El president viatja a Ginebra amb l’aval del govern suís

Participa en una conferència amb l’expresidenta del país

Després de Dinamarca, Suïssa. El president, Carles Puigdemont, tornarà a situar la justícia espanyola en la dicotomia d’emetre una nova ordre de detenció internacional o deixar-lo moure lliurement per tot arreu menys a Espanya. Diumenge Puigdemont es desplaçarà fins a Ginebra per participar en una conferència sobre l’autodeterminació en el marc del Festival Internacional de Cinema i Fòrum sobre els Drets Humans (FIFDH) de la ciutat suïssa, on s’abordarà la qüestió catalana arran d’un documental francès sobre el referèndum de l’1 d’octubre. El cap de llista de JxCat conversarà amb l’expresidenta de la Confederació Suïssa Micheline Calmy-Rey, a més d’altres participants que l’organització encara no ha concretat. De fet, s’espera que Puigdemont també mantingui una trobada amb l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, investigada per sedició i rebel·lió, que des de finals de gener viu a Suïssa després de decidir no comparèixer davant el Tribunal Suprem. També es preveu que Puigdemont participi en algun esdeveniment -encara per concretar- per denunciar la situació dels presos polítics, acompanyat de familiars.

Ahir el mateix president en una entrevista a la Ràdio Televisió Pública Suïssa va anunciar el seu viatge i va remarcar que “Suïssa és un espai de llibertat en el qual es poden expressar totes les idees”. “Si Espanya estigués organitzada [políticament] com Suïssa, els problemes actuals de Catalunya no existirien”, va afirmar Puigdemont. Va defensar que continua sent el president “legítim” de Catalunya, ja que va ser elegit però se’l va apartar del poder “il·legalment”, en al·lusió al 155.

Decisió de l’Estat
Segons fonts coneixedores, Puigdemont no farà pública tota la seva agenda i mantindrà reunions de caràcter “privat” a Ginebra. De fet, el seu entorn no concreta quants dies passarà a Suïssa. Tanmateix, assumeixen que la fiscalia pot tornar a moure fitxa. Quan a finals de gener Puigdemont va anunciar que viatjava a Copenhaguen, el ministeri públic va presentar davant el Suprem la sol·licitud per extradir-lo, però el jutge Pablo Llarena no la va tramitar.

Aquest cop es pot repetir la mateixa situació. De fet, ahir el govern suís va aclarir que Puigdemont té tot el dret de moure’s lliurement pel país i de pronunciar-hi discursos polítics. Un argument que se suma a l’esgrimit per l’executiu helvètic quan Gabriel va arribar al país. El portaveu de l’Oficina Federal de la Justícia, Folco Galli, va avançar que no extradiria l’exdiputada de la CUP perquè es tractava d’un “delicte polític”. “Segons el nostre Codi Penal i la Convenció Europea de Drets Humans, una demanda d’extradició o qualsevol forma d’ajuda judicial no es poden concedir per aquest motiu”, va dir en aquell moment. Hores més tard, la fiscalia va reclamar una ordre de detenció internacional però el jutge Llarena, un cop més, no la va concedir. Els exiliats, que no poden trepitjar Espanya perquè anirien a la presó, mantenen el pols amb l’Estat circulant per Europa sense risc d’acabar detinguts.

Més continguts de