L’ESTABILITAT DE L’ESTAT

Rajoy assumeix que no tindrà pressupostos

La Moncloa defensa que Cs no és imprescindible i que es poden prorrogar fins a finals de legislatura

Complir els terminis no és en l’ADN del ministre d’Hisenda. Cristóbal Montoro va prometre un nou finançament autonòmic per a aquest 2018, i a mitjans de febrer el més calent és a l’aigüera, i deixa per al 2019 un hipotètic nou sistema. El mateix li està passant amb els pressupostos generals de l’Estat per a aquest any. El termini màxim que es posava era l’abril, però a Madrid ja comença a donar-se per fet que, davant la guerra oberta entre PP i Ciutadans, sumada al no taxatiu del PNB a negociar mentre hi hagi el 155 en vigor, el govern espanyol optarà per no presentar els comptes. Montoro no dubtava ahir a defensar des de la tribuna del Congrés que no hi ha cap impediment legal per prorrogar els pressupostos dos anys seguits. És més, fonts d’Hisenda asseguraven que fins i tot és “millor” perquè no haurien de fer noves “concessions” a Ciutadans, el PNB, Coalició Canària i Nova Canàries, els partits amb qui van pactar els comptes del 2017.

Tot i que Montoro culpa una vegada i una altra la situació a Catalunya de la manca de pressupostos, l’executiu de Mariano Rajoy no té cap mena d’intenció d’asseure’s a negociar amb Albert Rivera i d’haver de cedir a les seves exigències. Viure amb pressupostos prorrogats, tot i tractar-se d’una situació tan inèdita com límit, implicaria transmetre a Albert Rivera que no és imprescindible. Els taronges augmenten cada setmana l’ofensiva contra el PP. Si durant la sessió de control de la setmana passada -la primera d’aquest any- es va posar de manifest el trencament al Congrés, ahir Ciutadans va fer un pas més i va desafiar Rajoy a escollir entre ells o el PNB per aprovar els comptes, una quadratura del cercle impossible, tret que els socialistes accedissin a abstenir-se de nou.

L’aprovació de la nova quota basca a finals de novembre va motivar la primera gran ofensiva contra el PP de Cs, que va rebatejar l’acord com a cuponazo. Ara Rivera s’ha afanyat a llançar-se contra la proposta de reforma de l’estatut basc perquè inclou el dret a decidir, el que anomenen “pla Ibarretxe 2”. Ahir el portaveu de Ciutadans al Congrés, Juan Carlos Girauta, va carregar contra el govern espanyol pels seus “tripijocs” amb els nacionalistes bascos i va desafiar-los a comprometre’s a no beneficiar més Euskadi. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va contraatacar demanant explicacions al partit de Rivera per haver donat suport a la reforma del PNB per rebaixar la llei de seguretat ciutadana i per l’abstenció en una altra proposta del grup basc per derogar la presó permanent revisable. Finalment, els va recordar que no tenen cap escó a Euskadi per defensar-hi la unitat d’Espanya.

La d’ahir va ser la primera sessió de control al Congrés en què no es va fer cap pregunta sobre la situació a Catalunya. La guerra entre el PP i Cs ha eclipsat ja el panorama polític espanyol. Tant el PSOE com Podem continuen hivernant i Rivera ja és el polític que destaca més entre l’oposició. Ho reconeixia ahir el mateix coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo. “El líder de Cs, més que el soci d’investidura del PP, sembla el líder de l’oposició”, va dir en declaracions als passadissos del Congrés. Maillo acusa els taronges d’estar “tensant sempre la corda excessivament” perquè estan “desitjant votar” com més aviat millor. “Que reflexioni i no pensi tant en les urnes”, va afegir.

Ciutadans està abanderant aquest canvi en l’equilibri de forces al Congrés amb la ronda de contactes per impulsar una reforma de la llei electoral. Malgrat ser una iniciativa de Podem -l’únic que té una proposta clara per escrit-, Rivera se l’ha fet seva. Si dijous passat va enviar una delegació a reunir-se amb el partit de Pablo Iglesias, ahir ho va fer amb el PSOE per constatar les seves diferències.

Un pacte d’investidura congelat?

Davant d’aquest escenari, Montoro ja té previst tirar endavant les mesures més urgents a cop de decret llei. L’únic que necessitarà per seguir prorrogant pressupostos serà aprovar el sostre de despesa abans de l’estiu. Cs assegura que el pacte d’investidura està congelat. El ministre, en canvi, afirma amb sorna que té “bona salut”.

De “soci preferent” a “líder de l’oposició”, la cronologia del xoc entre PP i Ciutadans

Desembre del 2016

Després de veure com Ciutadans passa de pactar amb Pedro Sánchez a donar el sí a la investidura firmant un pacte amb 150 mesures -la majoria de les quals encara no s’han aprovat-, Mariano Rajoy tanca el 2016 donant per fet des de la Moncloa que el partit taronja és el “soci preferent” del PP per sobre del PSOE, que es va abstenir.

Maig del 2017

Mariano Rajoy s’assegura els primers pressupostos de la legislatura gràcies al vot de Ciutadans -totalment desdibuixat perquè gairebé sempre va de bracet del PP al Congrés-, el PNB, Coalició Canària i Nova Canàries. La negociació amb els nacionalistes bascos i els socis del PSOE a l’arxipèlag és la més complicada. El president espanyol compta gairebé sempre amb la pinça d’Albert Rivera a la mesa de la cambra baixa per vetar les lleis més complicades per als populars. És el líder de Podem, Pablo Iglesias, qui agafa protagonisme fins al fracàs de la moció de censura contra Rajoy.

Desembre del 2017

Les eleccions del 21-D són el gran examen de Cs per erosionar Rajoy. I l’aproven amb èxit. Mentre que al setembre donaven per fet el seu suport als pressupostos, Rivera enceta el 2018 posant en dubte el vot a favor dels comptes. La principal condició -que encara es manté-és la dimissió de la senadora Pilar Barreiro, imputada en la trama Púnica.

Febrer del 2018

La guerra entre el PP i Cs ja és total. I es lliura a cara descoberta des de la setmana passada al Congrés. Aquell “soci preferent” del desembre del 2016 actua ja, en paraules del coordinador general dels populars, Fernando Martínez-Maillo, com a “líder de l’oposició”. Rajoy s’ha quedat sol i ja se sent més pròxim a Pedro Sánchez que a Rivera.

Més continguts de