Publicitat
Publicitat

Puigdemont repta Rajoy a pactar el referèndum per portar-lo al Congrés

El Pacte Nacional exhibeix unitat al voltant de la consulta acordada i crida a preservar la transversalitat de partits, entitats i institucions

Tres dies abans que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, faci un últim intent a Madrid de pactar el referèndum d’autodeterminació a Catalunya, i amb el Pacte Nacional pel Referèndum donant per acabada la seva feina, el govern espanyol va fer ahir un dels únics moviments que ha fet durant tota la partida del Procés. Amb una litúrgia buscada per donar la imatge de transcendència, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va canviar el format de la roda de premsa posterior al consell de ministres i va aparèixer per sorpresa abans del portaveu del govern espanyol per fer arribar a l’executiu català una “invitació”. El va convidar a “debatre” les seves idees a les “Corts espanyoles”. Defensar el referèndum al Congrés. Una proposta rebutjada ahir mateix pel president de la Generalitat, que va desafiar el govern de Mariano Rajoy a arribar primer a un acord per poder celebrar el referèndum abans de portar-lo a la cambra.

Els dos executius fan, doncs, gestos estèrils per explorar el camí de l’acord que, tanmateix, continua sense tenir recorregut. Tot i la pompa de l’anunci de Santamaría, l’oferta és un carreró sense sortida. Com que, segons el seu raonament, la consulta no té cabuda dins la Constitució, el que va fer la vicepresidenta espanyola va ser desafiar Puigdemont a portar una reforma constitucional a la cambra baixa, aconseguir els suports (dos terços de la cambra), i després obtenir el suport majoritari en un referèndum a tot l’Estat.

L’oferta no és nova. En un moviment d’última hora, més estètic que de fons, Mariano Rajoy intenta desempallegar-se de la imatge immobilista, com a mínim de cara a la resta de l’Estat. Però el camí marcat per l’executiu espanyol és una via morta, perquè requereix una majoria impossible, en un Congrés amb 95 diputats de 350 favorables al dret a decidir, i que caldria girar com un mitjó. La jugada de la vicepresidenta, que va comptar amb l’aval de la resta de ministres, segons fonts de la Moncloa, es basa en la idea que el govern espanyol “no pot negociar” un referèndum, però que hi ha un camí per als independentistes: “Ho han d’aprovar les Corts i el conjunt dels espanyols”.

El PP, en contra de la conferència

La solemnitat amb què Santamaría provava de vendre l’oferta de diàleg a Puigdemont contrastava amb la decisió del govern espanyol d’impugnar al Tribunal Constitucional el llibre sisè del Codi Civil de Catalunya. També xocava l’acte que protagonitzaven ahir mateix a Madrid els seus companys de partit. La vicesecretària d’estudis i programes, Andrea Levy, va protagonitzar un acte juntament amb el PP de l’Ajuntament de Madrid, en què van desplegar una gran pancarta amb una bandera d’Espanya amb l’etiqueta #NoEnCibeles a la seu del consistori madrileny, on el president de la Generalitat celebrarà la xerrada. “Manuela Carmena posa la catifa vermella a aquests que han insultat tots els espanyols”, va denunciar Levy.

Per contrarestar la proposta sorgida de la Moncloa, el president de la Generalitat va prendre la paraula abans de començar l’acte del Pacte Nacional pel Referèndum. Des del Palau de Congressos, Puigdemont va intercanviar l’ordre dels factors, i va avisar que no anirà al Congrés si abans no té un acord amb la Moncloa per poder fer un referèndum. “El Govern està disposat a negociar el referèndum amb el govern espanyol. En cas d’arribar a un acord, els dos governs els sotmetran als respectius Parlaments”, va argumentar. Tanmateix, Puigdemont va voler veure un motiu per a l’esperança en les paraules de Santamaría, que va interpretar que amb el gest el govern espanyol “reconeix la possibilitat que hi hagi un referèndum”. Al seu costat, el vicepresident, Oriol Junqueras, va reclamar al govern espanyol que comenci per donar una mostra de voluntat de diàleg anant a la conferència de dilluns a Madrid.

La centralitat del catalanisme

L’espai que ha encarnat fins ara la voluntat del referèndum acordat ha sigut el Pacte Nacional pel Referèndum, que ahir presentava el final de la seva tasca juntament amb bona part del teixit social i de partits, des del Partit Demòcrata fins a la CUP passant per ERC, els comuns i Demòcrates. La “transversalitat” de l’espai va ser el que més es va reivindicar davant les 3.000 persones aplegades al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, sota el lema Perquè soc demòcrata i perquè és el meu dret. El coordinador del Pacte, Joan Ignasi Elena, va definir el referèndum com la “nova centralitat” del catalanisme polític -el que els últims anys havia sigut la reforma de l’Estat o el pacte fiscal- i va fer una crida a Espanya a escoltar les demandes catalanes i a deixar de “negar la realitat”. El suport a aquesta reivindicació es va escenificar amb les intervencions de dirigents socials com Ruben Wagensberg, de Casa Nostra Casa Vostra, o personalitats de la cultura com el poeta i crític literari granadí Luis García Montero, que va clamar perquè l’Estat permeti el dret a decidir.

Després de tres mesos de recollida d’adhesions en suport a la consulta pactada -sobretot per Sant Jordi i l’1 de maig-, Elena va anunciar ahir que, en total, s’havien recollit “més de 500.000” signatures a favor de convocar un referèndum en el marc de la Constitució. Amb la presència de les primeres autoritats del país -Puigdemont, Junqueras i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, estaven a primera fila-, Elena va convidar el cap de l’executiu català a “gestionar” curosament tot el suport rebut: “Preservem-lo, mimem-lo i fem que l’anhel col·lectiu mantingui la vocació unitària”.

Aquesta afirmació era tot un missatge per al Govern, que la setmana que ve escenificarà l’última mà estesa a l’Estat per fer un referèndum, abans d’activar la via unilateral amb l’anunci de la data i la pregunta. Per a Elena s’ha d’aprofitar l’únic espai que aglutina independentistes i comuns per encarar els pròxims mesos. És per això que, tot i que ahir el Pacte tancava una etapa de mobilització i recollida de suports, no el va voler donar per mort: el seu futur el decidiran les entitats, els partits i les institucions que en formen part, va dir. Un futur, però, que pot tensionar les costures de la plataforma si els governs segueixen sense entesa i el referèndum unilateral és l’única opció.

RE

Més continguts de