Lucena creu que definir Catalunya com a "subjecte polític i jurídic sobirà" pot "cabrejar" l'Estat

BarcelonaDesprés que CiU i ERC han acceptat retirar la referència a l'estat propi de la seva proposta de declaració de sobirania, el principal escull que els separa del PSC sembla que serà la definició de Catalunya com a "subjecte polític i jurídic sobirà". El portaveu parlamentari dels socialistes, Maurici Lucena, ha evitat respondre aquest dimarts al Parlament si el seu partit també creu que ho és, però ha lamentat que mantenir aquesta expressió pot dificultar la negociació amb l'Estat. "Pel bé de la negociació, convé no "cabrejar" l'altra part amb què t'has d'asseure, i si col·lisiona amb la Constitució espanyola no és la millora manera d'establir unes negociacions", ha opinat.

Així, ha tornat a fixar la legalitat vigent com la "línia vermella" del PSC i s'ha mostrat convençut que, si ells governessin, podrien pactar en dos anys una consulta amb l'executiu espanyol del PP, tal com proposa la seva resolució. "Les paraules de Duran i Lleida són molt assenyades, s'hauria hagut de començar des de zero", ha afirmat Lucena, que s'ha felicitat per haver convençut el PSOE de les bondats del federalisme malgrat que ningú ho cregués possible.

Per la seva banda, el portaveu de CiU, Jordi Turull, ha respost que s'ha esmenat la seva declaració perquè "totes les forces polítiques que han defensat el dret a decidir s'hi puguin sentir còmodes" i s'ha referit especialment al PSC, després de constatar més voluntat d'entesa per part d'ICV-EUiA i CUP. Els ha recordat que la seva proposta inclou referències a la legalitat, el diàleg i la cohesió social i ha reclamat als socialistes que desvinculin el dret a decidir de la seva proposta de reforma constitucional en un sentit federal. "El que no es pot fer és que primer siguem federals i després ja decidirem", ha criticat Turull.

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha defensat igualment que a la declaració presentada amb CiU "hi estan descrits els principis bàsics de la democràcia, i aquí hi hauria d'haver-hi també el PSC". "L'esforç d'ERC i CiU ha de permetre trobar-nos en un àmbit de consens, que és l'exercici del dret a decidir", ha subratllat la dirigent republicana, que ha posat molt d'èmfasi en el caràcter democràtic de la resolució.

Més a prop d'ICV-EUiA i la CUP

Per contra, la situació sembla que amb ICV-EUiA i la CUP és ara més fàcil. Així, la portaveu parlamentària els ecosocialistes, Dolors Camats, ha subratllat que "hi ha voluntat d'acord" però ha assegurat que "es fa imprescindible que seiem les forces polítiques que hem fet propostes" per acostar posicions. D'aquesta manera, la dirigent ecosocialista ha apostat per intentar que el PSC s'hi sumi, perquè, si no s'aconsegueix, l'acord "neix coix", atès que la resolució rebrà menys vots que la del setembre, també favorable a la consulta. Tot i això, ha celebrat que "la resolució de CiU i ERC ha incorporat algun punt de la d'ICV" i ara els socialistes han de dir "què és imprescindible i què no" per a ells. Camats, però, ha insistit en la necessitat d'atorgar-hi un paper central en el procés al Parlament i a implicar-hi els agents socials i, com el PSC, ha apostat per esgotar la legalitat espanyola, però sense que arribi a ser un límit per al dret de decidir de Cataliunya. "L'acumulació de negatives [de l'Estat] dóna legitimitat per emprendre el procés per altres vies", ha explicat.

Per la seva banda, el diputat de la CUP Quim Arrufat també ha mostrat la seva predisposició a l'acord i a al fet que la declaració "arribi a bon port", i s'ha mostrat confiat que això s'aconseguirà. Ha afirmat que la seva formació no posa "línies vermelles, no hi ha redactats innegociables", però espera també que els altres partits no en posin i que es mostrin disposats a escoltar les seves propostes, que passen per apel·lar a la desobediència civil, "fixar el marc nacional dels Països Catalans", no pressuposar que el nou estat hagi d'inserir-se en una Unió Europea que no veuen "democràtica" i que se subratlli el paper de la "mobilització de la societat" en el procés. Arrufat, però, no veu cap problema en el fet que CiU i ERC hagin suprimit qualsevol referència a l'estat propi, sinó que prioritza que s'hi defineixi "l'objecte polític que ha d'executar el dret a decidir".