BarcelonaL’expresident Carles Puigdemont torna a situar el focus en el seu possible retorn a Catalunya. Aquest cop -ja ho va fer en la campanya del 21-D a les eleccions al Parlament, quan va prometre tornar per ser investit- en cas que sigui escollit eurodiputat en els comicis del 26 de maig. En una entrevista a RAC1 va assegurar dimarts que el Parlament Europeu garanteix “la immunitat parlamentària” als seus membres i que això li permetria poder retornar a l’Estat sense que el detinguessin només creuar a la frontera. Puigdemont va basar la seva argumentació en aquesta prerrogativa que concedeix l’Eurocambra i que, segons ell, li garantiria poder circular lliurement per tots els estats de la Unió Europea, incloent-hi Espanya.
Inscriu-te a la newsletter Política
Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
El reglament de l’Eurocambra garanteix aquesta immunitat parlamentària en tot el territori europeu i també la possibilitat de garanties addicionals com ara l’emissió d’un salconduit a l’eurodiputat, prèvia autorització del president de la cambra per a “la lliure circulació pels estats membres” o l’opció de demanar empara a les institucions comunitàries si un estat posa en perill aquesta immunitat. Ara bé, la clau d’aquest cas no és si l’Eurocambra preveu aquesta protecció als seus membres o no, sinó si podrà ser aplicada a Puigdemont. Segons asseguren fonts del Parlament Europeu, els eurodiputats electes no tenen immunitat just en el moment de ser escollits, sinó que han de ser proclamats i han de recollir l’acta per adquirir-la d’acord amb la legislació de cada estat membre. A Espanya aquest tràmit fins ara s’ha fet presencialment a Madrid, a la Junta Electoral, situada al Congrés. “Per ser membre del Parlament Europeu necessites ser eurodiputat. És a dir, haver jurat o promès el càrrec davant la Junta Electoral Central. No ets diputat automàticament gràcies als resultats d’unes eleccions”, subratllen les fonts europees, informa Laia Forés.
Puigdemont, però, sosté que per agafar les credencials i jurar o prometre acatament a la Constitució -el tràmit que exigeix la llei espanyola pels eurodiputats- no cal ser a Madrid, malgrat la pràctica habitual i el criteri fins ara de la Junta. La llei orgànica de règim electoral (LOREG) diu que la recollida ha de ser davant la Junta Electoral”, però no especifica si ha de ser de manera presencial.
Els experts consultats tenen opinions diverses: el catedràtic de dret constitucional Xavier Arbós interpreta que ha de ser presencial, mentre que Joan Vintró, també catedràtic de constitucional, considera que pel fet de no especificar-se -a diferència del que passa al Congrés, que s’ha de fer en la primera sessió plenària- es podria acceptar fer-ho a distància. Jordi Nieva, catedràtic de dret processal, conclou que no hi ha precedents i que el criteri serà de la Junta Electoral. En tot cas, qualsevol decisió es podria recórrer al Tribunal Suprem, i ahir l’advocat de Puigdemont Gonzalo Boye, en declaracions a TV3, va afegir que la decisió seria del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ja que s’aplica la legislació comunitària. En cas que se li concedís la immunitat per ser eurodiputat, al que sí que renunciaria l’expresident és a ser investit al Parlament, ja que no es pot ser diputat de les dues cambres alhora.
L’anunci va ser rebut amb crítiques a l’oposició. La CUP va demanar “no alimentar expectatives que no es poden complir”, mentre que Ciutadans el va acusar de ser “mentider compulsiu”. Els comuns es van limitar a recordar que altres vegades ja ha dit que tornaria, i el PSC, que les seves afirmacions “no s’ajusten ni al dret ni al sentit comú”.
Enganxada amb Urkullu
Puigdemont no només va parlar de futur a RAC1, sinó també dels fets de l’octubre del 2017 i , en concret, del paper del lehendakari, Iñigo Urkullu. Va acusar-lo de ser poc acurat en la seva declaració de testimoni sobre la mediació amb l’Estat al Tribunal Suprem. “No va anar com el senyor Urkullu va explicar en el judici”, va reblar. Aquestes afirmacions van provocar que a la tarda, des de Bilbao, el lehendakari li llancés un avís: “Vaig dir la veritat i està documentada”. El relat està dipositat al monestir de Poblet i es farà públic tan aviat com acabi el judici.
Les claus per entendre el debat
1. En què consisteix la immunitat parlamentària?
És una prerrogativa que concedeix l’Eurocambra als seus membres i que equival a la protecció que també tenen els diputats al Congrés. Consisteix en el fet que els eurodiputats no poden ser detinguts si no és en cas de delicte flagrant -que s’està cometent en aquell moment- i preveu que el Parlament actuï per garantir la independència dels diputats en l’exercici de les seves funcions.
2. Què necessita Puigdemont per ser eurodiputat?
Segons l’article 224 de la llei orgànica de règim electoral general (LOREG), cinc dies després de la proclamació de resultats de les eleccions i que s’hagin fet públics els diputats electes -que es comunicaran a l’Eurocambra-, els candidats “hauran de jurar o prometre acatament a la Constitució davant la Junta Electoral Central (JEC)”.
3. En quin moment s’adquireix la immunitat?
Fonts del Parlament Europeu afirmen que per gaudir de la immunitat cal ser diputat a l’Eurocambra, i que aquesta condició s’adquireix després d’haver jurat o promès el càrrec davant la JEC, d’acord amb la llei espanyola. “No ets diputat automàticament gràcies als resultats d’unes eleccions”, subratllen. Però Puigdemont defensa que la LOREG no especifica si aquest “davant” implica que sigui de forma presencial.
4. Qui decideix?
Els experts consultats afirmen que la decisió sobre com interpretar la llei serà de la JEC o del Tribunal Suprem, que és on es poden recórrer les decisions d’aquest organisme. Però Puigdemont i la seva defensa argumenten que es pot acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg perquè decideixi si es pot deixar de ser o no diputat per una qüestió, segons ells, formal.
4. Quan es pot perdre? La immunitat parlamentària es pot suspendre a través d’un suplicatori enviat per l’autoritat judicial al Parlament Europeu. Una comissió parlamentària faria un informe amb les recomanacions que cregués oportunes i es votaria al ple.
