El dia que Pujol va delegar en Mas un discurs al Parlament

BarcelonaLa investidura a distància ha generat tota mena d’especulacions durant les últimes setmanes, alimentades en bona part pel mateix Carles Puigdemont. Arran de l’evident risc de ser detingut, el president no ha acabat d’aclarir si té previst tornar a Catalunya o no. De fet, quan falten dos dies per al debat, la suspensió del ple des del TC fa que encara no se sàpiga si es podrà votar la investidura. Sigui com sigui, si finalment s’acaba fent el ple el més probable és que sigui sense la presència del candidat. Durant les últimes setmanes, Junts per Catalunya ha plantejat que Puigdemont pugui participar-hi de dues maneres -a més de la presencial-: via telemàtica o delegant el discurs en un altre diputat del grup. De la primera només n’hi ha precedents en les compareixences en comissió, però de la segona n’hi ha un exemple ben present a l’hemicicle. El 2001 Pasqual Maragall (PSC) va plantejar una moció de censura al govern de Jordi Pujol (CiU), però el president va decidir donar l’alternativa al seu successor. Artur Mas, aleshores conseller en cap i delfí del president, va ser el principal representant del Govern, davant l’atenta mirada de Pujol, que no va prendre la paraula en cap moment.

Malgrat les crítiques de l’oposició, Pujol va complir escrupolosament amb el reglament del Parlament, que pel que fa a les mocions de censura es limita a donar l’opció de respondre a algun membre del Govern. A més de Mas, hi van participar els consellers d’Economia, Francesc Homs i Ferret, de Governació, Núria de Gispert, i d’Obres Públiques, Pere Macias.

Des que la possibilitat que Puigdemont delegui el seu discurs es va posar damunt la taula, no han sigut pocs els que han recordat aquell debat de l’octubre del 2001. Fins i tot els lletrats del Parlament en parlen de manera indirecta en l’informe en què descarten la possibilitat d’una investidura a distància. És cert que, segons els serveis jurídics de la cambra, tant la investidura com la moció de censura són debats singulars en què es fa necessària la presència física del candidat. Del candidat, no del president: “Aquests debats giren al voltant del candidat proposat per la presidència del Parlament (investidura) o del que proposa la moció de censura”.

“Les dues situacions no tenen res a veure. Ara parlem d’una investidura”, recorda l’expresident Mas en conversa amb l’ARA. “El reglament permetia que respongués qualsevol membre del Govern. El més normal hauria sigut que hagués respost el president Pujol, però es va decidir que fos jo. Maragall sabia que no podia guanyar però esperava tenir un debat Pujol-Maragall. El seu error de càlcul va ser que es va trobar amb un Mas-Maragall”, afegeix.

Entre els diputats d’aquell grup socialista del 2001 n’hi ha dos que continuen al Parlament, Miquel Iceta i David Pérez. L’últim recorda que no van entomar bé la decisió de Pujol, però es va demostrar que la seva presidència “agonitzava”.

Situacions incomparables

Pérez també veu incomparable aquella delegació de vot amb la investidura de Puigdemont. “El protagonista del debat hi ha de ser present. Seria com si Pasqual Maragall no hi hagués participat”, apunta. A més, Maragall es va poder adreçar en tot moment a Pujol, present a l’hemicicle. El PSC va sortir derrotat de la moció de censura pel pacte entre CiU i el PP.

El president d’aquell Parlament era Joan Rigol (CiU), que no va tenir gaires problemes per moderar el debat. Preguntat per l’ARA, Rigol recorda que la tensió d’aquella època no es pot comparar amb la d’avui. A diferència del que passa ara, la mesa del Parlament no estava en l’ull de l’huracà i, durant la moció de censura, no hi va haver cap problema perquè els partits acceptessin la delegació del discurs.

Fonts parlamentàries expliquen que hi va haver alguna consulta als serveis jurídics arran de les crítiques de l’oposició. Però el problema, indiquen, era més polític que no pas tècnic: “La demostració que era un tema polític és que, quan va governar el tripartit, no va canviar la regulació de les mocions de censura, malgrat que es va reformar el reglament”. Disset anys després, la mesa presidida per Roger Torrent haurà de decidir si la investidura a distància és un tema polític o tècnic.