Sabadell, la ciutat dels sense nom

Arribo set minuts tard al ple de l'Ajuntament de Sabadell i un policia municipal no em permet entrar. "Segueixo ordres". Tres minuts més tard demana l'accés un periodista de Ràdio Sabadell i el mateix policia el deixa entrar. Munto una mica el xou, envoltat de manifestants i sindicats, i l'agent accepta el meu ingrés al consistori. L'ambient és tens i molta gent ni vol parlar ni vol donar el seu nom.

La sala de plens fa olor de suor. Fa calor, no s'hi cap i opto per quedar-me a l'escala principal, sota un magnífic quadre d'evocació del Sabadell industrial per a l'Exposició Universal del 1929, obra d'Antoni Vila Arrufat. L'ajuntament és sobri i el mobiliari és vell: res a veure amb el luxe especulatiu de Marbella. Al meu costat, assegudes en un banc, hi ha tres senyores. Una s'identifica com a tècnica de l'ajuntament. No em vol donar el nom i es limita a dir-me que no es creu les acusacions contra l'alcalde. Pregunto a cinc altres empleats del consistori i cap em vol atendre. Al costat de la tècnica que sí que m'ha dirigit la paraula hi ha una jubilada que respon al nom de Carme, assídua als plens, i que també es posiciona a favor de Bustos. L'única persona que m'atén amb nom i cognom és Maria Girbau, filla de la cap d'ICV a Sabadell, Carme Garcia. Girbau estudia llengües aplicades a la UPF i assisteix al ple perquè té curiositat per sentir quina és la posició de cada grup. "Hi hauria d'haver una lluita comuna contra la corrupció, més enllà de partidismes. I que es convoquin unes noves eleccions".

De sobte se senten crits a l'entrada de l'edifici contra Bustos i lemes antifeixistes. Baixo i em trobo cinc policies municipals mirant a l'exterior: " ¡Se lía! ¡Se lía! ", avisa un. A fora, tres mossos miren de separar la majoria dels manifestants de quatre nois que, segons diu una treballadora municipal, són de Plataforma per Catalunya.

Ho aprofito per sortir al carrer i preguntar als ciutadans -més enllà de manifestants i funcionaris emprenyats- què n'opinen. Dos empleats del Banc Sabadell, de nom Albert i Mireia, admeten sorpresa i escepticisme pel que fa als càrrecs contra Bustos: "L'alcalde ha estat contundent". Tres amigues, jubilades, que no em volen donar el nom tampoc saben què pensar del cas però critiquen que Bustos tingui tants familiars treballant per a l'Ajuntament. Em trobo un matrimoni, tots dos a l'atur, ella exfuncionària municipal, que tampoc es volen identificar i que exigeixen que Bustos plegui per sempre.

El tema fereix sensibilitats i quan acaba el ple cada grup municipal es reuneix amb els seus: funcionaris, amics, familiars, fins i tot membres de les joventuts dels respectius partits. Pul·lulo entre ells, entre mirades de suspicàcia i converses en veu baixa. Saben que el país els mira. I no els fa cap gràcia.

Més continguts de