El diàleg que vol Sánchez: infraestructures, finançament i retorn de Catalunya als òrgans autonòmics

Batet considera que només així es podrà tractar en un futur la “posició” de Catalunya

La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ha considerat aquest dimecres que el diàleg entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president espanyol, Pedro Sánchez, s’ha de fer “sense traves” i amb la llibertat per posar sobre la taula “tot”, però tenint en compte els límits de les dues parts, en referència al referèndum d’autodeterminació, com ja va dir ahir la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo. En la  seva compareixença davant de la comissió de Política Territorial del Congrés, Batet ha explicat les línies fonamentals de la  seva política, i ha considerat que la reunió de dilluns ha de servir,  entre altres coses, perquè la Generalitat torni als fòrums habituals de debat entre autonomies, i per posar les bases d’un diàleg futur en el qual s’abordi la “posició” de Catalunya en profunditat, deixant per més endavant el debat de l’encaix de Catalunya.

La ministra ha afirmat que s’estudiaran plans per reduir la conflictivitat davant del TC i la justícia ordinària entre l’administració central i les autonomies, i ha avançat també que es reforçarà el paper dels delegats del govern espanyol perquè intensifiquin la interlocució amb els executius autonòmics. A més, ha promès que es farà un esforç per assegurar les inversions compromeses amb Catalunya, i s’abordarà la millora del finançament, tot i que per a això és necessari que la Generalitat torni als òrgans col·legiats de les comunitats autònomes, com  la conferència de presidents,  que es tornarà a reunir aquest any. 

“Estem cridats a dialogar, a intentar entendre’ns”, ha afirmat, abans d’afegir que l’apriorisme és “moure’s dins del marc constitucional”, per això  ha convidat els independentistes a  incorporar-se a la comissió de modernització de l’estat autonòmic. Batet ha insistit que el  dret d’autodeterminació “no existeix” dins de la Constitució i no és “pretensió” de l’actual executiu incorporar-lo. 

El portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, ha celebrat que la ministra hagi dit que cal escoltar les propostes dels altres,  i li ha recordat que “fins fa pocs dies” el referèndum estava vetat en la reunió, i el PSOE es va oposar a què el diàleg fos “sense condicions”. El republicà ha considerat que avui existeix un “abisme” entre Catalunya i Espanya i li s’ha preguntat si el plantejament de la ministra servirà perquè d’aquí a quatre anys l’abisme sigui més profund o no. A més, tambés’ha preguntat “què ha passat” perquè en els últims anys la Constitució espanyola hagi perdut l’amplíssim suport que va rebre a Catalunya durant la Transició i ha afirmat que “després de l’1 d’octubre ja res serà igual”. A això, Batet ha respost que “després del 6 i 7 de setembre res serà igual”, però ha preguntat si poden “passar pàgina d’aquest passat i mirar al futur”.

A més, ha avisat que “al final” seran els ciutadans els que hauran de donar el seu consentiment per al nou pacte que es produeixi, per això, ha dit, “entenem que és molt important que les parts dialoguin sense prejudicis i reconeixent la realitat, que és que a Catalunya hi ha un percentatge important de la gent que pensa que el futur passa per una república catalana i una altra part, potser majoritària que creu que la solució passa per seguir formant part del regne d’Espanya”.

Tardà ha posat la  sentència del TC sobre l’Estatut i el rebuig del Congrés a  la celebració d’un referèndum pactat. Aleshores, segons ell, es podria haver negociat la vincularitat, el sentit de la pregunta o fins i tot els percentatges. “Espanya hauria demostrat ser una democràcia en evolució”, ha asseverat.

El portaveu del PDECat a la comissió, Jordi Xuclà, li ha demanat un diàleg “sense traves” i basat “en el reconeixement de l’altre”. Xuclà li ha dit molts ciutadans catalans han perdut la “confiança” en el govern espanyol de donar una resposta “política” a la demanda majoritària de la cambra catalana. El demòcrata ha considerat que cal tenir en compte per al diàleg que el 80% dels ciutadans de Catalunya donen suport al dret a decidir. “Simplement li demanem tornar a una certa normalitat”, ha considerat Xuclà, que ha denunciat que en els últims anys ha regnat “l’antipolítica”.  En darrera instància, Xuclà li ha demanat que executin els pressupostos i no facin com el PP, que “feien perdre la confiança de la ciutadania amb una diferència entre allò que estava pressupostat i el que s’executava. 

Etiquetes

Més continguts de