Stéphane Bergeron (Bloc Quebequès): "El Canadà no pot impedir cap referèndum al Quebec"

El diputat del Parlament canadenc insta el govern espanyol a negociar amb la Generalitat

Stéphane Bergeron és diputat del Bloc Quebequès al Parlament del Canadà, on a les eleccions de l’octubre van aconseguir ser la tercera força. Assegura que la qüestió catalana és una de les seves prioritats com a membre de la comissió d’Afers Estrangers de la cambra.

Què pensa de la sentència de l'1-O?
És inacceptable. És impossible d'imaginar que en una democràcia hi hagi electes a la presó només per permetre que la gent votés. Els països democràtics haurien d’estar preocupats pel que passa a Espanya.

El referèndum, però, va ser declarat il·legal pels tribunals.
El dret a l’autodeterminació està reconegut a la llei internacional. I encara que fos il·legal, no justifica empresonaments i penes tan altres.

Vostè va ser observador internacional l’1-O. Va veure violència?
No directament. Estava a Girona, en un col·legi electora. Vam passar tot el dia tement la intervenció dels cossos de seguretat espanyols. L’actuació de la policia no va ser proporcional, van donar cops a gent pacífica que només feia cua per votar.

Quines diferències hi ha entre Espanya i el Canadà?
El Canadà és una federació, creada a partir de diferents parts. Espanya existia abans i va annexionar el que ara es coneix com a Catalunya. Al Canadà cada nivell de govern té la seva pròpia sobirania, per això el Quebec va poder organitzar el referèndum sota la seva pròpia autoritat.

Sense acord amb el Canadà.
Sense cap acord. Els polítics federals, però, sí que van participar en la campanya, defensant el no. Així era difícil que el govern canadenc digués que no era legítim.

Després del referèndum del 1980 i el del 1995, el govern federal, però, demana una opinió a la Cort Suprema sobre si el Quebec té dret a separar-se i, després, aprova al Parlament canadenc la llei de claredat. Per què?
Després del referèndum del 1995 –va perdre el sí per menys d’un punt–, el govern federal va preguntar a la Cort Suprema si el Quebec tenia el dret a separar-se. Va témer perdre el Quebec davant la possibilitat d’un tercer referèndum. [El tribunal] Va dir que si hi havia una resposta clara a una pregunta clara, el Canadà tenia l’obligació de negociar la secessió del Quebec.

Qui decideix quina és la pregunta i la resposta clares?
És la pregunta. La Cort Suprema va dir que això és una qüestió política. La federació va intentar encarregar-se del procés amb la llei de claredat, incloent-hi que el Parlament federal havia de decidir la pregunta i les majories necessàries. Els sobiranistes, però, no hi estem d’acord. Els quebequesos mai podrem ser una majoria allà. Per això el Parlament quebequès va aprovar una altra llei per reafirmar que la nació del Quebec té dret a decidir. I pel que fa a les majories, la pràctica internacional és el 50+1. El Canadà no pot impedir cap referèndum al Quebec.

No hi ha acord, doncs, amb el Canadà.
No, no necessitem tenir cap acord, no ens preocupa la llei de claredat. Primer va congelar els independentistes, però ara ens reafirmem.

"Farem un tercer referèndum quan estiguem segurs que guanyarem"



Quins són els efectes socials de fer un referèndum tan ajustat?
Quan el govern pren decisions hi ha gent que no hi està d’acord, i això no és motiu per no decidir. Al Quebec ningú va mostrar cap senyal de violència abans, durant o després, la gent va acceptar el resultat amb menys d’un 1% de diferència entre el sí [que va perdre] i el no. I en farem un tercer quan estiguem segurs que guanyarem.

¿Creu que hi ha una majoria clara a favor de la independència a Catalunya?
Els partits independentistes haurien d’aconseguir més del 50% dels vots. Han de demostrar que hi ha una majoria del país que vol la independència. Si a les eleccions no hi ha aquesta majoria, caldria obtenir-la en un referèndum.

¿Hi pot haver algun canvi amb el govern PSOE-Podem?
No tinc una bola de vidre, però seria bo trobar una solució negociada, que les parts s’asseguin en una taula. Si el govern espanyol vol aconseguir alguna cosa sòlida a llarg termini, ha d’anar a una negociació amb Catalunya, però això no pot impedir la possibilitat que els catalans decideixin el seu futur.

Quin tipus de pacte?
No em pertoca a mi dir-ho.

Però Espanya diu que mai permetrà votar sobre la independència.
Si hi ha una majoria expressada per la independència, la pràctica de la comunitat internacional és reconèixer la independència.

La UE hauria de prendre part?
Sí, ara mateix la UE està practicant un silenci vergonyós, està perdent l’autoritat moral. Sembla que els seus valors fundacionals ja no li importin.

Què en pensa del rol de Felip VI?
La qüestió és si el seu rol constitucional li dona autoritat per fer declaracions [com les del 3-O]. Això no és possible al Canadà. La reina mai va dir una paraula sobre la secessió del Quebec. La reina només té un rol simbòlic i mai intervé en les decisions dels electes o de la gent. La sobirania de l’estat no recau en el rei sinó en la gent.

"La reina mai va dir una paraula sobre la secessió del Quebec"

Per què el Canadà ha vetat l’entrada a l’expresident Carles Puigdemont?
És indefensable, l'entrada és un procés administratiu. Poden ajudar-hi dues coses: que sigui reconegut com a eurodiputat i la pressió del Bloc Quebequès a un govern en minoria del Canadà. El nostre líder, Yves-François Blanchet, quan es va trobar amb el primer ministre canadenc li va parlar d’aquesta qüestió.

És per pressions d’Espanya?
Sí, segur. El govern espanyol ha sigut molt exitós en les seves relacions amb els països estrangers. Està dient als altres governs: "Si no estàs amb mi, estàs contra mi". Volem ser amics d’Espanya, però també de Catalunya. Cal tenir en compte que, en la nit electoral al Canadà l'octubre passat, Blanchet va demanar públicament el respecte als drets humans i al dret a l'autodeterminació de Catalunya, i el seu primer viatge després ha sigut visitar l'expresident Puigdemont a Waterloo. És una qüestió important. També el meu primer viatge com a membre de la comissió d'Afers Estrangers del Parlament federal és a Catalunya. 

Més continguts de