Torra reclama a Sánchez que la rendició de l'independentisme no sigui la condició per dialogar

BarcelonaPer primera vegada des que va ser escollit president de la Generalitat, Quim Torra ha estat acompanyat pels seus consellers en la primera fila de l'hemicicle del Parlament. El cap de l'executiu detalla aquest dimecres la nova estructura de la Generalitat, un cop aixecada la intervenció de l'autogovern, en vigor fins dissabte passat. "Aquest no és el Govern que legítimament governava el país i que va donar veu a la ciutadania l'1 d'octubre. La il·legal aplicació del 155 va expulsar-lo de les institucions. Aquest és el govern que ha vingut per fer fora el 155 i donar veu a les institucions", ha subratllat tan bon punt ha fet ús de la paraula.

Després de relatar l'estructura del seu Govern, Torra ha tornat a estendre la mà al nou president espanyol, Pedro Sánchez. L'ha instat a córrer "riscos" i a dialogar de manera immediata per resoldre la situació política. Ara bé, li ha demanat que no reclami a l''independentisme que per negociar renunciï als seus objectius polítics. "No demanem a ningú que desisteixi dels seus objectius sempre que ho faci de manera pacífica i democràtica", ha dit Torra, que ha afegit que el govern espanyol no va actuar d'aquesta manera ni en el referèndum de l'1 d'octubre ni amb els processos judicials posteriors.

A més, ha demanat a Sánchez i als partits constitucionalistes que dialoguin sense condicions. "Per dialogar no ens poden exigir la rendició", ha afirmat. "L'única condició que s'hauria d'exigir és el respecte al vot dels ciutadans", ha afegit Torra recordant que els partits republicans van obtenir la majoria absoluta a les eleccions de 21 de desembre.

Torra també s'ha compromès a reunir-se a partir de divendres amb els representants de tots els grups parlamentaris al Parlament per començar a abordar el diàleg intern a Catalunya. Està previst que la primera sigui amb la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, tal com va dir el mateix Torra, tot i que encara no hi ha un calendari tancat. La seguiria el líder del PSC, Miquel Iceta, i la resta de representants dels grups la setmana que ve.

Creació del comissionat pel 155

La creació del comissionat del 155, per avaluar l'impacte que ha tingut la intervenció en els últims set mesos i per fer un pla de xoc per superar els "danys" causats, és una de les prioritats del nou Govern, que també impulsarà un comissionat per defensar els drets civils i polítics, segons ha reiterat Torra. El president ha recordat que ja s'ha querellat contra l'expresident espanyol Mariano Rajoy i la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, per haver-se negat a publicar el nomenament dels consellers Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Puig i Toni Comín –a la presó o a l'exili–, cosa que el va obligar a substituir-los.

També ha anunciat que crearà una Oficina de Drets Civils i Polítics que treballarà conjuntament amb el Síndic de Greuges.

Alhora, s'ha compromès –com ja ha fet en els últims dies– a recuperar el contingut de lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional.

Visites a la presó i a l'exili "periòdiques"

Com ja ha demostrat en els primers dies de mandat, Torra s'ha compromès a visitar els seus predecessors a la presó i a l'exili de manera "periòdica". "No podem normalitzar una situació com aquesta –ha dit el president–, no podem deixar perdre l'experiència del Govern anterior", ha constatat.

"La situació dels presos és una indignitat", ha dit. "El nostre objectiu vital com a Govern és el seu retorn", ha assegurat, referint-se també als exiliats.

El president ha explicat els detalls del seu nou Govern, que té 13 conselleries, com l'executiu anterior. "Posem en marxa una organització endreçada per govern el país, ha dit Torra, que ha fixat les polítiques d'igualtat com una de les "prioritats" ara que el Govern és paritari (sis dones i set homes).

Estructura del nou Govern

Torra ha relatat l'estructura del seu nou executiu i els canvis respecte a l'anterior. Tot i que ha assegurat que ha volgut mantenir la major part de l'organització, ha enumerat alguns canvis.

. Departament de Presidència: la conselleria pilotada per Elsa Artadi assumeix l'administració local (abans a Governació), que Torra ha situat com a principal prioritat de seu Govern.

. Departament de Vicepresidència i Economia: Torra ha destacat que la fi del 155 també suposa el final de la intervenció financera. El departament d'Aragonès assumeix la millora de la contractació pública i les mesures de transparència. S'ha compromès a una fiscalitat eficient però no ha mencionat si recuperaria les polítiques eliminades pel 155 de l'Agència Tributària de Catalunya.

. Departament d'Exteriors: El president ha explicat que Ernest Maragall assumeix les competències de processos electorals i participació ciutadana (abans a Governació i Economia) per aglutinar tota aquesta matèria sota una única entitat. S'ha compromès, alhora, a "enfortir" la presència catalana a l'exterior però no s'ha referit explícitament a la reobertura de les delegacions exteriors tancades pel 155 i el Diplocat.

. Departament de Justícia: La consellera Ester Capella tindrà les competències sobre memòria històrica, fins ara sota l'empara del departament d'Exteriors. Ha fixat com a prioritat la "recerca de la veritat" i el "foment de la pau".

. Departament de Polítiques Digitals: Torra l'ha presentat com el departament més innovador, ja que situa amb rang de conselleria les competències de la secretaria de Telecomunicacions que en l'anterior legislatura se situava a la conselleria de Presidència.

. Departament d'Interior: El president ha definit la conselleria de Miquel Buch com la més afectada i "polititzada" per l'aplicació de l'article 155. "Restituirem la normalitat", ha assegurat, sense fer esment, tampoc, de la restitució del major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero.

. Departament d'Ensenyament: Torra s'ha compromès a "deixar treballar" els professionals, després de les acusacions obertes per la fiscalia per suposat "adoctrinament" i "delictes d'odi" per haver parlat de la violència de l'1 d'octubre.

. Departament de Salut: Ha fixat com a repte la recuperació de la universalitat, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi suspès el decret que garantia també l'atenció mèdica als ciutadans sense papers. La llei, que "blindava" aquesta universalització, està suspesa pel Tribunal Constitucional, ha recordat.

Pel que fa a la resta de departaments (Agricultura, Cultura, Territori, Empresa i Treball), ha relatat les accions que ja va explicar en el segon debat d'investidura i ha dit que seran els mateixos consellers i conselleres els que detallaran el seu programa a les comissions al Parlament.

La polèmica dels llaços grocs

Aquest dimecres l'acompanyen a la primera fila tots els consellers, amb la polèmica dels llaços grocs encara fresca a la memòria. De moment, als escons que corresponen al Govern els únics llaços grocs que s'hi han situat han sigut els que el president i els consellers porten a sobre. A diferència de la setmana passada, no s'ha ocupat cap escó buit, cosa que va motivar la indignació de Ciutadans i el posterior enfrontament amb el president de la cambra. La polèmica encara no està resolta perquè els grups independentistes consideren que també han de poder reivindicar la llibertat dels presos polítics des dels escons del Govern i, en canvi, l'oposició unionista rebutja aquesta acció i vol que es limitin als escons dels grups parlamentaris.

El ple ha començat amb la substitució d'Alba Vergés com a secretària quarta de la mesa –va prendre possessió com a consellera de Salut dissabte passat– per la també diputada republicana Adriana Delgado.