Sang, batussa i diluvi al Parlament

Diluvia a Barcelona i els treballadors de la fàbrica Power Controls tornen a protestar. N'hi ha que són a dins del Parlament però la majoria esperen fora amb pancartes i megàfons, drets durant hores, xops en la seva lluita perquè General Electric no tanqui la seva filial i enviï 135 persones a l'atur. "No ens mouran perquè la feina és el nostre futur", criden sense moure's sobre un terra que ja és fang al Parc de la Ciutadella.

José Antonio Coto, del PP, lamenta que en els quatre plens que portem de legislatura no s'hagi votat cap mesura concreta per combatre la crisi, però tot seguit qualifica la proposta del Govern i ERC d'introduir un impost sobre les transaccions bancàries d'acció "pròpia de la Bolívia d'Evo Morales". Els diputats de Ciutadans estaven desbocats. Jordi Cañas considera que la taxa en qüestió "és un impost nacionalista sobre els estalviadors catalans, no sobre els bancs". Contra el mantra recurrent que tot és culpa de Madrid, Cañas dispara obusos: "L'esquerravergència és tan previsible, tan avorrida intel·lectualment, tan grollera. El seu missatge és de primer d'EGB".

Si bé és cert que aquest missatge podria causar desconfiança, de tan reiterat i alhora senzill, Oriol Junqueras desperta passions entre els universitaris assistents al ple. Em retrobo amb Arnau Salvador Recoder, estudiant de comunicació de la UB, nebot de l'exconseller Recoder i, malgrat això, votant d'ERC. En la passada campanya electoral, Recoder júnior em va explicar que meditava votar Solidaritat. Al Parlament, ell i la seva amiga Núria Tarragó aplaudeixen com si fossin fans de Justin Bieber quan Junqueras agafa el micròfon. "M'agrada tant com parla", afegeix Tarragó.

Quan és el torn de Camacho, Recoder i Tarragó fan comentaris reprovatoris. La líder del PP no els agrada. Ella inicia un dels xocs del ple: l'endarreriment dels pressupostos. Navarro també hi ficarà cullerada, però la batussa de debò, amb xivarri i cabrot de De Gispert inclòs, es produeix quan el PP acusa el director dels Mossos de "mentider compulsiu" i de conxorxa amb la premsa contra Camacho.

Tímid reconeixement a Recoder

Artur Mas aprofita que Navarro presenta la proposta del PSC de consulta negociada amb l'Estat per anar a donar sang a l'ambulatori que ha instal·lat el Banc de Sang i Teixits. El debat sobre la consulta avança i Mas es pren el seu temps per recuperar-se fent un mos a base de gofres, xips i sucs disposats per als donants. L'absència del president em fa pensar que la cosa acabarà en una batussa més gran. Creix la desconfiança quan veig que els consellers i el president opten per aplaudir tímidament o no aplaudir quan Jordi Turull demana un reconeixement a la tasca realitzada pel dimissionari Recoder -el tiet, no el nebot-. Però no: arriba la votació i 104 escons, el 77% de la cambra, s'uneixen a favor del referèndum.

Més continguts de