Romeva assegura que el castellà seguirà sent oficial en una Catalunya independent

"No s'obligaria a ningú a renunciar a la nacionalitat espanyola", assegura el cap de llista de Junts pel Sí

El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha assegurat que el castellà seguirà sent oficial en una eventual Catalunya independent, en què en tot cas seria el català el que "milloraria" la seva situació actual, a més que "no s'obligaria a ningú a renunciar" a la nacionalitat espanyola. En declaracions a l'agència Efe, Romeva ha rebutjat els "discursos de la por" en aquest sentit i ha assenyalat que és "molt important explicar" que canviar l'estatus jurídic de Catalunya amb una secessió "no suposaria pràcticament res" en l'àmbit "personal" i "pràctic". Així, preguntat sobre si el castellà seguiria sent oficial en cas d'independència, Romeva ha respost que "és impensable una altra cosa que no sigui normalitzar el que és una llengua normal".

"És evident que ningú ha de témer en cap cas per la condició de castellanoparlant. Això sí, és evident també que el català tindria una normalitat que per desgràcia, incapacitat o incomprensió per part de molts actors no té ara", ha assenyalat. Romeva ha recordat que el "problema" no existeix ara amb el castellà, sinó amb el català, que malgrat que té rang de llengua oficial a Catalunya al costat del castellà, "avui no és una llengua d'àmbit normal i universal en tots els sectors".

"Això canviaria, perquè òbviament en tots els àmbits de l'administració el català sí que seria una llengua oficial i obligatòria en les institucions, una cosa que ara no passa. Això hauria de ser normal avui i, si ho fos, segurament no estaríem en la situació que estem", ha lamentat. El número u de Junts pel Sí ha recalcat que la qüestió de les llengües "no ha de preocupar a ningú", sinó que simplement es "milloraria la condició del català", però "a ningú se l'obligaria a canviar la llengua, seria impensable", ha insistit.

De la mateixa manera, en al·lusió a la qüestió de la ciutadania, ha estat contundent: "Si vostè vol seguir sent espanyol vivint a Catalunya, o fins i tot, si no li sembla prou, seguir estant vinculat al règim fiscal o les pensions en l'àmbit de l'Estat espanyol, ho podria seguir fent". L'exeurodiputat d'ICV ha relatat que "a ningú se l'obligarà ni a assumir la nacionalitat catalana ni a fer coses que des del punt de vista de situacions adquirides socialment hagi adquirit en el cas espanyol".

"Un podrà seguir sent espanyol vivint a Barcelona, i fins i tot seguidor de 'la roja', si vol, com avui tenim molta gent que és francesa, britànica o holandesa, que viu a Barcelona i segueix mantenint la seva nacionalitat del seu estat d'origen", ha dit. Romeva ha reiterat així que "ningú que vulgui conservar la nacionalitat espanyola la perdrà" i "la diferència en tot cas serà que, com que aquí tindrem una situació millor que la que tenim ara, els serveis que podràs proporcionar-los seran millors".

"I això", ha prosseguit, "farà que una persona, sense renunciar a la seva nacionalitat ni a la seva llengua, podrà gaudir d'una situació, un estatus i uns serveis molt millors que els d'avui". El candidat ha lamentat encara que "a molta gent se li està fent creure el contrari per fer una por que no està basada ni justificada". "La tranquil·litat", ha dit, "ha de ser total i absoluta, ningú ha de tenir cap mena de por".

Finalment, sobre si una Catalunya independent hauria de tenir exèrcit, ha afirmat que, sempre segons la seva opinió personal, "no té cap sentit ni lògica que un estat del segle XXI tingui exèrcit propi" i s'ha de "repensar" el concepte de defensa i seguretat. Però ha matisat que aquesta decisió en tot cas s'hauria prendre en un procés constituent "obert a tothom", si després del 27-S guanyessin les forces independentistes, perquè aquesta nova carta magna pugui ser un "treball exemplar i únic a escala mundial". De fet, Romeva s'ha mostrat convençut que aquesta hipotètica constitució catalana "moderna i del segle XXI per resoldre problemes del segle XXI" fins i tot podria ser, com a "efecte col·lateral", un "incentiu" perquè "en la revisió de la Constitució espanyola es puguin fer reformes estructurals que són necessàries".

Més continguts de