El TC va avalar la tramitació d'urgència de la llei de presidència que havia de permetre investir Puigdemont

El tribunal, però, va declarar inconstitucional el contingut de la reforma que buscava el Parlament

Fa uns mesos el Tribunal Constitucional declarava inconstitucional la reforma de la llei de presidència que havia de facilitar la investidura a distància de l'expresident Carles Puigdemont. La sentència feia referència al recurs interposat pel govern espanyol, ja en mans de Pedro Sánchez, respecte a la norma aprovada el 8 de maig del 2018. Ara bé, aquella tramitació d'urgència al Parlament també va suscitar un altre recurs d'empara, en aquest cas, del PSC, sobre el procediment amb què va fer-se la modificació. 

Ara, un cop s'ha fet pública la resolució –emesa el 15 de juliol–, es confirma que el TC va desestimar la demanda presentada pel grup parlamentari dels socialistes i Units per Avançar i avalava la tramitació d'urgència i en lectura única la reforma de l'esmentada llei. Així ho ha desvelat el vicepresident de la mesa, Josep Costa (JxCat), a través del seu compte de Twitter, des d'on ha retret al tribunal no haver remès cap nota de premsa ni tampoc no haver publicat la resolució al seu portal. 

Fonts del Constitucional han sortit al pas i han assegurat que no haver distribuït la sentència no respon a cap component polític, sinó que, han argumentat, el tribunal no fa públiques totes les seves sentències. En aquest sentit, recorden que totes les resolucions acaben publicant-se al 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE).

Reformar la llei de presidència, un camí amb dificultats

La via d'urgència era factible, segons el TC

En qualsevol cas, el document emès per la sala segona del Tribunal Constitucional refusa el recurs presentat pel PSC contra l'acord a què la mesa del Parlament va arribar el 19 i 23 de març de l'any 2018 i que confirmava la voluntat d'optar per la via d'urgència i en lectura única per modificar la llei de presidència de la Generalitat. 

La reforma, que es va aprovar el 4 de maig de l'any passat amb els suports de JxCat, ERC i la CUP, obria la porta a la investidura a distància de Puigdemont i, al mateix temps, feia aflorar les primeres discrepàncies entre els dos socis de govern. La modificació, però, va topar amb el veto del TC arran del recurs que va presentar l'executiu espanyol i que va comportar la seva suspensió automàtica al ser declarada nul·la i inconstitucional. 

El Parlament reforma la llei de la presidència pendent de Puigdemont

Ara bé, la formació encapçalada per Miquel Iceta feia un pas més i reclamava al tribunal, també, revertir els acords de la mesa, ja que consideraven que no es complien els requisits establerts al reglament del Parlament per tramitar la proposició de llei per via d'urgència i que, en definitiva, vulnerava els drets dels diputats. 

Aleshores la Fiscalia del TC va recordar que la jurisprudència del tribunal permetia la tramitació d'urgència "sempre que es donés l'oportunitat als grups parlamentaris de presentar esmenes en condicions d'igualtat". Una condició que, als ulls del ministeri públic, es va complir. Tot i això, el mateix organisme va acabar apostant per instar el Constitucional a declarar nuls els acords de la mesa malgrat l'objecció dels lletrats del Parlament, que al·legaven que no s'havien menystingut els drets dels representants a la cambra catalana.

JxCat explora canviar la llei de presidència per resoldre la investidura

Sigui com sigui, el tribunal ha considerat que "no pot acollir" la demanda del PSC perquè "l'autonomia parlamentària" correspon al Parlament d'acord amb l'Estatut, que estableix que la cambra "gaudeix d'autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària". Així doncs, el TC respon als socialistes i els diu que, "en l'exercici de l'autonomia reglamentària que la Constitució reserva a les cambres", els atribueix una "funció ordenadora de la vida interna de les assemblees". 

Així, el tribunal apel·la a l'article 67 de l'Estatut i recorda que aquest cedeix al reglament de la cambra el mecanisme d'elecció del president i de la Generalitat. "En conseqüència, des del control que correspon a aquest tribunal dels actes de la mesa, es pot concloure que no es va vulnerar la reserva del reglament parlamentari", sentencia la resolució. 

Més continguts de