molt especialment Europa a afrontar una solució dialogada al conflicte”, diu el text difós ahir. Les mateixes línies, però, deixen clar que “en cap cas” els del segon grup busquen “eludir la justícia sinó que justament la reclamen, i respondran a unes citacions que han arribat d’un dia per l’altre d’acord amb els mecanismes que ja estan previstos a la Unió Europea en aquestes circumstàncies”.

Puigdemont, doncs, manté el pols i descarta ser avui a Madrid. El president -que dimarts, en la seva única aparició pública des que va arribar a Bèlgica, ja va avisar que no tornaria fins que no tingués garantit un “judici just”- va tornar ahir a fer-se fonedís. La seva única aparició pública -al marge del comunicat- va ser a través de Twitter, des d’on va recordar que ja fa un mes del referèndum. “Malgrat la violència i amenaces passades i presents, seguim treballant. Orgull de poble!”

El secretisme al voltant del president és total i fa disparar a totes hores la rumorologia. Ahir una presumpta reunió al despatx de Bekaert a Tielt -un petit poble a 40 quilòmetres de Gant- va centrar l’atenció mediàtica. En realitat la reunió havia sigut dilluns, segons van explicar fonts pròximes a Bekaert. En la trobada l’advocat i el president van començar a treballar una estratègia de la qual a poc a poc es van sabent més detalls i que busca la màxima repercussió internacional.

Ordre de detenció europea

Per això, Puigdemont va denunciar dimarts als mitjans de tot el món la falta d’independència judicial a l’Estat i no vol presentar-se avui a Madrid, sinó declarar des de Bèlgica. Una petició que amb tota probabilitat serà rebutjada i que podria portar la magistrada de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, a demanar una ordre de detenció europea contra ell i la resta de consellers que no compareguin avui a Madrid. Un moviment que permet al president guanyar temps -s’obriria un termini de prop de 60 dies abans que Bèlgica no hagués d’entregar Puigdemont a la justícia espanyola, i fins i tot podria caldre l’autorització d’un jutge belga-; convertir, ara sí, la carpeta catalana en un afer amb repercussions a la comunitat internacional; i posar Espanya sota la lupa, amb totes les mirades pendents del procés judicial d’avui a Madrid. Bekaert, que va subratllar ahir que ja ha tingut casos així, va avançar que impugnarà cada petició d’extradició que faci el govern espanyol, i va afirmar també que veu el president “molt combatiu” i “molt segur de si mateix”.

Amb el comunicat difós ahir, el Govern denuncia que les citacions rebudes pels seus membres “s’emmarquen en un sumari sense fonament jurídic que només busca castigar idees”. “Estem davant d’un judici polític”, afirmen, criticant també la “desproporció de les penes demanades pel fiscal [...], equivalents a delictes com l’assasinat i el terrorisme”. El text acabava sentenciant: “Entomem les penes de presó que ens esperen com una denúncia de la situació que viu la democràcia a l’estat espanyol i com un crit a favor de la llibertat del nostre poble”.

Una estratègia arriscada

L’estratègia de defensa és, tanmateix, arriscada. Per ara, els pronunciaments públics de líders europeus favorables a Puigdemont continuen sent nuls, i la incomoditat és palpable al govern belga amb la patata calenta que suposa la presència del president de la Generalitat a Brussel·les. A més, caldrà veure si la situació del cap de l’executiu català condiciona d’alguna manera la situació processal de la resta de consellers i els membres de la mesa del Parlament, a qui -com ja va passar amb Sànchez i Cuixart fa dues setmanes- els jutges podrien imposar presó preventiva incondicional al·legant risc de fuga.

Tots ells van rebre entre dimarts a la nit i ahir les notificacions en què se’ls citava a declarar avui a Madrid. Els membres del Govern -també el dimitit Santi Vila- ho faran a l’Audiència Nacional capitanejats pel vicepresident, Oriol Junqueras, que ahir va avisar des del New York Times que la lluita per la República Catalana serà llarga perquè “la batalla per l’autodeterminació no es guanya amb el primer cop”. Els membres sobiranistes de la mesa, per la seva banda, compareixeran al Tribunal Suprem. A l’espera de saber si més endavant les causes s’unifiquen en aquest últim tribunal, molts dels citats ja van anar ahir fins a Madrid, on avui rebran un cop més l’escalf del sobiranisme, que tornarà a sortir als carrers de la capital espanyola per acompanyar els seus dirigents en l’enèsim capítol de la pressió judicial contra el Procés. Un capítol que de segur no serà l’últim, però que, depenent del desenllaç, pot marcar un abans i un després. Un mes i una declaració d’independència després del referèndum de l’1-O, l’escenari pot canviar de dalt a baix. El pols institucional i els dies convulsos continuaran.