Quim Arrufat: “Iglesias no ha entès absolutament res del projecte de la CUP”

BarcelonaAquesta setmana s’aproven els pressupostos. ¿Es pot fer més amb el que hi ha?

Es pot fer bastant més amb el que hi ha, i sobretot es poden prendre mesures polítiques bastant més valentes. No entenem que en un suposat procés de transició nacional, i tenint en compte que aquest nou estat no ha de ser una còpia de la misèria a la qual ens relega l’estat espanyol, no s’hagin pres mesures d’excepció social.

S’equivoca ERC?

Sí, perquè no ha demanat res a canvi en mesures d’emergència social i polítiques que assegurin i facin transparents els acords i compromisos de l’autodeterminació política. Torna a ser un xec en blanc, i de certa irresponsabilitat.

L’acord fa que continuï el procés.

El pacte dels pressupostos no diu res. Igual que l’acord de la Generalitat [del 14 de gener], l’únic que estableix és una data d’eleccions. No hi ha res més que retòrica i discurs.

Hi ha l’anunci formal del president que el 27-S hi haurà eleccions.

Unes eleccions, ja està. I que entenem que eren un compromís amb la gent després del 9-N, no pas amb ERC ni contra uns pressupostos.

I què és el que ha fallat?

D’entrada, que es condicionés el caràcter plebiscitari a un projecte del president que, en una situació en què el seu partit baixava a les enquestes, va condicionar el debat a un acord entre ERC i CDC, que lluiten per un mateix nínxol de vots.

Està en crisi el procés?

Sí, està en crisi. Però ara tenim temps de replantejar un pla polític seriós darrere el procés sobiranista, que ha de comptar amb la majoria social del país. I aquesta majoria no està pendent de les disputes entre CDC i ERC, sinó de com es resol una crisi d’una profunda injustícia social. Això és el que ha d’assumir el procés sobiranista com a propi.

Però a mesura que s’acosten les eleccions municipals, sembla que el procés entri en hibernació.

Sí i no. No estarà sempre a primera línia, però les municipals seran un plebiscit múltiple al voltant de la qüestió nacional i també de la qüestió social i democràtica.

El candidat d’ERC per Barcelona, Alfred Bosch, ha dit: “La CUP és amb qui em sentiria més còmode pactant”. Vostès també?

No, més còmodes no. Encara és hora que ERC ens expliqui quin és el seu programa, més enllà de la independència, per Barcelona.

Més còmodes amb Guanyem?

Hi compartim força més coses i reflexions sobre quin és el model de Barcelona, en el sentit de desmuntar l’actual. Ara bé, ens incomoda, i per això no van prosperar les converses, la condició sine qua non que hi hagués ICV tant sí com no a la confluència. Enteníem que això distorsionava el debat d’una alternativa popular per Barcelona, ja que Iniciativa és responsable de la situació del model de ciutat present.

Podem pren espai polític a la CUP?

Aquí ningú és propietari d’un espai polític. Però Podem interpel·la una sèrie de gent que segurament no s’haguessin sentit mai interpel·lats per la CUP, ja que responen a mons mediàtics que no es toquen.

Què li ha semblat la concentració de Podem a Madrid?

Nombrosa i massiva, però m’ha entristit bastant. S’ha passat d’un 15-M que llançava un desafiament a la classe política, a manifestar-se per les sigles d’un partit polític.

Calia articular-lo políticament, no?

Sí, però no fem manifestacions a favor de la CUP. Jo no estic parlant de la legitimitat i la necessitat d’organitzar-se per conquerir el poder polític. El que estic dient és que no muntem manifestacions amb el lema “Visca la CUP”. Nosaltres no intentem portar els moviments socials a la defensa d’una estratègia electoral o d’unes sigles de partit.

Ha sentit aquesta frase de Pablo Iglesias: “Li vaig fer mal a David Fernàndez i li demano perdó”?

Em sap més greu que digui això que no el que va dir a la Vall d’Hebron.

Per què?

Continua insistint que ell és Pablo Iglesias i que aquí hi ha un David Fernàndez, com a dos líders mascles i mediàtics. No ha entès absolutament res del projecte de la CUP. Venim dels municipis i creixem a poc a poc. Fem una proposta política que requereix l’organització de la gent i el seu protagonisme, que és més difícil que requerir-li que sigui fan o consumidora. Iglesias, a qui hauria de demanar disculpes és a la CUP, no a David Fernàndez.