Buch i Marlaska eviten polemitzar pels llaços grocs

Es comprometen amb la neutralitat de l’espai públic sense prendre mesures

Contra tot pronòstic, els llaços grocs no van ser motiu de polèmica a la Junta de Seguretat. Malgrat l’estira-i-arronsa de la Generalitat i l’Estat per incloure’ls a l’ordre del dia –d’entrada el govern català no ho volia–, tant el conseller Miquel Buch com el ministre Fernando Grande-Marlaska van decidir ahir passar de puntetes i evitar discussions sobre el símbol que reivindica la llibertat dels presos polítics. Tot i que van evidenciar un desacord de fons sobre el que representen –Buch va recordar que només demanen la llibertat dels presos polítics–, tots dos es van comprometre a garantir la seguretat i la neutralitat de l’espai públic, a més de treballar per rebaixar la tensió que s’havia produït, sobretot, a finals d’agost amb les diferents topades –i algunes agressions– amb els llaços grocs com a rerefons.

“Hi ha un compromís de les dues administracions que l’espai públic sigui un espai neutral i un punt de trobada de totes les ideologies”, va assegurar Grande-Marlaska, que va comparèixer al costat del conseller Miquel Buch després de dues hores de reunió, presidida per Quim Torra. Malgrat que havia sigut el ministre qui havia insistit a incorporar a l’ordre del dia els llaços grocs, en roda de premsa va assegurar que els Mossos d’Esquadra tenen la “confiança” per encarregar-se de la seguretat al carrer. Tot i així, va deixar clar que els cossos estatals estan a la seva disposició per garantir la “convivència”. El ministre sí que va dir, en al·lusió a l’independentisme, que “hi ha una percepció social que no existeix un ús adequat de determinades zones de l’espai públic, que queden monopolitzades per una sola ideologia”.

Buch, per la seva banda, va assegurar que els Mossos s’encarregaran de la seguretat, però va replicar que no veu un problema “real” de convivència a Catalunya . Va recordar que els llaços grocs es posen des de fa ara gairebé un any, quan es van convertir en un símbol tot just l’endemà de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el 16 d’octubre del 2017. Així, el conseller va atribuir l’escalada de tensió de les últimes setmanes a les crides fetes per un “partit polític concret”, Ciutadans, després que els seus líders a Catalunya i a Madrid –Inés Arrimadas i Albert Rivera– traguessin llaços grocs a Alella. “No caiguem en les provocacions. Cal un debat públic sobre tots els temes, però sempre des del respecte”, va dir Buch. Com ja havia fet en els últims dies, va instar la ciutadania a avisar els Mossos d’Esquadra en cas de qualsevol incident. Malgrat aquest compromís mutu de garantir la neutralitat de l’espai públic i fer gala de la “lleialtat institucional” entre les dues administracions, ni el ministre ni el conseller van parlar de mesures concretes.

Això va costar crítiques al ministre per part de Cs. En un acte per reivindicar la Constitució un any després del ple del 6 i el 7 de setembre, la líder de Cs, Inés Arrimadas, va criticar: “No hi ha lleialtat, senyor Marlaska, quan un conseller permet identificar la gent que treu llaços grocs. No hi ha lleialtat, perquè l’única cosa que vol el ministre és quedar-se a la Moncloa mentre hi ha molta gent a Catalunya que pateix”. Arrimadas es va referir així a un episodi de l’agost en què els Mossos van identificar persones que retiraven llaços grocs a la província de Tarragona i que anaven amb la cara tapada i portaven pals i cúters.

Efectius estatals per la Diada

Buch i Marlaska no només van esquivar la polèmica dels llaços grocs, sinó que també van treure ferro al desplegament de 450 nous efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya amb motiu de la Diada i l’aniversari del referèndum. Fonts de la Generalitat diferencien aquest reforç policial del que va passar l’any passat, quan es van mobilitzar 6.000 policies de cossos estatals per aturar l’1-O. És per això que tots dos ho van emmarcar dins la normalitat. El ministre va recordar que “només per un partit de Champions cal activar 2.000 agents”. “El que vull és que aquests agents estiguin disponibles si els requereixen per a qualsevol tasca de vigilància”, va afegir Fernando Grande-Marlaska.

El conseller d’Interior va agrair el reforç al ministre, tot i que va remarcar que la competència en seguretat pública és dels Mossos d’Esquadra. Així, es va mostrar “convençut” que la policia catalana serà capaç de garantir la seguretat als carrers.

D’aquesta manera, el govern espanyol i la Generalitat es tornaven a situar ahir en l’escenari del diàleg, després de setmanes d’una pujada de to en les declaracions tant des de Madrid com des de Barcelona. Prèviament a la reunió, fonts del Govern ja avisaven que la intenció era que anés “bé” i s’arribessin a acords per desencallar les qüestions sectorials pendents d’anteriors legislatures. Un clima de diàleg que les dues parts assumeixen que serà difícil de mantenir davant l’anomenada “tardor calenta”.

Més continguts de