El Suprem preveu fer la vista sobre la inhabilitació de Torra el 17 de setembre

És el procediment que derivarà en la decisió definitiva sobre si s'inhabilita el president

Una de les principals incògnites que marcaran el futur més immediat de la política catalana ja té data per començar a resoldre's. El Tribunal Suprem (TS) ha informat aquest dijous que fixarà previsiblement per al 17 de setembre la vista sobre el recurs que va presentar el president de la Generalitat, Quim Torra, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el va condemnar per un delicte de desobediència. Tot i que formalment encara no s'havia comunicat l'admissió a tràmit del recurs de Torra, amb la decisió d'aquest dijous el Suprem admet de facto el recurs perquè hi ha "objecte de debat", apunten fonts del Tribunal. És a dir, avui ha quedat activat el procediment que derivarà en la decisió final sobre si s'inhabilita el president de manera definitiva. 

La sentència del TSJC va ser el 19 de desembre passat i va condemnar el president català a un any i sis mesos d'inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics electes, ja siguin d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, i també a 30.000 euros de multa. L'origen de la causa es remunta al fet que el president no va despenjar a temps la pancarta de la façana de la Generalitat que demanava l'alliberament del presos polítics malgrat que així li havia ordenat la Junta Electoral Central (JEC). La condemna no s'ha fet efectiva perquè Torra l'ha recorregut i l'última paraula és ara del Suprem.  La defensa de Torra, encapçalada per Gonzalo Boye, va presentar en el seu dia el recurs davant del Tribunal Suprem adduint que la sentència del TSJC pretenia únicament apartar-lo de manera "il·legal i il·legítima" de la presidència de la Generalitat amb un seguit de decisions imparcials que constitueixen una "persecució política".

Ara el Suprem posa data orientativa –el 17 de setembre– per a la vista clau del procediment. A més dels magistrats, encapçalats per Manuel Marchena, a la sessió hi seran presents també els advocats de Torra i els representants de la Fiscalia, que s'oposava ja a l'admissió a tràmit del recurs del president de la Generalitat i que ara pressionarà per convertir en ferma la inhabilitació dictada pel TSJC. Les parts exposaran els seus arguments i el Tribunal podria emetre una sentència en poc temps. Si la sentència rebutja el recurs del president de la Generalitat, la sentència del TSJC quedarà ratificada i Torra quedarà inhabilitat, malgrat que tindrà la possibilitat de presentar un nou recurs al Tribunal Constitucional.

Per ara, Torra encara no ha rebut cap notificació del Suprem i fonts de Presidència expliquen que el cap de l'executiu català "segueix concentrat en la gestió de la crisi del covid-19, que és ara la seva principal prioritat". L'advocat del president, Gonzalo Boye, ha qüestionat a través del Twitter aquest fet, i ha preguntat com pot ser que ja s'hagi admès a tràmit el recurs si encara no hi ha ponent per decidir-ho –el magistrat que portava la ponència, Miguel Colmenero, va apartar-se'n fa una setmana i per ara no hi ha notícia d'un substitut.

Tanmateix, la data fixada aquest dijous pel Tribunal posa pressió sobre el president, que haurà de decidir si convoca eleccions abans que una hipotètica sentència condemnatòria el desallotgi de la Generalitat o, per contra, es manté al capdavant de la Generalitat fins a l'últim moment, obrint la porta a un escenari incert si finalment és inhabilitat mentre segueix en el càrrec.

Els quatre escenaris de Torra davant una hipotètica inhabilitació del Suprem

Discrepàncies en el Govern

El procediment que Torra té obert al Suprem condicionarà la viabilitat de l'actual Govern i genera discrepàncies entre els dos socis, ERC i JxCat, sobre com cal actuar. Els republicans demanen a Torra pactar "un calendari electoral" per evitar que el futur de Catalunya quedi "en mans" del Suprem. En definitiva, el partit d'Oriol Junqueras vol que es convoquin eleccions al Parlament abans que el Suprem eventualment inhabiliti Torra i deixi Catalunya sense president i sense l'única persona que pot dissoldre la cambra catalana i convocar comicis. A més, ERC recorda que Torra ja va donar per finalitzada la legislatura a finals de gener –amb la pandèmia s'ho ha repensat– i considera que no cal allargar-la més.

Aquest dijous, la secretària general adjunta d'Esquerra, Marta Vilalta, ha expressat "tot el suport" del seu partit al president, però també ha demanat una reunió de totes les forces independentistes per fixar una "estratègia compartida" sobre com s'ha d'afrontar la repressió. "Hem de decidir què fer perquè la repressió de l'Estat no ens torni a dividir", resumeixen fonts republicanes.

En canvi, JxCat creu que ara per ara no cal convocar eleccions ni en el supòsit que el Suprem inhabiliti el president. A finals de maig, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va defensar que s'han d'estudiar "totes les opcions que la llei permeti, no només les eleccions, mentre la legislatura estigui vigent", que és fins al desembre del 2021. El president català també ha defensat que no és el moment de tornar a les urnes

El TSJC condemna Torra a un any i mig d'inhabilitació per mantenir la pancarta amb el llaç groc

El precedent de Mas, Ortega i Rigau

La vista sobre Torra és el 17 de setembre però la decisió no es preveu immediata. Existeixen diversos precedents sobre el tema, com per exemple el procediment d'inhabilitació pel 9-N que en el seu dia va afectar l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau. Llavors la vista es va fer el 6 de novembre del 2018 i la decisió definitiva del Tribunal no es va produir fins més d'un mes després, el 17 de desembre del mateix any. Si es repeteix l'escenari i Torra ho volgués, tindria marge per prendre les decisions que considerés oportunes en aquest termini.